Política

JOSEP COSTA

VICEPRESIDENT DEL PARLAMENT I DIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA

“Reivindico l’1-O, va ser una gran victòria”

“No hi ha hagut estratègia comuna de l’independentisme, hi ha qui considera l’1-O com una derrota”

“No s’ha aprofundit en el conflicte democràtic que va suposar la majoria independentista ‘versus’ el bloc del 155”

“Estic disposat a fer allò pel qual ja em vaig presentar el 21-D, defensar el mandat independentista de l’1-O”

Un ex d’ERC
“La meva militància va cessar fa més de vint anys , però es l’espai d’on jo vinc.” Josep Costa formava part i se sent identificat amb la generació independentista dels anys noranta arrelada al país i amb una continuïtat històrica que, diu, aleshores estava representada per ERC. Tanmateix, crític i polèmic com és amb aquest partit, considera que avui aquesta representació i identificació ja no està en mans del partit republicà
Votar únicament independentisme no tindrà l’efecte màgic d’un referèndum pactat, no és realista
El partit no es va acabar el 2017, s’està jugant, i tot el que hem après és que el podem guanyar

L’1-O va originar una esquerda en la relació entre Catalunya i l’Estat i és l’origen de tot el que ha passat i passarà a partir d’ara. Per aquest motiu, Costa no és partidari de parlar de derrotes com, assegura, ha assumit una part de l’independentisme que encapçala ERC. El vicepresident del Parlament publica Eixamplant l’esquerda, un llibre polèmic per a l’independentisme.

Vostè sempre ha estat molt crític amb els plantejaments d’ERC, i el llibre n’és exemple.
No explico res que no se sabés, explico els fets que han anat passant, i en certa manera tenia la necessitat de donar la meva versió.
Per què ho sent com una necessitat? Creu que s’han imposat altres lectures?
Hi ha unes diferències estratègiques que ara ja es van percebent. Jo les he intentat repassar per fer un plantejament de futur, extreure les lliçons adequades i fer el balanç d’aquests dos anys i mig.
Comencem pel final, doncs, quin és aquest balanç?
Han estat dos anys molt difícils condicionats per la repressió i pel fet de no tenir desenvolupada una estratègia per continuar el procés una vegada vam arribar al punt culminant de l’octubre del 2017. Diferents lectures de l’independentisme ens han condicionat la necessitat de continuar i de poder trobar la millor manera de fer-ho.
El llibre es publica quan tot indica que hi haurà eleccions ben aviat i quan s’està configurant un espai al voltant del president Carles Puigdemont al qual vostè és molt pròxim. Hem de llegir el llibre com un programa electoral?
No, l’escric des del meu vessant polític i acadèmic, i amb allò que he pogut aportar en aquests temps. És una aportació a un debat necessari que cal fer com un exercici de transparència que és el que ens demana la gent. No és el programa de cap candidatura.
La divisió de l’independentisme arrenca en l’intent d’investir Puigdemont i amb el focus en el president Torrent que es nega a fer-ho sense tenir garanties de l’èxit o del seu retorn.
Aquest és el debat en el qual ens han volgut situar, però per mi el debat és un altre. L’1-O vam perdre i hem d’aparcar la independència uns anys o vam començar un embat i una nova fase del conflicte democràtic cap a la independència que requeria posar en contradicció el mandat democràtic del 21-D amb el bloc del 155 que va ser derrotat en les eleccions? Jo sostinc que la victòria del 21-D s’hauria d’haver aprofitat per aprofundir en aquest conflicte democràtic, i no ho vam fer. No és un debat de persones ni del que va passar un dia. Si algú m’hagués dit que aquest embat amb l’Estat s’havia de fer d’una altra manera, es podia parlar o negociar, però la realitat és que es va desistir de fer-ho, i això va ser un error.
Veu encara possibilitat d’esmena amb aquesta divisió i la societat desmobilitzada?
Autoritarisme, judicialització de la política, presos i exiliats, intervenció de les finances públiques, crisi econòmica i social. Crec que la independència és més necessària, urgent i convenient que mai, i mentre no hi hagi altres vies que no siguin la mobilització i l’aprofundiment democràtic, aquesta és la via més creïble i crec que és on se situa la majoria independentista. No és la més fàcil però és la mes realista.
Vostè planteja tres vies: el pacte, la desobediència civil i la unilateralitat. Les dues primeres ja s’han practicat i la tercera no es va fer perquè no s’hi creia ni hi havia al darrere cap estructura i continua sense ser-hi.
El pacte és impossible com a aposta única, i insistir-hi no ens hi acostarà més, i menys si renunciem a la resta. El més realista és transitar per les tres vies alhora. Quant a estructures, ara tenim el Consell de la República, que pot tenir un paper en el conflicte amb l’Estat i que ha de fer tot allò que no pot fer l’administració autonòmica. L’1-O vam anar més enllà del que la majoria havia pensat arribar i vam aprendre que l’autonomia tenia un límit i que ens calien eines noves com el Consell de la República amb capacitat i acció.
El Consell de la República és un ens molt feble.
Perquè no s’hi ha cregut, i la manca d’una estratègia definida ens ho ha frenat. També cal pensar que el Consell és una aposta nova que sorgeix després del 21-D, que no ha passat per les urnes. És una estratègia que no hem explicat bé als ciutadans i que no està validada democràticament. En la mesura que formi part dels programes electorals agafarà força.
La setmana passada tant el president Torra com vostè mateix en el ple del Parlament van reivindicar l’1-O i retreien a ERC que no ho fes. És la gènesi de la divisió dins de l’independentisme?
Hi ha un sector que manifesta explícitament que l’1-O és un final d’etapa, la culminació d’una visió del procés que considera, a més, que va acabar amb una derrota. Nosaltres pensem que és una gran victòria que fa que el conflicte es traslladi a altres espais, que aconsegueix fer una esquerda en el poder de l’Estat i que demostra la capacitat de resistència de l’independentisme i que el poder de l’Estat no és tan gran com es pensava perquè no van impedir el referèndum. Aquesta és la victòria que hem d’explotar i que, a diferència d’altres independentistes, nosaltres sí que reivindiquem tal com fa la gent que hi va participar. L’1-O és el fet que determina que avui Catalunya formi part de l’Estat espanyol no per voluntat democràtica sinó per la força de la repressió i, per tant, vivim subjectes a un règim polític com és l’espanyol, en contra de la nostra voluntat sense una legitimitat democràtica, i això és el que hem d’explotar.
En el llibre parla de l’existència d’una falsa esperança d’un sector de l’independentisme que pensava que si el nou govern feia bondat el 21-D serviria per treure els presos de la presó, no pensaven que això també pogués funcionar per als exiliats?
Els exiliats eren molt realistes en la seva lluita i sabien, i així ho han verbalitzat, que costa veure el retorn si no és amb la independència efectiva del país. I crec que s’ha demostrat que aquesta és la visió més realista. Algú ha menystingut la voluntat repressiva de l’Estat, però per mi no va ser cap sorpresa, i per això hem d’afrontar-ho amb una estratègia realista i no amb apostes sobre un comportament de l’Estat que no és gens realista.
Veu Puigdemont com a candidat en les pròximes eleccions?
Puigdemont és el president de l’1-O i que té la legitimitat d’haver estat escollit per aquest Parlament i a qui no se li ha retirat mai la confiança. A més, és un dels líders de l’1-O que pot seguir fent política en l’única institució que es pot fer, que és el Parlament Europeu. És la cambra legislativa que ens ofereix aquesta excepcionalitat, la que reconeix el nostre vot de l’1-0 i Puigdemont n’és diputat. Per tant té tota la legitimitat present, passada i futura.
És més optimista gairebé tres anys després?
Si no pensés que la independència era possible no m’hauria posat en risc ni l’1-O ni m’hauria implicat en la institució. Crec que el que hem fet ha valgut la pena perquè ens ha acostat a la independència, que no només és possible sinó imprescindible.
Disposat a repetir en una llista?
Estic disposat a fer tot allò pel qual ja ens vam presentar el 21-D, continuar defensant el mandat independentista de l’1-O i portar aquesta reivindicació i embat a tots els fronts internacionals, interns i institucionals.
Tot i el risc de més querelles?
Sí, vull fer tot allò que explico en el llibre; si hagués volgut una feina sense risc no estaria aquí ni a l’epicentre que és la mesa del Parlament. El que em sorprèn es que algú que hi sigui pugui dir una altra cosa.
Té calendari, la seva proposta?
El meu calendari és lluitar cada dia per la independència. El que no em sembla raonable és una proposta política que em diu que treballa per la independència per més endavant en un termini futur.
La seva aposta per la unilateralitat passa per un nou referèndum?
No hi entro, és un concepte més abstracte, nosaltres vam fer una DUI que no l’hem derogada, ni invalidada i l’hem reivindicada...
Està suspesa.
...i no s’ha fet efectiva però políticament és important, no podem renunciar a res i a partir d’ara hem de fer allò que s’adapti millor a les circumstàncies de cada moment, empoderar-nos i continuar debilitant l’Estat en aquest conflicte democràtic. No ens podem encotillar en un manual de com fer la independència, l’única regla és flexibilitat a l’evolució dels esdeveniments.
Sembla un dogma de fe
.
Ho hem d’anar demostrant i no fer falses promeses. El que sabem és que votar partits independentistes no tindrà l’efecte màgic d’un referèndum pactat, no és realista. Hem de fer-nos forts en les institucions, en les administracions i debilitar l’Estat amb totes les vies que tinguem a l’abast i esperar l’oportunitat. El 2017 no vam fer efectiva la independència, per això dic que no vam perdre perquè no vam acabar el partit. Podem recrear-nos en versions de derrota o discutir si estàvem entrenats, però això ara no importa. El partit no es va acabar, el partit s’està jugant, i tot el que hem après és que podem guanyar-lo.
Ahir es va conèixer l’espionatge il·legal del president Torrent. L’ha sorprès? Sospita que vostè també pot haver estat espiat?
És un escàndol democràtic que passin aquestes coses. Sabem fa temps que no tenim garantida la privacitat i la seguretat de les nostres comunicacions, tot i que suposadament és un dret constitucional. El Parlament, efectivament, ha d’actuar per protegir-se. Fa mesos van aparèixer contactes meus amb els parlaments d’Escòcia i Suïssa en un informe del Ministeri d’Exteriors. Per tant, tota precaució és poca. I ara que tenim proves d’espionatge, cal anar fins al final contra els responsables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA