Política

Joan Carles I fuig d’Espanya

El rei nomenat per Franco i que va facilitar la Transició és enviat lluny de la justícia per la Casa del Rei sis anys després d’abdicar en Felip VI per corrupció

L’advocat diu que continuarà a disposició dels tribunals

Reté el tracte de rei i no es desvela el país de destí ni si té opció d’extradició

La carta emmarca en la “vida privada” els 100 milions de comissió del TAV

Madrid era aquests dies més villa y corte que mai: la villa ja no té els vells mentideros com ara el de les Gradas de San Felipe, a la Puerta del Sol, on durant el segle d’or la tafaneria popular convivia amb el periodisme oral, però que el rei emèrit Joan Carles I estava a punt de fer un anunci per deslligar el seu fill i rei en actiu, Felip VI, de la seva empremta de corrupció era un secret de domini públic. Conservant una dosi de sorpresa sobre el calendari i aprofitant que el mes d’agost ha arribat, la Casa del Rei va anunciar ahir que empeny Joan Carles I a la fugida d’Espanya –i de la proximitat del nou zel de la justícia espanyola, a remolc de la justícia forana– amb l’aval de Felip VI. La formalitat del cop d’efecte és una carta de pare a fill en què presenta la fugida com una decisió personal del pare que el fill es limita a agrair i lloar. “Sentit respecte i agraïment davant la decisió”, diu el monarca al pare, que va abdicar el 2014. Si bé l’advocat del rei emèrit manté que seguirà a disposició dels tribunals, la Casa del Rei guarda el secret del país de destí i si té opció d’extradició a Madrid, i què passa amb Sofia de Grècia.

La carta del pare al fill no pot ser més indulgent i exculpatòria amb el que és una investigació judicial de corrupció internacional. “Amb el mateix afany de servei a Espanya que va inspirar el meu regnat i davant la repercussió pública que estan generant certs esdeveniments de la meva vida privada...”, diu Joan Carles en l’obertura de la carta.

El problema és que el que està en qüestió no és la relació amb una amiga entranyable com l’empresària germanodanesa Corinna Larssen, sinó el cobrament de 100 milions en presumptes comissions il·legals de l’Aràbia Saudita relacionades amb el TAV a la Meca que va ser adjudicat a firmes espanyoles. Larssen, això sí, ha admès haver rebut una “donació” de 65 milions de Joan Carles per l’“estima” del rei, i això va ser el detonant perquè la fiscalia anticorrupció espanyola enviés a Suïssa una comissió rogatòria per accedir a les dades sobre la donació feta per Lucum, fundació de Panamà lligada al rei.

Qui va regnar durant quaranta anys i va convertir campechano en epítet seu presenta ara el gest com a decisió pròpia i fruit d’una desvinculació progressiva i voluntària. “Fa un any et vaig expressar la meva voluntat i el meu desig de deixar de desenvolupar activitats institucionals. Ara, guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d’Espanya”, relata el pare de Felip VI.

“En aquests moments”

L’advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco Mans, emetia un comunicat des del seu bufet gairebé a l’uníson i evocava l’afany de col·laboració que, segons ell, té qui ara fuig. “M’ha donat instruccions per fer públic que, no obstant la decisió de traslladar-se, en aquests moments, fora d’Espanya, roman en tot cas a disposició del ministeri fiscal per a qualsevol tràmit o actuació que es considerin oportuns”, va informar. L’acotació coincident feta tant per Joan Carles com pel seu advocat –“en aquests moments”– té un valor per un doble motiu: insinua que no és una fugida definitiva i inexorable, sinó que pot tornar a Madrid si la justícia el reclama, i alhora és un present fictici. Quan el comunicat de la Casa del Rei i el del bufet d’advocats es van difondre, Joan Carles I no estava marxant, sinó que ja era lluny d’Espanya i en un destí no revelat. En dubte està què succeiria si el reclamés un país com ara Suïssa, per exemple, que no té firmat cap tractat d’extradició automàtica amb cap país de la UE.

2011 i la igualtat judicial

Tot i que és una paradoxa irresoluble que el pare es deslligui d’un fill que ara és rei precisament perquè ho ha heretat del pare, la Casa del Rei ho obvia i no fa ni un sol esment de l’ètica ni de la justícia. “Desitjo manifestar-te la meva més absoluta disponibilitat per contribuir a facilitar l’exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l’assossec que requereix la teva alta responsabilitat. El meu llegat i la meva pròpia dignitat com a persona així m’ho exigeixen”, afirma Joan Carles. Ras i curt: presenta la seva fugida com una ofrena al fill per salvar la continuïtat de la monarquia i prou, sense dir ni una paraula sobre els comptes a l’estranger ni sobre una eventual regularització del diner distret. Es tracta d’un to i d’un contingut totalment diferents respecte al missatge nadalenc que va adreçar el 2011, en què –amb l’afer Urdangarin als titulars– va sentenciar que “la justícia és igual per a tothom”.

De Majestat a Majestat

Una altra incògnita era quin tractament rebrà ara, i això sí que fonts de la Casa del Rei ho van aclarir. L’etiqueta emèrit va sorgir per la necessitat de no anomenar-lo exrei més que no pas per un rigor jurídic o protocol·lari, i una altra de les sorpreses de la carta és que va adreçada en tot moment “de Sa Majestat el rei a Sa Majestat el rei”, sense el rètol sobrevingut amb l’abdicació que diferencia el rei actiu del retirat. Fonts de la Casa del Rei van precisar a Efe que Joan Carles no deixa de formar part de la família reial –s’havia especulat amb una expulsió seva per part de Felip VI com a gest frontal de desmarcatge– i que el seu tractament és i seguirà sent el de rei. No tindrà afectació, en canvi, en l’assignació oficial del pressupost, perquè ja li va ser retirada el 15 de març.

Aforament fins al 2014

Com que té la condició d’aforat, això vol dir que res del que fes fins al dia de l’abdicació el 2014 pot ser jutjat. El que el fiscal suís Yves Bertossa indaga neix dels escorcolls dels despatxos del gestor de fons Arturo Fasana –investigat per la Gürtel– i de l’advocat Dante Canonica. Si bé l’advocat de Corinna, Robin Rathmel, ha deslligat la “donació” del rei de les comissions per l’adjudicació del TAV el 2011, fins ara la justícia espanyola no hi havia entrat, adduint que el 2011 Joan Carles I era rei i tenia inviolabilitat. L’escàndol viscut l’abril del 2012 amb una expedició de cacera a Botswana va marcar el punt d’inflexió del regnat de l’home que el dictador Franco va anar a buscar a Estoril per elegir-lo com a successor en forma de rei i per sobre de Joan de Borbó i l’ordre dinàstic.

El clam dels “indignats” del 15-M i l’esclat electoral de Podem van propiciar que l’Espanya oficial –amb Alfredo Pérez Rubalcaba fent l’últim servei del PSOE a la corona retenint la secretaria general del partit– activés l’“operació abdicació” per matar simbòlicament un rei mitificat des del 23-F del 1981 i que sacrificar un rei servís per preservar la monarquia. Sis anys després, al sacrifici de l’abdicació, s’hi afegeix la fugida a plena llum del dia i patrocinada pels estaments oficials, inclosos el govern de Pedro Sánchez i la fiscalia i el Tribunal Suprem, que ahir no van moure ni un fil.

LES FRASES DE LA CASA DEL REI

Amb el mateix afany de servei a Espanya del meu regnat i davant la repercussió pública que generen certs esdeveniments de la meva vida privada...
Convençut del millor servei als espanyols, a les institucions i a tu com a rei, comunico la meditada decisió de traslladar-me fora d’Espanya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El rei truca a Lesmes per expressar que li hauria “agradat” ser a l’acte de Barcelona

Madrid

Ayuso: “Més que confinar Madrid la nostra missió és ajudar les persones. Les mesures que prenem són les adequades”

Madrid

La Policia ha detingut a l’autor i a un sospitós de l’atac davant l’antiga seu del setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’ a París

París

Lesmes expressa “l’enorme pesar” per l’absència de Felip VI en el lliurament de despatxos als nous jutges

Barcelona

El CGPJ no convida la consellera de Justícia a l’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges a Barcelona

Barcelona

El president del Tribunal Constitucional no assistirà a l’acte de lliurament dels despatxos

Madrid

Òmnium denuncia als Mossos un nou atac a la seva seu de Barcelona, el segon en dues setmanes

Barcelona

Lastra veu “sobredimensionada” la polèmica per l’absència del Rei

Madrid

Torrent assegura que només utilitzaria el “petit marge” que té per calcular que les eleccions siguin en diumenge

Barcelona