Política

ERC i JxCat voregen l’empat en uns comicis on hi hauria majoria independentista

El PSC seria la tercera força, Cs esmorteeix la caiguda electoral i Vox entraria al Parlament, segons el CEO

Junqueras és el polític més valorat i Illa, el segon

Enmig de la incertesa de no saber quan s’acabaran fent, i en espera que es resolguin no pas poques incògnites, com ara com s’acabarà reordenant el ja denominat espai postconvergent, les enquestes són, ara mateix, l’únic termòmetre per polsar què podria passar en les pròximes eleccions al Parlament. L’última, el baròmetre elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), vaticina d’entrada que hi hauria una majoria independentista a la cambra d’entre 71 i 74 diputats –el tall està en 68–, fruit de la suma dels resultats d’ERC, JxCat i la CUP.

Els republicans serien formalment els guanyadors dels comicis amb una forquilla d’entre 33 i 34 escons –per tant, en perdrien un respecte a la banda alta de l’anterior prospecció d’aquest any–, tot i que, a la pràctica, hi hauria un empat tècnic amb JxCat (32-33). De fet, les expectatives d’aquesta última candidatura són d’ascens respecte a l’última enquesta del CEO, ja que podrien guanyar fins a cinc representants a la cambra. Pel que fa a la CUP, n’obtindria entre 6 i 7, un repunt respecte als 4 que té ara, però que suposen un retrocés respecte al baròmetre de principis d’any. Pel que fa als partits dits constitucionalistes, Cs confirma la davallada respecte a les eleccions del 2017, que va guanyar amb 36 diputats. Ara passaria a tenir-ne 19, un indicador que va al’alça en relació amb els 16-18 que tenia fa només uns mesos. El PSC, al seu torn, confirma una tendència a créixer i obtindria al voltant de 24 representants, el PP també pujaria –de 4 a 6 o 7–, mentre que els comuns estarien entre els 9 i 10 –ara en tenen 8–. Un dels altres grans titulars, però, del treball demoscòpic seria la irrupció de Vox amb 3 o 4 diputats.

Pel que fa a la valoració de polítics, Oriol Junqueras encapçala el rànquing amb un 5,72 de nota. De fet, és l’únic que des del punt de vista canònic aprova, amb una diferència notable entre els que l’aproven –62,8%– i els que el suspenen –27,5%–. El ministre Salvador Illa, una figura que ha adquirit gran rellevància durant la pandèmia, és el segon més ben puntuat, amb un 4,97. En canvi, el lider del seu partit, el PSC, Miquel Iceta, es queda en un 4,02.

Els partidaris d’un estat propi van a la baixa

A la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”, un 42% dels enquestats responen que sí i, per contra, un 50,5%, que no. Cal remuntar-se fins al 2017 per trobar un grau de suport tan baix entre els que defensen un estat propi –41,1%–. Això no treu, però, però que hi hagi una percepció majoritària que Catalunya no té prou nivell d’autogovern –60,9%– i que el conflicte amb l’Estat s’ha de resoldre amb un referèndum –78,3%–.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC retreu a Torra que forci un ple sobre la monarquia i no sobre rastrejadors de Covid-19 o les beques menjador

barcelona

Torra proposa que els ajuntaments catalans no transfereixin el superàvit al govern espanyol

barcelona

ERC registra una sèrie de preguntes al govern espanyol per la fugida del monarca emèrit

madrid

El Suprem rebutja les mesures cautelars que va demanar Òmnium contra Joan Carles I perquè no té condició d’investigat

Madrid

Torrent convoca per divendres el ple extraordinari sobre la monarquia que va demanar Torra

Barcelona

Calvo: “El rei emèrit no fuig de res perquè no està immers en cap causa, simplement decideix sortir del país”

Madrid

Zaragoza creu que JxCat i ERC prefereixen “fer-se la traveta” entre ells abans que dialogar amb el govern espanyol

Barcelona

Més de 100 morts i 4.000 ferits en les dues grans explosions al port de Beirut

El Caire

Torra demana l’abdicació de Felip VI i denuncia les complicitats en la fugida

barcelona