Política

La Generalitat demanarà personar-se en el cas 3%

Torra dona ordres als serveis jurídics de ser presents en la causa per determinar si hi ha hagut perjudici a la institució, abans d’acusar

Aragonès dona per fet que perseguiran “la corrupció”

El momentum polític, amb el clima preelectoral instal·lat i l’enfrontament entre JxCat i ERC cada cop menys dissimulat, està marcant la reacció del govern de la Generalitat al cas de corrupció del 3% que implica la cúpula financera de Convergència Democràtica de Catalunya quan Artur Mas era el màxim responsable del partit. És evident que la Generalitat va fer ahir un pas endavant per personar-se en el procediment judicial, però és un pas que s’ha pres a velocitats diferents, segons quina sigui la font governamental que valori la decisió. Mentre des de la presidència s’informava que es vol ser dins de la causa per, en primer lloc, analitzar la documentació i, en segon lloc, decidir si la institució ha estat perjudicada, des de la vicepresidència s’anava a fons i per la via directa parlant obertament de corrupció i assegurant que la Generalitat serà part acusadora.

Després que l’Audiencia Nacional fes pública la seva resolució anunciant que porta a judici Germà Gordó, Daniel Osàcar, Andreu Viloca i així fins a 31 persones més vinculades a les finances de CDC, entre les quals hi ha noms tan coneguts com Sixte Cambra i Antoni Vives, per haver finançat el partit a través de comissions per adjudicació d’obra pública, la inicial reacció de la Generalitat ja va anar a dos temps. Dimarts de la setmana passada, poc després de tenir notícia de la resolució, el president Quim Torra va ser cautelós anunciant que hi hauria personació sempre que els serveis jurídics determinessin que hi ha hagut un perjudici. Aquesta va ser la reacció del president després que el seu vicepresident, Pere Aragonès, s’hagués mostrat obertament partidari que la Generalitat es constitueixi en acusació pública.

Ahir, els tempos van ser diferents però els missatges, els mateixos. Primer va ser presidència a través d’un comunicat que va anunciar la voluntat de personar-se per poder fer l’estudi aprofundit de la causa que determinarà la posterior posició jurídica, i després va ser Pere Aragonès qui, a través d’una piulada, va anunciar de manera contundent: “Ens personarem en la causa del 3% com a govern de Catalunya. Perseguirem la corrupció i recuperarem fins a l’últim euro públic corromput.”

La diferència de to queda explicitada en la literalitat de la nota que va passar l’oficina de comunicació de presidència on s’afirma que “aquest primer pas de comparèixer és de el tot necessari perquè els serveis jurídics de la Generalitat puguin fer una anàlisi del material incorporat a la causa i avaluar si ha pogut haver perjudici patrimonial a la Generalitat”. La nota deixa molt clar que no serà fins després de l’anàlisi de les diligències practicades, i si d’aquest estudi “es desprèn que hi ha hagut un perjudici per a la Generalitat”, que “ es formularà escrit d’acusació”. Quasi amb les mateixes paraules insisteix que “la Generalitat s’ha de personar per conèixer el material –és a dir, el sumari–, i ho fa en qualitat d’acusació particular per si després de fer l’anàlisi es considerés que ha estat perjudicada”.

El precedent del cas Turisme

La intervenció del govern per decidir la seva presència activa en un procés per corrupció contra un partit polític té el precedent en el que es va conèixer com a cas Turisme, en què es va jutjar diverses persones vinculades a Unió Democràtica de Catalunya, el soci de Convergència en la fructífera coalició electoral de CiU.

El cas, que es referia a una malversació de fons públics durant els anys noranta, va arribar a judici la primavera del 2005, un parell d’anys després que el tripartit de Pasqual Margall, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira ocupés al govern. L’advocacia de la Generalitat en el cas va estar negociant un possible acord extrajudicial que hauria evitat el judici, i per tant aplacat el ressò mediàtic. En canvi, el tripartit va ordenar un relleu en la direcció lletrada i va contractar l’advocat Joan Queralt, que va defensar els interessos de la Generalitat, en aquest cas acusant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trump té una pressa suprema

Washington

Clamor contra la repressió tres anys després del 20-S

barcelona

Territori Puigdemont

Girona

Valtònyc posa en risc els privilegis del rei de Bèlgica

Brussel·les
Societat

El conflicte a Justícia

barcelona

Torra a Sánchez: “Tros de quòniam”

barcelona

Els presos defensen el pas a JxCat per “coherència”

Barcelona
Anàlisi

Quatre anys perduts

Periodista

Milers de tailandesos desafien la monarquia

bangkok