Estat d’alarma per territoris si es va al Congrés

I si el demana Torra?

El fet d’haver d’acudir a Madrid i de sotmetre’s al Congrés sorgit de les urnes estatals, a més, suposa alterar les majories dels parlaments d’origen amb paradoxes com ara que el destí de l’estat d’alarma de Castella-la Manxa pugui dependre del vot decisiu d’ERC i de JxCat, o que un eventual estat d’alarma que Torra desitgés per a Catalunya –o només per a Girona o Barcelona– depengués del vot del PNB. A subratllar la infinitat de paradoxes de la solució Sánchez als rebrots, s’hi va afegir el líder del PP, Pablo Casado: “Si hi ha un rebrot a La Rioja, venim al Congrés a votar un estat d’alarma? I si la transmissió salta a Navarra, què fem? En votem dos o passa a l’Estat perquè són dues comunitats? I què fem si el demana Torra i ho aprofita per a fins que no són els fixats?” Casado tem el supòsit que a un govern independentista o nacionalista amb policia pròpia com el català i el basc li pugui ser aprovat un estat d’alarma ad hoc. El cert, però, és que ni Torra ni cap baró del PP en sabien res i l’última conversa de Sánchez i Casado va ser el 4 de maig. A partir de la setmana que ve, Sánchez obrirà una ronda de reunions amb els líders de tots els partits.

Oferir una majoria que no té

A banda de desafiar la seva vella màxima segons la qual “el virus no entén de fronteres ni de territoris” oferint ara un estat d’alarma a la carta, Sánchez va regalar als presidents “el suport de la majoria parlamentària que sustenta el govern” quan no existeix tal majoria. El PSOE i Podem sumen 155 escons en un Congrés de 350 seients i la majoria se situa en 176, així que el govern de coalició depèn del PNB com a soci fix i també d’ERC i d’EH Bildu (com en la investidura) o bé de Ciutadans (com en les pròrrogues de l’estat d’alarma) com a fusibles a esquerra i dreta.

A l’hora d’oferir una tria a la carta on abans tenia un timó únic, Sánchez ja no entra en la comprensió fronterera del virus: “La situació no és homogènia territorialment. Hi ha províncies que sembla que han assolit més eficàcia i d’altres que tenen més problemes.” Amb aquesta al·lusió velada a Catalunya i Madrid, Sánchez va elevar el to perquè no rebutgin rastrejadors per l’uniforme militar: “A les comunitats amb més problemes, els sol·licito que demanin les capacitats i la professionalitat de l’exèrcit, les exhorto que ho facin.”

Enfortir l’autonomisme

En una compareixença al final del Consell de Ministres que no estava prevista i que va improvisar ahir al matí com a inauguració del curs després d’un retir estiuenc marcat per la fugida de Joan Carles I, el president espanyol va fer un cant a l’autonomisme. “A aquest govern se li reprotxava que volia recentralitzar i apropiar-se de competències que estan en mans de les comunitats, i el que fem és tot el contrari. Respectem l’estat autonòmic: no és un posar i treure; és el títol VIII de la Constitució”, va defensar.

Quan se li va demanar si l’aposta autonomista inclou complir el compromís de reunir la taula de diàleg entre governs, nascuda el 27 de febrer a La Moncloa amb iconografia de cimera entre dos estats i amb la promesa de ser mensual quan ara no troba data per a una segona trobada un cop exhaurit l’agost, no va voler concretar ni dia ni lloc. “Nosaltres volem celebrar aquesta comissió bilateral [sic]. Estem disposats a reunir-nos amb la Generalitat quan sigui possible. Cal recordar que el president Torra no es va desplaçar a La Rioja a la conferència de presidents i va demanar que fos una reunió telemàtica”, va dir Sánchez com a descàrrec. A l’inquilí de La Moncloa li ha arribat la proposta de “confrontació intel·ligent” de Carles Puigdemont i no es va mossegar la llengua. “He sentit l’independentisme parlar d’intel·ligència. «Confrontació intel·ligent», diu una part del govern de la Generalitat. D’altres parlen de diàleg... Jo el que dic és que el més intel·ligent és dialogar, el més intel·ligent és dialogar dins la Constitució, en una agenda del retrobament, en la qual el govern d’Espanya està treballant”, es va contraposar ell a les veus independentistes. Tot i saber que posar dia i hora a la taula seria avalar el compromís amb ERC, però, no es mou.

Podem ataca Celaá

Sánchez compareixia al final d’un Consell de Ministres especialment convuls pel clima enrarit entre socis de coalició. Sense anar més lluny, la Diputació Permanent del Congrés debatia l’exigència de la dreta que el vicepresident Pablo Iglesias comparegui per explicar la imputació de Podem com a persona jurídica i necessitava el salvavides del PSOE per esquivar el tràngol, però alhora Jaume Asens (Podem) exigia, amb el PP, ERC i JxCat, que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, expliqui la confiscació de romanents municipals. En aquest estira-i-arronsa entre socis, i ara que, a la tardor judicial de Podem, s’hi afegeix el front de discòrdia per la fugida de Joan Carles I, Podem va filtrar un atac en el si del Consell de Ministres –teòricament, les deliberacions internes són secretes– contra la ministra d’Educació, Isabel Celaá, per “falta de lideratge” en la planificació del curs escolar i el retorn a les aules. Podem exigeix que 2.000 milions del fons Covid vagin condicionats a la contractació de nou professorat i a adaptar els espais de classe. “La deliberació és secreta”, va dir Sánchez per no obrir un nou front amb el vicepresident Iglesias.