Política

Estat d’alarma per territoris si es va al Congrés

Sánchez desafia Torra i la resta a anar a Madrid si es vol rebre l’aval a un estat d’alarma a la carta per comunitats o províncies

Altera majories i la llei del 81 ni ho preveu

Ofereix 2.000 rastrejadors de l’exèrcit

Obre una ronda amb líders

Quan l’estat d’alarma va vèncer, el 21 de juny, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va enretirar a contemplar si les comunitats apartades pel comandament únic podien afrontar una segona onada en la nova normalitat que ell va beneir amb la fi de l’excepcionalitat. “Cal perdre la por del virus i gaudir de les terrasses”, va dir Sánchez el 2 de juliol. “Hem derrotat el virus”, va lloar el 5 de juliol en la campanya electoral basca. Ara que era caricaturitzat per la dreta com un mandatari de vacances que genera notícies com ara la despesa de 8.221 euros gastats en mosquiteres a la residència oficial del Palau de las Marismillas de Doñana, Sánchez va fer ahir un cop de volant en la crisi de la Covid-19 i va agafar el timó amb dues ofertes: si Quim Torra o un altre president vol un estat d’alarma a la carta per a la comunitat o alguna província, que vagi al Congrés a explicar-ho i ell promet que ho aprovarà. I si Torra o algú té problemes de rastreig, Sánchez li ofereix 2.000 rastrejadors de l’exèrcit on siguin necessaris. “Si un president necessita sol·licitar un estat d’alarma per a tot el seu territori o per a una part, qui millor que ell mateix per explicar-ho al Congrés i sol·licitar-ne l’aprovació? Li oferim el nostre suport”, sosté Sánchez.

La proposta de Sánchez és insòlita per un ample ventall de motius. La llei que regula l’estat d’alarma és del 1981 i no preveu en cap supòsit la visita d’un president de la Generalitat o d’una comunitat a l’hemicicle per exposar que reclama un estat d’alarma propi i a la carta. Es tracta d’un tràmit que la Constitució sí que preveu per defensar in situ a les Corts un nou Estatut, com va fer el lehendakari Juan José Ibarretxe amb el seu pla de lliure associació del País Basc amb l’Estat.

I si el demana Torra?

El fet d’haver d’acudir a Madrid i de sotmetre’s al Congrés sorgit de les urnes estatals, a més, suposa alterar les majories dels parlaments d’origen amb paradoxes com ara que el destí de l’estat d’alarma de Castella-la Manxa pugui dependre del vot decisiu d’ERC i de JxCat, o que un eventual estat d’alarma que Torra desitgés per a Catalunya –o només per a Girona o Barcelona– depengués del vot del PNB. A subratllar la infinitat de paradoxes de la solució Sánchez als rebrots, s’hi va afegir el líder del PP, Pablo Casado: “Si hi ha un rebrot a La Rioja, venim al Congrés a votar un estat d’alarma? I si la transmissió salta a Navarra, què fem? En votem dos o passa a l’Estat perquè són dues comunitats? I què fem si el demana Torra i ho aprofita per a fins que no són els fixats?” Casado tem el supòsit que a un govern independentista o nacionalista amb policia pròpia com el català i el basc li pugui ser aprovat un estat d’alarma ad hoc. El cert, però, és que ni Torra ni cap baró del PP en sabien res i l’última conversa de Sánchez i Casado va ser el 4 de maig. A partir de la setmana que ve, Sánchez obrirà una ronda de reunions amb els líders de tots els partits.

Oferir una majoria que no té

A banda de desafiar la seva vella màxima segons la qual “el virus no entén de fronteres ni de territoris” oferint ara un estat d’alarma a la carta, Sánchez va regalar als presidents “el suport de la majoria parlamentària que sustenta el govern” quan no existeix tal majoria. El PSOE i Podem sumen 155 escons en un Congrés de 350 seients i la majoria se situa en 176, així que el govern de coalició depèn del PNB com a soci fix i també d’ERC i d’EH Bildu (com en la investidura) o bé de Ciutadans (com en les pròrrogues de l’estat d’alarma) com a fusibles a esquerra i dreta.

A l’hora d’oferir una tria a la carta on abans tenia un timó únic, Sánchez ja no entra en la comprensió fronterera del virus: “La situació no és homogènia territorialment. Hi ha províncies que sembla que han assolit més eficàcia i d’altres que tenen més problemes.” Amb aquesta al·lusió velada a Catalunya i Madrid, Sánchez va elevar el to perquè no rebutgin rastrejadors per l’uniforme militar: “A les comunitats amb més problemes, els sol·licito que demanin les capacitats i la professionalitat de l’exèrcit, les exhorto que ho facin.”

Enfortir l’autonomisme

En una compareixença al final del Consell de Ministres que no estava prevista i que va improvisar ahir al matí com a inauguració del curs després d’un retir estiuenc marcat per la fugida de Joan Carles I, el president espanyol va fer un cant a l’autonomisme. “A aquest govern se li reprotxava que volia recentralitzar i apropiar-se de competències que estan en mans de les comunitats, i el que fem és tot el contrari. Respectem l’estat autonòmic: no és un posar i treure; és el títol VIII de la Constitució”, va defensar.

Quan se li va demanar si l’aposta autonomista inclou complir el compromís de reunir la taula de diàleg entre governs, nascuda el 27 de febrer a La Moncloa amb iconografia de cimera entre dos estats i amb la promesa de ser mensual quan ara no troba data per a una segona trobada un cop exhaurit l’agost, no va voler concretar ni dia ni lloc. “Nosaltres volem celebrar aquesta comissió bilateral [sic]. Estem disposats a reunir-nos amb la Generalitat quan sigui possible. Cal recordar que el president Torra no es va desplaçar a La Rioja a la conferència de presidents i va demanar que fos una reunió telemàtica”, va dir Sánchez com a descàrrec. A l’inquilí de La Moncloa li ha arribat la proposta de “confrontació intel·ligent” de Carles Puigdemont i no es va mossegar la llengua. “He sentit l’independentisme parlar d’intel·ligència. «Confrontació intel·ligent», diu una part del govern de la Generalitat. D’altres parlen de diàleg... Jo el que dic és que el més intel·ligent és dialogar, el més intel·ligent és dialogar dins la Constitució, en una agenda del retrobament, en la qual el govern d’Espanya està treballant”, es va contraposar ell a les veus independentistes. Tot i saber que posar dia i hora a la taula seria avalar el compromís amb ERC, però, no es mou.

Podem ataca Celaá

Sánchez compareixia al final d’un Consell de Ministres especialment convuls pel clima enrarit entre socis de coalició. Sense anar més lluny, la Diputació Permanent del Congrés debatia l’exigència de la dreta que el vicepresident Pablo Iglesias comparegui per explicar la imputació de Podem com a persona jurídica i necessitava el salvavides del PSOE per esquivar el tràngol, però alhora Jaume Asens (Podem) exigia, amb el PP, ERC i JxCat, que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, expliqui la confiscació de romanents municipals. En aquest estira-i-arronsa entre socis, i ara que, a la tardor judicial de Podem, s’hi afegeix el front de discòrdia per la fugida de Joan Carles I, Podem va filtrar un atac en el si del Consell de Ministres –teòricament, les deliberacions internes són secretes– contra la ministra d’Educació, Isabel Celaá, per “falta de lideratge” en la planificació del curs escolar i el retorn a les aules. Podem exigeix que 2.000 milions del fons Covid vagin condicionats a la contractació de nou professorat i a adaptar els espais de classe. “La deliberació és secreta”, va dir Sánchez per no obrir un nou front amb el vicepresident Iglesias.

LES FRASES DEL PRESIDENT ESPANYOL

Si a un president li cal sol·licitar un estat d’alarma al seu territori, qui millor que ell mateix per explicar-ho al Congrés?
La situació no és homogènia a tot arreu: hi ha províncies que han assolit més eficàcia i d’altres que tenen més problemes
Al govern se li retreia que volia recentralitzar i apropiar-se de competències en mans de comunitats, i el que fem és tot el contrari
Sento una part de l’independentisme parlar de «confrontació intel·ligent» o diàleg. El més intel·ligent: dialogar dins la Constitució

Cita els presidents ja al setembre

“Abans d’acabar l’agost” era la data límit que es fixava Pedro Sánchez per reunir tots els presidents autonòmics en una conferència telemàtica monogràfica per abordar el curs escolar 2020/21. “Ens hem de reunir a finals d’agost per preparar –més ben dit, ultimar– el retorn a l’escola dels nostres fills i filles”, deia el 29 de juliol. Tot i l’enuig de Torra i tots els barons, Sánchez sorprenia ahir no tenint cap pressa. “Vam dir l’última setmana d’agost o la primera de setembre, i serà la primera de setembre”, es va esmenar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Tres anys de la Declaració Unilateral d’Independència

GIRONA

Les intervencions del 27-O del 2017

Dolors Sabater
Alcaldessa de Badalona entre els anys 2015 i 2018

Desengrutar la DUI

Antoni Castellà
Portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament

La via unilateral

Joan Canadell
President de la Cambra de Barcelona

Tres anys de la DUI

Oriol Junqueras
Exvicepresident del govern de la Generalitat i president d’ERC

Un camí irreversible

Marcel Mauri
Vicepresident d’Òmnium

Provar-ho infinites vegades

Elizenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Un dia agredolç per a la història

Carles Puigdemont
130è president de la Generalitat de Catalunya

27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat