Units enfront d’Erdogan
Dirigents comunitaris del sud acorden una posició conjunta per abordar les tensions amb Turquia
Reclamen avançar en la situació dels demandants d’asil l’endemà de l’incendi al camp de Móira
Els països del sud de la Unió Europea (UE) es mostren ferms davant de Recep Tayyip Erdogan. Les tensions en el Mediterrani entre Grècia i Turquia, juntament amb la situació dels refugiats després de l’incendi a Mória, van dominar ahir la cimera del Med-7, una instància informal que des del 2016 reuneix amb certa regularitat els dirigents dels països del sud de la UE: França, Itàlia, Portugal, Malta, Grècia, Xipre i l’Estat espanyol.
Celebrada en una estació balneària a prop d’Aiacciu (Còrsega), aquesta reunió va tenir com a objectiu coordinar una posició conjunta dels països del sud abans del Consell Europeu especial del 24 i 25 de setembre a Brussel·les, dedicat en exclusiva a les activitats “provocadores” d’Ankara al Mediterrani oriental.
“Turquia ha deixat de ser un soci nostre en aquesta regió”, va criticar ahir al matí Macron, que va acusar els dirigents turcs de “negar els drets legítims de Grècia”, després que Ankara impulsés a l’agost exploracions de gas a l’espai marítim grec i xipriota. Més conciliador, però, va mostrar-se el president francès unes hores després durant la roda de premsa conjunta amb la resta de dirigents: “El nostre objectiu és restablir unes relacions normals amb Turquia i aconseguir el final de les exploracions de gas.” “La manera d’arreglar aquesta situació és negociant”, hi va afegir. “Abans del 24 de setembre, no hem de caure en la trampa de la divisió”, va defensar, per la seva banda, el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, sobre la cimera europea a finals de mes en què es decidirà si s’apliquen sancions econòmiques als líders turcs.
Després de l’esclat de les tensions entre Grècia i Turquia, també han aflorat diferències entre França i Alemanya sobre com afrontar aquesta crisi diplomàtica. Mentre que París no va dubtar a mostrar múscul militar per donar suport a Atenes, Berlín va preferir una posició més prudent davant d’Erdogan, conscient del poder que té en el control de l’arribada de refugiats i immigrants al Vell Continent.
Mà de ferro francesa
“Des de la primera crisi migratòria no hem aconseguit trobar cap solució satisfactòria”, va reconèixer Macron, sobre la situació dramàtica dels refugiats que resulta clau en el torcebraç entre Ankara i la UE. “La política migratòria ha d’anar més enllà del control de les fronteres”, va assegurar Sánchez. Com la resta dels seus socis, però, el dirigent espanyol va apostar per combinar una millora de la coordinació de l’asil i de la gestió dels immigrants dins del territori europeu al mateix temps que es reforcen les fronteres externes. És a dir, el clàssic discurs de la UE que en els últims cinc anys ha aportat uns resultats més aviat magres.
L’escalada de tensions entre Atenes i Ankara va començar el 10 d’agost, quan l’embarcació turca Oruç-Reis va endinsar-se a la zona econòmica exclusiva (ZEE) de l’espai marítim grec, vulnerant la legislació internacional. Escortada per naus militars turques, l’Oruç-Reis va ferealitzar una sèrie de prospeccions sísmiques en un espai, en principi, molt ric en reserves de gas. Tot i la indignació d’Atenes, aquesta embarcació continua a la zona propera a l’illa grega de Castellroig, situada a tan sols 3 km de les costes de Turquia.
Des de l’esclat d’aquesta crisi diplomàtica, França va escenificar la seva mà de ferro davant d’Erdogan. L’exèrcit francès va realitzar diverses operacions conjuntes amb la marina grega. Macron no només pretenia fer costat a un soci europeu, sinó també mostrar el lideratge francès d’una UE que deixa de mostrar-se fràgil davant de les provocacions dels seus veïns. A més, les relacions entre París i Ankara s’han degradat en l’últim any arran de la implicació turca en les guerres a Líbia i Síria. El suport de Turquia al govern d’acord nacional libi ha resultat clau perquè aquest aguanti davant de l’ofensiva del general Haftar, que té el suport implícit de França. També va indignar París l’ofensiva turca al nord de Síria contra grups kurds.
Amb aquests precedents, la vulneració turca de l’espai marítim grec va ser la gota que va fer vessar el vas. I Macron es va mostrar ferm amb Erdogan. Una mà de ferro amb què busca establir, segons va dir, una nova correlació de forces i així obligar Ankara a “una negociació fecunda”. Però que corre el risc de generar una nova guerra freda a les portes d’Europa, després que en l’última dècada s’enverinés la relació amb Rússia.
Alemanya acollirà menors evacuats de Lesbos
RedaccióLa cancellera Merkel va anunciar ahir que Alemanya acollirà menors procedents del camp de refugiats grec de Mória, sense concretar-ne, però, la xifra i després de lamentar la ineficàcia de la política d’asil europea. “Alemanya compleix amb la seva responsabilitat. Però no podem estar satisfets amb la política migratòria europea. En realitat, no existeix”, hi va afegir, i es va comprometre a treballar durant l’actual presidència de torn de la UE per aconseguir “avenços”. En mitjans alemanys, s’assegura que Merkel i Macron es proposen aconseguir la recol·locació dels 400 menors evacuats de Mória entre els països europeus. Ahir també Grècia va enviar tres vaixells cap a l’illa de Lesbos per allotjar part dels més de 12.000 refugiats que dimecres es van quedar sense aixopluc a causa de l’incendi que va destruir el camp de Mória. Els refugiats han hagut de dormir al ras després de veure arrasat el centre d’acollida, on fins fa dos dies malvivien en condicions deplorables. Després del foc de dimecres a la matinada, n’hi va haver un altre unes hores més tard i, també, ahir al migdia, que van acabar cremant les poques tendes que quedaven. A les carreteres que envolten el camp, els refugiats sense sostre esperaven ahir l’arribada de noves carpes o el trasllat als vaixells promesos pel govern per acollir-hi, provisionalment, els més vulnerables.
El govern grec va admetre que tardarà uns dies a tenir a punt tot el nou centre, i va anunciar el restabliment de la distribució d’aigua i menjar i l’inici de tests a gran escala de Covid. Al camp s’hi havia declarat la quarantena. L’incendi es va produir després que comuniquessin l’aïllament a un grup de positius de coronavirus.
