Política

El ball de dates electoral

Torra continua sense convocar eleccions, tot i les especulacions i l’enèsim xoc al Parlament, mentre JxCat deixa clar que no té pressa

Aragonès diu que les preparen en un escenari de rebrots, i la CUP hi demana un full de ruta unitari

El president Quim Torra va comparèixer el 29 de gener passat, després que el president del Parlament, Roger Torrent, obeís el Suprem i el deixés sense acta de diputat arran de la sentència del TSJC que l’inhabilita per desobediència, i va dir que s’havia acabat, que la legislatura no tenia més “recorregut polític” per la “deslleialtat” dels socis i que convocaria eleccions després d’aprovar-se el pressupost, cosa que va passar a l’abril. És clar que, entremig, va venir una pandèmia mundial que tindrà greus repercussions durant molt temps, i el president se’n va desdir. O, millor dit, va dir que les eleccions havien passat a un segon pla, i que ja les convocaria un cop estigués aturat el cop sanitari i “encarrilada” la reactivació socioeconòmica, un terme que precisament va fer servir per exposar la situació actual quan, després de l’últim executiu abans de vacances, el 4 d’agost va fer balanç del curs.

Aquell dia, però, tampoc va desvelar la data de les eleccions, tot i que misteriosament va repetir que ja fa dies que la té al cap, i que no ha canviat d’opinió. Aquesta setmana, ell mateix comparava el cas que al gener va desencadenar l’anunci electoral amb la nova topada al Parlament, on Torrent ha emparat la decisió dels lletrats de no publicar parts d’algunes resolucions del ple sobre la monarquia per imposició del TC. Però Torra tampoc ha convocat eleccions. De moment, així, la data del 4 d’octubre amb què havien especulat alguns mitjans ja ha quedat sobrepassada, i la següent especulació és ara la de l’11 d’octubre, per a la qual hauria de signar el decret dimarts, 54 dies abans, tal com marca la llei. “Correspon a ell, i no tenim cap dubte que quan les vulgui anunciar farà tots els passos que corresponguin a un govern de coalició”, explicava ahir, sobre aquesta opció, el vicepresident Pere Aragonès, que continua insistint que el calendari electoral es decideixi “des de Catalunya” i no des del Suprem, i que ERC participi en la decisió. És clar que, posats a especular, també es podria fer amb la data del 18 d’octubre –Torra ho podria anunciar el 23 d’agost a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, tribuna on l’any passat ja va obrir el curs amb una conferència política– o amb la del 8 de novembre, en vigília del sisè aniversari del 9-N, que a més podria anunciar coincidint amb la Diada.

La vicepresidenta del seu ja partit, Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha recordat aquesta setmana –de fet, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ho havia deixat anar també a El Punt Avui a principi de juny– que “tots els escenaris estan oberts”, i un seria esgotar una legislatura que s’acaba a final del 2021. De fet, JxCat ni tan sols ha iniciat el procés de primàries per triar el candidat, que no està gens clar. A més, segons ha subratllat Artadi, les eleccions no tenen per què convocar-se abans que el Suprem es pronunciï sobre el recurs de cassació de Torra a la seva inhabilitació –la vista se celebra el 17 de setembre–, i això probablement no passi fins a final d’octubre. El president, a més, ha de declarar al TSJC el 23 de setembre per un segon cas obert per desobediència, igualment per no haver retirat a temps els símbols de la façana de Palau abans de les últimes eleccions espanyoles. Unes dates, el 22 i el 23 de setembre, que el Parlament té reservades per a un ple que podria molt ben ser el de política general, una altra bona tribuna per fer anuncis, tot i que la mesa també ha habilitat el 8 i 9 de setembre per a plens, una data prematura pel que és habitual, en teoria per si ha d’aprovar mesures per la crisi...

Mentrestant, Aragonès ha dit que el govern es prepara per a un escenari d’eleccions “convivint” amb el virus, tenint en compte factors com la reducció de la mobilitat o els aïllaments, fet que fa pensar en la tardor. Això sí, veu “desitjable” que siguin en un context “dels menors contagis possibles” per garantir també una campanya electoral “al màxim de normal”. “El govern estarà preparat, però també les juntes electorals, ja que s’ha de fer amb el màxim consens per garantir el dret a vot en qualsevol circumstància”, deia a l’ACN, fixant-se en l’experiència del País Basc i Galícia.

Els republicans reclamen fa temps que l’independentisme consensuï abans una estratègia, conscients que tot fa pensar que els comicis canviaran poc la correlació de forces i tot abocarà a un nou pacte amb JxCat. El tercer actor, la CUP, també ha insistit aquests dies que, en paral·lel a la convocatòria, es pacti un full de ruta unitari que marqui l’estratègia postelectoral i permeti una nova “envestida” contra l’Estat i cap a la república, superant la desorientació de la present legislatura. Això sí, els cupaires, que ja treballen en el programa i les llistes, han criticat que les eleccions siguin l’única resposta prevista a la inhabilitació del president.

I si el TS inhabilita Torra?
En cas que el Tribunal Suprem ratifiqués la inhabilitació de Torra, ara mateix és fer volar coloms pensar que es podria esgotar la legislatura, ja que el Parlament hauria de votar un altre president que tingués el suport de JxCat i ERC, és clar, però també, com a mínim, l’abstenció de la CUP, que no hi sembla gaire inclinada. Arribat el cas, el vicepresident Aragonès assumiria interinament les funcions de Torra per mitjà d’un decret, però no tindria prerrogatives, segons la llei de la Presidència, per dissoldre el Parlament ni convocar eleccions. Torrent, així, hauria de convocar un ple d’investidura per triar un nou president, i si no hi hagués prou quòrum, s’activaria el termini de dos mesos –tal com va passar en el seu dia amb Puigdemont i després amb el mateix Torra–, passats els quals, si ningú trobés la majoria, els comicis es convocarien automàticament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un jutjat de Sabadell admet a tràmit la querella contra la Guàrdia Civil d’un dels detinguts en l’operació Judes

Sabadell

El ple de Barcelona aprova retirar la Medalla d’Or a Heribert Barrera

Barcelona

Polèmica pels motius de l’absència de Felip VI al lliurament de despatxos judicials a Barcelona

barcelona

El PP adverteix que recorrerà al Tribunal Suprem qualsevol indult als condemnats del procés

madrid

Brussel·les proposa un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els retorns a la frontera

Brussel·les

Vox amenaça el govern espanyol amb emprendre “totes les accions legals al seu abast” si indulta els presos

madrid

ERC creu que la tramitació dels indults no és cap “gest” ni “voluntat” de Sánchez i reclama l’amnistia

barcelona

Paluzie, sobre la tramitació dels indults: “És una obligació legal del Ministeri i no seria una solució política”

Barcelona

Albiach, sobre la tramitació de l’indult: “Els primers passos per la llibertat són l’inici de la solució política”

Barcelona