Política

Erdogan, el veí molest d’Europa

L’afer migratori afegeix complexitat a les tenses relacions amb Ankara pel xoc del gas al Mediterrani i la guerra a Líbia

Els socis europeus, cada vegada més exasperats amb el líder turc, eviten encarar-s’hi

Contrariada i emprenyada, però immòbil. Així està la Unió Europea (UE) davant d’una Turquia desenfrenada que esprem els conflictes al seu voltant per sobreviure en temps de coronavirus. A Brussel·les i a la resta de capitals europees estan cada cop més exasperats per l’actitud desafiadora del president turc, Recep Tayyip Erdogan, però no tenen una visió compartida sobre com enfrontar-s’hi.

La tragèdia al camp de refugiats de Mória, a l’illa de Lesbos, ha retornat l’afer migratori a l’agenda política europea, i ha afegit complexitat a les tenses relacions amb Ankara pel xoc del gas al Mediterrani i la guerra a Líbia. Etern candidat a entrar al selecte club europeu, Turquia és un veí incòmode amb qui no queda més remei que tractar.

“Les dinàmiques internes turques i el seu rol regional són cada cop més problemàtiques”, admetia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest inici de curs. La implicació turca a Líbia i el torcebraç amb Grècia i Xipre pel jaciment de gas han fet pujar la temperatura entre Ankara i Brussel·les. Els problemes, però, ja van començar al març amb l’estripada de l’acord migratori.

Un moviment desencadenat pels interessos a Síria i les complicacions internes amb què Erdogan buscava renegociar el preu per quedar-se els refugiats que Europa no vol. Brussel·les de seguida va moure els fils diplomàtics per arreglar-ho veient el repunt d’arribades a les illes gregues. De cop i volta, la Covid va arribar i les converses es van estancar.

Ara que la UE es veu forçada a reconsiderar la política migratòria pel desastre humanitari a Lesbos, recobra interès el pacte amb Erdogan, ja que els governs europeus no pensen abandonar l’estratègia d’externalització i allunyament de la frontera.

“Turquia és un aliat crucial a l’OTAN i volem mantenir un marc de cooperació en matèria de migració”, sosté Borrell. Però l’equilibri d’interessos ara és molt més difícil que fa mig any, precisament per l’escalada de tensió al Mediterrani i els jocs de poders a Líbia.

Discrepàncies internes

En els últims anys hi havia un cert consens entre els socis europeus entorn d’una posició moderada cap a Turquia. Tanmateix, Erdogan ha travessat una línia vermella ajudant el govern libi que intenta derrotar el general Haftar, que té el suport de França i altres aliats.

Molest, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha afegit al bàndol dins la Unió Europea que vol mà de ferro amb Turquia, mentre Alemanya, Itàlia o l’Estat espanyol prefereixen calmar els ànims. “França veu el ressorgiment de Turquia, que està disposada a treure múscul al pati del darrere d’Europa, com un problema estratègic que s’ha d’abordar a través de la política europea”, indica l’analista Asli Aydintasbas en un article a l’European Council on Foreign Relations.

Juntament amb Grècia i Xipre, pressiona per imposar sancions econòmiques com a represàlia per les exploracions del gas al Mediterrani, però Alemanya i Itàlia s’hi oposen perquè volen protegir els seus interessos.

A Brussel·les preparen una llista d’opcions per respondre al president Erdogan, que els líders europeus discutiran la setmana que ve.

Malgrat l’intent de lideratge de Macron dijous passat en la cimera del Med-7 amb els socis del sud –l’Estat espanyol, Itàlia, Grècia, Xipre, Malta i Portugal–, la mà de ferro que predica París s’entrebanca amb la reaparició del problema migratori que la cancellera alemanya, Angela Merkel, té ben present. A més, també són els alemanys qui estan liderant un intent de mediació entre Grècia i Turquia al Mediterrani.

Com castigar Erdogan sense empipar-lo massa i que obri la frontera? Resoldre tots els problemes (migració, energia, conflicte libanès i xipriota) alhora és gairebé missió impossible. “Atès que un gran pacte amb Turquia sembla inabastable, Brussel·les haurà de fer petits passos”, pronostica Aydintasbas.

Per tant, les discrepàncies internes empenyen el bloc europeu cap a unes sancions quirúrgiques contra el president turc centrades en la disputa pel gas, més que cap a la revisió de la unió duanera o les converses d’accés a la Unió Europea, les dues grans armes del seu arsenal.

LES FRASES

Volem mantenir un marc de cooperació en matèria de migració
Josep Borrell
cap de la diplomàcia europea
Un gran pacte amb Turquia sembla inabastable
Asli Aydintasbas
analista del European Council on Foreign Relations

Ofertes catalanes per acollir refugiats de Mória

Redacció/N. Segura Raventós

El govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat sengles ofertes per acollir refugiats del camp de Mória després de l’incendi. La Generalitat es compromet a fer-se càrrec d’un mínim de 100 i 20 menors no acompanyats, mentre que el consistori barceloní ha posat a disposició del govern espanyol un equipament municipal amb capacitat per a 55 persones, especialment famílies amb menors. Les ofertes arriben l’endemà que, per segon dia consecutiu, la policia grega reprimís amb gasos lacrimògens una protesta d’immigrants que exigien poder marxar de Lesbos. Ahir, però, els primers refugiats van entrar al nou camp provisional construït a l’illa, en espera d’un nou centre que substitueixi l’incendiat. Mentrestant, a Brussel·les tothom parla del nou pacte migratori que presentarà la Comissió aquest mes i que obrirà una nova discussió sobre el repartiment dels demandants d’asil, tot i que, segurament, el pacte que més preocupa a les capitals és el que tenien amb Turquia i que va saltar pels aires just abans de la pandèmia. Després de quatre anys cobrant per fer de mur de contenció de refugiats, Erdogan va veure l’oportunitat, al març, per treure més rèdit del pacte migratori del 2016. A Brussel·les mai han descartat donar més ajuda financera a Ankara, però ara molts països pateixen la crisi del coronavirus i, alhora, temen més arribades pels problemes econòmics a la perifèria. Del càlcul polític i econòmic que en facin dependrà la reedició del controvertit pacte amb Turquia o altres veïns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les retribucions dels diputats seran revisades

barcelona

La CUP acusa JxCat i ERC de “refundar” el règim del 78

Barcelona

Canadell delegarà les funcions de president de la Cambra

Barcelona

Sánchez guanya tres anys amb ERC i el PDeCAT a bord

madrid

Europa, davant el repte majúscul de la vacunació

Brussel·les

Macron elogia l’impuls modernitzador de Giscard

París

L’espigó de Garbí, a Sant Feliu, sense l’oposició ni subvencions

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Ballesta, a les primàries de Junts a Girona pel 14-F

girona

Els EUA viuen un rècord de morts diaris per la Covid i afronten un hivern “dur”

Washington