Política

EL RADAR

Orient extrem

Berlín defensa el diàleg amb la Xina tot i el darrer cop de força a Hong Kong

Passant de les amenaces als fets, la Xina ha imposat, finalment, a Hong Kong la polèmica llei de seguretat nacional, un instrument que permet al règim autoritari del president Xi Jinping liquidar les llibertats i l’autonomia de què disposava el territori des que el Regne Unit el va tornar a la sobirania xinesa, el 1997. La fórmula “un país, dos sistemes” que emparava l’excepcionalitat democràtica de l’illa ha quedat en paper mullat. Pequín ha tirat pel dret per sufocar la revolta cívica que va esclatar l’any passat a la ciutat en protesta, precisament, pels atacs a la seva autonomia. La llei de seguretat nacional, que va entrar en vigor l’1 de juliol, permetrà enviar a la presó de per vida aquells ciutadans que, en la seva defensa de les llibertats democràtiques i de la independència de Hong Kong, puguin ser acusats dels crims de subversió, sedició, terrorisme i col·lusió amb potències estrangeres.

L’últim gest de força de Pequín, exercit a plena llum del dia, ha topat amb l’oposició dels Estats Units i el seus aliats. Washington ha revocat l’estatut comercial preferencial que mantenia amb Hong Kong i Londres ha promès visats de residència a prop de tres milions de hongkonguesos, mentre el Canadà i Austràlia han suspès els respectius tractats d’extradició amb l’excolònia britànica. També empreses tecnològiques, com ara Google, Facebook i Twitter, estudien retirar-se de Hong Kong. Per contra, la reacció europea no ha passat d’una discreta condemna a la llei que sotmet el territori al control de la Xina continental. Un cop més, les divisions internes impedeixen als Vint-i-set denunciar amb una veu única i ferma la violació de la llei fonamental del 1997, que garanteix valors –la independència judicial i l’estat de dret– que la UE diu defensar.

Gran part d’aquesta cautela s’atribueix a la cancellera Merkel. Pressionada per polítics de l’oposició i del seu propi partit perquè endureixi el to amb el gegant asiàtic, la líder conservadora va reiterar, la setmana passada, la necessitat de “diàleg” amb Pequín sobre la base del “respecte mutu”. “Les relacions amb la Xina tenen una importància estratègica”, va advertir la cancellera, que al febrer es va pronunciar contra un vet explícit a la firma xinesa Huawei en la construcció de la nova xarxa de telecomunicacions 5G al seu país. No és només que Berlín intenti preservar les relacions amb el seu principal soci comercial en un moment en què planen les previsions més negres sobre l’economia global; la cancellera, segons apunta Politico, vol recuperar la cimera UE-Xina prevista durant la presidència alemanya i que la pandèmia va obligar a ajornar, amb un ambiciós objectiu: un acord comercial que millori l’accés de les companyies europees al gran mercat oriental. Abans d’asseure’s a negociar amb el rival sistèmic, però, els Vint-i-set hauran d’aprendre a fer front comú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“No volem cap rei”

barcelona

Abu Dhabi, primera parada a fora del pla de fugida de Joan Carles de Borbó

madrid

Bèlgica rebutja l’extradició de Puig i qüestiona el Suprem

Brussel·les

L’unionisme desvia l’atenció i xiula sobre la fugida de l’emèrit

barcelona

Els comuns fan front antiborbònic però deploren l’acritud de Torra

barcelona

Torra insta Podem a deixar el govern o a sotmetre la monarquia a referèndum

barcelona

Guanyem durà al ple de Girona la condemna per la fugida de l’emèrit

girona

Un exministre saudita acusa el príncep hereu d’intentar assassinar-lo al Canadà

Washington
LLUÍS PUIG
EXCONSELLER DE CULTURA A L’EXILI

“El descrèdit de la justícia espanyola és enorme”

Barcelona