Trump suggereix ajornar les presidencials del novembre
El president nord-americà addueix que un ús massiu del vot per correu comportarà uns comicis “imprecisos i fraudulents”
La crisi econòmica i sanitària situa el candidat republicà molt per sota de Biden en les enquestes
El PIB dels EUA cau al nivell més baix des de la Gran Depressió
El president dels Estats Units, Donald Trump, va revolucionar ahir el panorama polític nord-americà en suggerir la possibilitat d’ajornar les eleccions presidencials del 3 de novembre per evitar els comicis “més imprecisos i fraudulents” de la història si hi ha una votació massiva per correu per prevenir contagis de coronavirus.
Trump traslladava, en la piulada a Twitter –el mitjà pel qual expressa, de manera preferent, els seus punts de vista–, una idea que fa temps que ell i els mitjans que li segueixen la veta sostenen: la poca fiabilitat del vot per correu, una afirmació feta sense cap base empírica. El president va fer ahir un pas més en la seva línia de pressió per a un canvi de data electoral, una prerrogativa que no té el president, sinó el Congrés.
El cap de la Casa Blanca ha arribat a insinuar, en alguna ocasió, que podria no reconèixer el resultat de les eleccions del novembre en cas de perdre, cosa que ja havia dit abans de les presidencials del 2016 que el van dur al poder, però mai havia suggerit, de manera tan clara, un canvi de la data electoral, que als Estats Units és gairebé sagrada per més crisis polítiques que hi hagi: el primer dimarts després del primer dilluns del novembre en què toquin eleccions.
La polèmica piulada a Twitter d’ahir arriba just després que els Estats Units hagin registrat els pitjors resultats econòmics des de la Gran Depressió. L’economia nord-americana es va contraure al nivell més baix des d’aleshores durant el segon quadrimestre del 2020 a causa dels estralls de la pandèmia en els negocis i en els consumidors. El producte interior brut (PIB) va caure un 32,9%, el pitjor resultat des del 1947, any en què van començar a fer-se aquestes estadístiques. La caiguda del PIB és més del triple que la que hi va haver el 1958, que va ser del 10%.
Trump havia basat bona part de la seva estratègia per ser reelegit en els resultats econòmics i d’ocupació, que abans de la pandèmia eren molt bons. Per això es va resistir a demanar el confinament del país quan les xifres de contagis de la Covid-19 i les de morts s’enfilaven. El president va pressionar els estats, que són els qui tenen les competències, perquè no fessin un confinament molt dur, al principi, i perquè es reprengués de seguida l’activitat econòmica, després.
La situació sanitària del país és l’altre gran factor que juga contra les possibilitats de reelecció de Trump. Justament ahir, els Estats Units van superar la xifra de 150.000 morts per coronavirus, una dada que carrega, encara més, de raons, els qui acusen el president d’haver menystingut el risc del virus i dels qui l’acusen de frivolitat per haver proposat tractaments contra el coronavirus que els científics han desautoritzat.
Tot i això, Trump insisteix a recomanar l’ús de la hidroxicloroquina per tractar la Covid-19. “L’única cosa que vull és salvar vides”, va argumentar en l’últim acte de campanya, a Texas. Mentrestant, les enquestes d’opinió donen cada cop més avantatge al virtual candidat demòcrata a la presidència, Joe Biden, en la cursa per la Casa Blanca.
LA XIFRA
Més federals en les protestes antiracistes
El govern nord-americà ha anunciat l’enviament addicional d’agents federals a Cleveland (Ohio), Detroit (Michigan) i Milwaukee (Wisconsin), dins del polèmic programa per contenir la violència criminal en ciutats governades per l’oposició demòcrata. Prèviament, Trump ja havia enviat agents federals a Chicago (Illinois), Kansas City (Missouri) i Albuquerque (Nou Mèxic).
Trump va tornar a carregar ahir contra els activistes antiracistes, que es manifesten des de la mort de l’afroamericà George Floyd a mans d’un policia blanc el 25 de maig a Minneapolis. “Són mala gent. Són anarquistes. O les autoritats policials fan alguna cosa o ho farem nosaltres”, va dir el mandatari.
L’enviament de policia federal a Portland (Oregon) ha estat rebutjat frontalment per les autoritats locals, que han denunciat la brutalitat dels agents a l’hora de reprimir les manifestacions. El govern federal i la governadora d’Oregon, la demòcrata Kate Brown, han anunciat un acord per reduir les tensions a la ciutat i els agents federals han accedit a allunyar-se del tribunal de Portland, epicentre de les protestes. En una data encara per determinar deixaran la localitat.
