La família Franco ha de retornar el Pazo de Meirás
La jutge dictamina que l’immoble es va regalar al dictador perquè era el cap d’estat i no a títol personal
La magistrada recorda que l’administració es va fer càrrec de les despeses de l’immoble
El jutjat de primera instància número 1 de la Corunya ha condemnat la família Franco a retornar el Pazo de Meirás en declarar que és propietat de l’Estat i després de concloure que l’immoble va ser un regal que es va fer en el seu moment al cap de l’estat i no a Francisco Franco a títol personal. La magistrada Marta Canales ha sentenciat que la compravenda del 24 de maig de 1941, amb la qual el dictador va aconseguir inscriure la finca al seu nom al registre de la propietat, va ser una simulació, “la qual cosa en determina la nul·litat”.
La jutgessa estima íntegrament la demanda interposada per l’Advocacia de l’Estat, que va tenir el suport de la Xunta de Galícia, els ajuntaments de Sada i la Corunya i la Diputació Provincial en una sentència que descarta indemnitzar els Franco per les despeses que van dir que havien assumit per al manteniment de la propietat. La resolució arriba després d’haver rebutjat l’al·legació dels Franco sobre el retard en la presentació de la demanda, atès que la possibilitat de presentar-la “neix d’un important estudi històric i d’un consens social assolit després de molts anys”.
La resolució de la magistrada avala l’Advocacia de l’Estat, que va sostenir en el judici que Franco no va adquirir el Pazo de Meirás perquè els possibles títols d’adquisició de 1938 i 1941 “són nuls, el primer per defecte de forma i el segon per simulació absoluta”, i que és l’administració qui adquireix el bé per usucapió “per ús continuat per a fi públic”.
En la seva argumentació, la jutgessa remarca que el mateix any en què es va fer la donació es va constituir una Junta Pro Pazo “del Caudillo” percomprar i regalar el Pazo de Meirás “al Generalísimo dels Exèrcits i Cap de l’Estat Nacional”. “El seu nom era Francisco Franco Bahamonde, però no se li regala a ell per si mateix, sinó al cap de l’estat”, aclareix la jutgessa.
Pel que fa a la compravenda del 24 de maig de 1941, a través de la qual Franco va inscriure la finca al seu nom al registre de la propietat, declara la magistrada que va ser una “simulació”, la qual cosa en determina la nul·litat.
Pel que fa a la restitució de les despeses en les quals podria haver incorregut la família mentre va ser titular de l’immoble, la magistrada remarca que la propietat es va incorporar al patrimoni de la família Franco “de mala fe”. La jutgessa recorda que l’Estat va assumir totes les despeses de l’immoble d’ús estival que va ser gestionat i administrat com a residència oficial del cap d’estat “de manera idèntica al Palau del Pardo”.
La resolució no és ferma, per la qual cosa s’hi pot presentar recurs davant l’audiència de la Corunya.
LA DATA
“Victòria històrica” i recursos
Les administracions van rebre amb satisfacció la resolució que obliga la família Franco a retornar el Pazo de Meirás a l’Estat. El conseller de Cultura i Turisme en funcions del govern gallec, Román Rodríguez, va qualificar el fet de “bona notícia per a l’estat de dret” i va destacar el fet que “a partir d’ara, tot i que hi pot haver recurs des del punt de vista jurídic, [el Pazo de Meirás] és ja un bé públic i, com a tal, passa a formar part de l’interès general”.
L’alcalde de Sada, municipi on hi ha el Pazo, Benito Portela, va subratllar que la sentència posa fi a la “detenció il·legal i fraudulenta de l’immoble” pels hereus del dictador i va qualificar de “dia històric per a la societat i per a Galícia” la jornada d’ahir.
El delegat del govern espanyol a Galícia, Javier Losada, va celebrar la “victòria democràtica” de la sentència, però va augurar que, tot i que la resolució és “molt contundent”, hi haurà recursos.
