Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític
El diputat i president del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha demanat per carta a l’Alt Representants de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, que condemni el espionatge a líders polítics i actuï en defensa dels afectats.
A la carta que Ernest Maragall ha remès a Borrell, el text de la qual ha estat facilitat per ERC, s’assegura que tant el president de Parlament català, Roger Torrent, com ell mateix, van ser sotmesos a espionatge a través dels seus telèfons mòbils entre abril i maig de 2019, i que el programari espia utilitzat únicament es ven als governs.
Maragall, que també ha enviat una comunicació referida a aquesta mateixa qüestió al president del Parlament Europeu, David Sassoli, i als líders del grup de l’Aliança Verda Europea, Philippe Lamberts i Ska Keller, explica a Borrell com va tenir coneixement que havia estat espiat, a partir d’una informació publicada per dos diaris, The Guardian i El País.
Reclama, en aquest sentit, a Borrell, com a màxim representant de la UE en polítiques de seguretat i com exministre d’Afers Exteriors d’Espanya en aquell període, que “es pronunciï sobre aquest episodi fosc de la democràcia espanyola, i que condemni de forma pública i rotunda l’espionatge a líders polítics”.
Segons el mateix diputat i regidor d’ERC, aquesta pràctica “és intolerable en qualsevol Estat de dret” i se suma a “una estratègia persecutòria que vaig poder constatar de primera mà en l’exercici de la meva responsabilitat institucional” com exconseller d’Acció Exterior de la Generalitat.
Es pregunta, en conseqüència, sí és possible que el govern espanyol en aquell moment, “no només voldria tancar delegacions” exteriors de la Generalitat, sinó que també voldria “espiar sistemàticament” als governants catalans.
A la carta de Maragall a Borrell, el polític republicà puntualitza que “això no va de mi ni de vostè, va d’un projecte polític que és legítim i d’un Estat que vulnera principis bàsics explícitament coneguts a la Carta Europea”.
Per això, Ernest Maragall conclou: “mentre la qualitat de la democràcia espanyola continua caient, l’única resposta admissible per part d’aquells que es considerin demòcrates hauria de ser obrir una investigació i arribar fins al final”.
