Política

Victòria ultraconservadora en una Polònia dividida

El president Duda, el ‘bolígraf’ de Kaczynski, aconsegueix la reelecció malgrat la força opositora

L’oposició liberal i europeista mostra el seu potencial sota el lideratge de l’alcalde de Varsòvia

Una victòria ajustada per a Andrzej Duda, el president a qui s’anomena el bolígraf de Jaroslaw Kaczynski perquè signa obedientment totes les lleis i iniciatives de l’home fort de Polònia, o un desafiament del nou líder de l’oposició liberal i europeista, Rafal Trzaskowski, l’alcalde de Varsòvia. El resultat electoral –un 51,2 % per a Duda i un 48,7 % per al seu rival– en la segona volta de les presidencials de diumenge passat dibuixen una Polònia dividida. No perquè tots dos contrincants representin posicions tan antagòniques com sembla –es tracta de dreta radical contra centrisme també d’essència dretana–. Però sí per com es veuen una i altra opció des del conjunt de la Unió Europea (UE) o pel que hauria implicat una victoria liberal en les relacions futures entre Brussel·les i Varsòvia.

La línia de Kaczynski, líder del partit Llei i Justícia (PiS), amb majoria parlamentària, és un dels maldecaps constants procedents de l’est europeu en direcció a Brussel·les. La Comissió Europea (CE) té obert un expedient contra la seva reforma de la justícia –que atempta contra el principi fonamental de la separació de poders–, hi ha denúncies constants pels intents de controlar els mitjans de comunicació i una hostilitat oberta des de l’Estat –representat pel president o pel govern del PiS- al col·lectiu LGTBI i altres minories, inclosos els refugiats o immigrants no catòlics.

Trzaskowski era l’esperança de canvi. No és exactament un abanderat dels drets dels homosexuals –és contrari a l’equiparació total dels seus drets, com ara a l’adopció de fills per parelles del mateix sexe–. Però obria una perspectiva d’afluixar les tensions o d’actuar, si més no, de contrapès, a la dinàmica autoritària de Kaczynski, que s’hauria quedat sense el seu bolígraf presidencial. Teòricament, un president a Polònia ha de tenir una certa neutralitat, ja que formalment deixa de banda la seva militància d’origen. El grau de lleialtat de Duda cap als Kaczynski ve de molt abans de l’inici del seu primer mandat com a president, el 2015. Va formar part del cercle intern de l’expresident i germà bessó de Jaroslaw, Lech Kaczynski. La mort d’aquest, en l’accident aeri de l’aeroport rus de Smolenks, el 2010, el va convertir en orfe o hereu polític del seu padrí.

El PiS va saber mobilitzar ara el vot rural –més tradicionalista i conservador– a favor seu. També va tenir la complicitat mediàtica dels mitjans estatals, al servei del PiS.

La gestió de la pandèmia

La gestió de la crisi durant la pandèmia del coronavirus no va jugar cap paper destacat, en un país amb una incidència modesta del coronavirus –37.900 contagis i uns 1.570 morts, tot i que té uns 38 milions d’habitants–. S’havia d’anar a votar amb mascareta i entre mesures higièniques rigoroses. Però a la festa de la victòria de Duda, quan encara la seva majoria era per un marge estretíssim, hi va haver-hi de tot menys el distanciament físic. Hores abans, el mateix Kaczynski, amic polític i adorador personal del president dels Estats Units, Donald Trump, s’havia abaixat la seva mascareta en el moment d’anar a dipositar el seu vot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez veu “adequada” la resposta de Sarsuela respecte de la fugida del rei Joan Carles

Madrid

ERC i EH Bildu demanen la compareixença de Calvo perquè expliqui la seva actuació en la “fugida” de Joan Carles I

Madrid

Torra demana a Felip VI que abdiqui

Barcelona

Òmnium Cultural exigeix activar la cerca internacional de Joan Carles I

Barcelona

Irene Montero assegura que els ministres d’Unides Podem no coneixien la decisió de Joan Carles I

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’haver “ajudat a marxar” Joan Carles I: “Han estat còmplices”

Barcelona

Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític 

Barcelona

Pengen una foto del Suprem cap per avall al Pont de Pedra de Girona en protesta per la retirada del tercer grau

Girona

El sobiranisme insta la justícia a evitar la fugida

barcelona