L’exlletrat major i el secretari general del Parlament diuen que el TC va vetar algunes iniciatives des del 2014

L’exlletrat major del Parlamont Antoni Bayona i el secretari general, Xavier Muro han ssegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la Mesa de la cambra, com a principi general, no pot controlar políticament les iniciatives parlamentàries, però han admès que el Tribunal Constitucional (TC) va canviar parcialment i progressivament la seva jurisprudència anterior a partir del 2014. Per això, els lletrats van presentar al·legacions i van fer informes per adaptar-se a la nova realitat, intentant que l’alt tribunal no condicionés la capacitat d’iniciativa dels diputats però, alhora, respectant els advertiments del TC. El tribunal va recollir el canvi jurisprudencial en una sentència de finals del 2019.

En la seva declaració com a testimoni en el judici contra l’antiga Mesa de la cambra, Bayona, ha explicat que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l’assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d’haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l’alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d’octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l’hemicicle.

L’exlletrat major també ha explicat que els seus informes jurídics no són vinculants per a la Mesa, tot i que el més habitual és que els diputats en facin cas. De fet, ha reconegut que ell mateix considera que una iniciativa parlamentària es pot modificar durant la seva tramitació perquè sigui constitucional i ajustada a dret, com així van al·legar en un escrit davant del TC.

Muro ha explicat que la sentència de finals del 2019 del TC deixa clar que en algunes ocasions la Mesa ha d’inadmetre iniciatives, sobretot per defectes formals, i en d’altres “pot” inadmetre les propostes per contravenir l’ordenament jurídic clarament.

L’exlletrat major, a més, ha explicat que la Mesa no pot evitar que el ple alteri el seu ordre del dia, però només es poden debatre iniciatives ja qualificades per la pròpia Mesa. El juliol del 2016 el ple va votar la ratificació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent sense que la Mesa les hagués admès a tràmit, sinó que només en va prendre nota. El 6 i 7 setembre del 2017 el ple va alterar el seu ordre del dia per votar les anomenades ’lleis de desconnexió’, la del referèndum i la de transitorietat jurídica, que havien estat admeses a tràmit per la Mesa el mateix dia tot i entrar a registre a finals de juliol, terminis molt poc habituals.

Sobre aquell ple i el del 27 d’octubre, Muro ha explicat que ell va ordenar al servei de publicacions que no publiqués les lleis de desconnexió ni la DUI al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC), però algú va fer servir el logotip per publicar-ho igualment de manera no oficial, cosa de la qual se’n van responsabilitzar els membres independentistes de la Mesa. Després es van publicar al DOGC, que ja no depèn del Parlament. De fet, ha dit que el reglament de la cambra també permet a la Mesa eximir la publicació al BOPC de les iniciatives admeses a tràmit.

Preguntat per dues iniciatives vinculades a la independència el 2010 i el 2011 d’Alfons López Tena, que va ser diputat de Solidaritat per la Independència, Bayona ha assegurat que la ILP del 2010 es va rebutjar per defectes formals i la proposició de llei del 2011 va rebre un informe dels lletrats dient que aquella no era la via, sinó que calia proposar al Congrés de Diputats una reforma constitucional.

Text