Canvi sobtat de govern

Enuig al PDeCAT

Els canvis van ser especialment atacats des del PDeCAT, que no en tenia coneixement previ. Aquesta setmana s’han donat de baixa quatre consellers del partit i gairebé tots els integrants que tenia a la presó i a l’exili per anar a JxCat, amb el seu president, Carles Puigdemont, al capdavant. Reunida d’urgència la direcció executiva nacional, a la tarda els demòcrates qualificaven d’“error” la remodelació i denunciaven directament una “purga política” per intentar “silenciar la veu” d’un dels partits que fins ahir en formaven part. “Volen intentar fer desaparèixer el PDeCAT des dels despatxos”, denunciava el portaveu, Marc Solsona, que va destacar la “molt bona feina” a la conselleria de Chacón –de qui s’ha especulat que pot ser la seva candidata a les eleccions, però que es queda ara sense tribuna pública, ja que no és ni diputada–, i es va preguntar en veu alta “per què” l’havien fet cessar. “Només ho podem entendre per motius de militància política”, etzibava.

Solsona va anunciar que el president, David Bonvehí, reunirà en els pròxims dies els diputats que encara els queden al Parlament –quatre– i al Congrés –quatre més– per decidir quin haurà de ser el seu paper en el curs polític que ara s’enceta, i no es descarta que abandonin els grups de JxCat. Els del Congrés guanyen pes polític per l’aritmètica parlamentària. Solsona, que va evitar posar noms i cognoms als responsables de la “purga”, no va aclarir si el partit continua donant suport al govern –“ho analitzarem de manera responsable i honesta”, va dir– i es va resistir a donar per totalment trencades, tot i les evidències cada dia més grans, les converses amb JxCat per poder salvar algun tipus d’acord per anar junts a les eleccions.

La remodelació va transcendir quan els consellers entrants encara no n’estaven informats. De fet, Vilallonga estava en aquell moment reunida amb Torra al despatx. Buch, que manté l’acta de diputat, es va resistir al matí, en la clausura de l’Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a explicar quins arguments li va donar Torra per al seu cessament, tot i que no va amagar que hi ha hagut discrepàncies al llarg de la legislatura, especialment arran de la gestió dels aldarulls posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i altres protestes de grups independentistes. “Ho hauria entès en el marc de l’octubre postsentència, però no ara”, reblava. “Ara estàvem en una època dolça, però el dia 17 el president va al Suprem i entenc que forma part d’un canvi que va molt més enllà i entra dins les fórmules que ell ha fet”, intentava respondre. Entre llàgrimes, Buch assegurava que entoma “esportivament” la decisió, i mirarà de fer “el millor traspàs possible, perquè hi ha feines que no poden quedar enrere”.

Qui no va parlar ahir, en canvi, va ser la independent Vilallonga, de qui és més difícil aventurar raons polítiques o de gestió per prescindir-ne, més enllà que, com recordava Torra, el seu és un dels sectors “que més durament han estat colpejats”. Vilallonga es limitava a repiular al migdia un compte sobre l’escriptora Mercè Rodoreda, on se citava una frase d’una carta a l’expresident Tarradellas el 1949: “El nostre país, ai las! està desfet i ja planyo qui l’hagi de refer.”

A només dues setmanes de la vista al Suprem que ha de decidir sobre el recurs de cassació a la seva inhabilitació, la fugida endavant amb el canvi de govern sembla confirmar les insinuacions que el mateix Torra havia fet dilluns, en el sentit que no pensa a convocar eleccions abans, i que anirà, si cal, a una nova topada amb la justícia per evidenciar la repressió política i les retallades de drets a l’Estat. “Soc conscient de la incertesa que envolta el meu futur com a president. No em preocupa perquè sé que al meu voltant hi ha persones molt valuoses i d’una magnífica competència i talent”, reflexionava ahir, amb cert misteri, com si les declarés hereves quan ell falti. “Això no va de noms ni d’individualitats, l’important és el col·lectiu”, sentenciava.

El president va informar fa setmanes de les seves intencions a Puigdemont i també n’havia parlat amb els presos polítics de JxCat. Segons va transcendir igualment després, Torra va comunicar ahir al matí per telèfon la remodelació al vicepresident, Pere Aragonès, a qui fins i tot va oferir la possibilitat de fer altres relleus a les conselleries que controla ERC, una opció que va rebutjar. Entre els republicans, tot plegat va causar estupor i un cert enuig, ja que veuen com, pel que creuen motius partidistes, s’allunya la possibilitat de convocar eleccions en breu i es va cap a un escenari que sempre han dit que evitarien, en què les pot acabar convocant de facto el Suprem. El seu líder al Congrés, Gabriel Rufián, deplorava que la “guerra civil” en les files “convergents” hagi acabat afectant el govern: “El govern està per controlar la pandèmia, no per controlar un partit”, deia. I el líder al Parlament, Sergi Sabrià, insistia a Twitter a pactar una “resposta conjunta” de l’independentisme davant les “ingerències judicials”. La portaveu a la cambra, Anna Caula, també es preguntava sobre la remodelació: “Necessària? Per a qui? Per fer què? Per què?” Més contundent encara era un dels vicesecretaris generals d’ERC, Isaac Peraire, que en una piulada demanava eleccions sense miraments: “No esperem remodelacions de govern per afers interns d’un espai polític caïnita. Cal rumb, horitzó, propostes, respostes. President Torra, posi les urnes i doni la paraula a la ciutadania.”

Des d’ERC fins al PP coincidien a demanar eleccions, de fet. Lorena Roldán, que acaba de ser desplaçada com a cap de llista de Ciutadans per Carlos Carrizosa, hi veia més “cops de colze interns” que no pas motius relacionats a enfortir el govern per la pandèmia. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera que la remodelació no té com a objectiu millorar la gestió del govern, sinó que és “una operació d’estricte interès partidista: “No és l’hora de prorrogar l’agonia d’un mal govern que ja no té majoria parlamentària, cal convocar eleccions com més aviat millor.” La cap de files d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, llegia l’anunci com una manera de “passar comptes amb els enemics interns” i preparar-se per a la campanya electoral, i detectava un “viratge a la dreta” del govern per la incorporació de Tremosa, a qui es va referir com a “neoliberal”. La CUP va advertir el president que la remodelació no resoldrà la crisi d’un govern “esgotat”, i que Buch fa temps que hauria d’haver plegat.