Política

Horitzó d’inestabilitat

Torra avisa que esgotarà el darrer minut de presidència en la lluita contra la pandèmia i acusa l’Estat d’estar instal·lat en la venjança

Tot l’arc parlamentari, tret de JxCat, vol eleccions o un canvi de president

ERC fa una crida a pactar una resposta per evitar mig any de provisionalitat

El president descriu la legislatura com “el cercle perfecte de la repressió”

Venen mesos d’interinatge. Ho va predir ahir el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, que va parlar d’un “període d’inestabilitat” generat per la seva pròxima inhabilitació, i ho va vaticinar ERC, que va instar-lo a pactar una resposta per evitar “entre sis i vuit mesos de provisionalitat”. El tercer i segurament últim debat de política general de Torra no va aclarir l’horitzó postinhabilitació; el president es va concentrar a explicar la lluita contra la pandèmia de coronavirus i l’obra de govern.

Per Torra, que avui acudirà al Tribunal Suprem a la vista del recurs de cassació contra la sentència per desobediència del TSJC per haver mantingut la pancarta en defensa dels presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat, queda clara la imatge d’un Estat espanyol “instal·lat en la venjança” al davant un govern que es concentra en la pandèmia. “Hi ha partits que creuen que posar una pancarta és motiu de pes per fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d’inestabilitat a tot un país. Això, ara, en plena pandèmia?”, es va preguntar en el colofó d’un discurs que va rondar les dues hores. “El meu compromís és i serà sempre servir el meu país fins a les últimes conseqüències, fins a l’últim minut de la meva presidència”, va sentenciar.

El molt honorable va demanar col·laboració a la cambra per reformar el sistema de salut, a partir de l’informe que una trentena de professionals presentaran dilluns, i va reclamar a socialistes i comuns que facin força en el govern espanyol perquè a Catalunya arribin el màxim de fons europeus per reconstruir el país. “Necessitem més recursos, els nostres, els que generem els catalans i que desapareixen absorbits pel forat negre de Madrid”, va insistir. També va qualificar d’“irresponsabilitat monumental” que el president Pedro Sánchez i el vicepresident Pablo Iglesias no hagin regulat les baixes laborals per als pares amb fills en quarantena: “No puc entendre que les discrepàncies entre els socis del govern espanyol, entre el vicepresident i alguns ministres, no s’hagin sabut resoldre per un tema tan vital com aquest.”

Els dos anys, tres mesos i vint-i-set dies que Torra du al capdavant del govern s’obren i es tanquen amb el que el president va descriure com un “cercle perfecte de la repressió”, ja que la legislatura va començar amb Mariano Rajoy impedint l’elecció d’un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i pot acabar amb la destitució d’un altre president amb Sánchez i Iglesias com a mestres de cerimònies. Tanmateix, Torra va explicitar que no volia parlar ahir “de les falses propostes de diàleg”, dels “paranys” de la repressió, de la persecució que viu una majoria de la població “pel sol fet de defensar un projecte polític determinat”, dels presos polítics i exiliats des de fa tres anys o dels judicis i investigacions encara avui oberts “per perseguir un projecte polític legítim i democràtic”. “Tots som terroristes”, va ironitzar. D’alguna d’aquestes qüestions s’espera que parli avui després de la vista, en una declaració institucional des de la delegació del govern a Madrid.

ERC va reclamar-li que pacti l’escenari postinhabilitació i no deixi les eleccions en mans del Suprem: “És imprescindible que ens posem d’acord, que no deixem la capacitat de decidir a un tribunal espanyol i aprofitem el marge que tenim per intervenir nosaltres.” Malgrat mostrar una imatge d’unitat amb una foto conjunta del govern en solidaritat antirepressiva amb Torra abans de començar el debat, el cap de files dels republicans, Sergi Sabrià, va instar el president a acordar la reacció al marge de “càlculs electoralistes”. “Que ningú s’aprofiti per desgastar el company de viatge i pensar més en la reconstrucció d’un partit”, va etzibar Sabrià, que va pronosticar més de mig any d’interinatge.

En un clima preelectoral, quasi tot l’arc parlamentari, des de la CUP fins al PP, llevat,, és clar de JxCat, està àvid d’un avançament dels comicis. En el cas de Ciutadans, amb unes perspectives electorals calamitoses, va prometre buscar amb la resta de l’unionisme fórmules perquè Catalunya tingui un nou cap de govern. “Si no vol convocar eleccions, hi ha mecanismes legals perquè Catalunya tingui un president de la Generalitat escollit per camins legals i no ho puguin impedir”, va assegurar el candidat taronja, Carlos Carrizosa, que va acomiadar Torra amb un “adeu” i una mitja rialla. Cs és qui va instigar la persecució judicial per la pancarta.

Igual que ERC, el PSC veu també càlculs partidistes per part de Torra –probablement l’únic president de la Generalitat sense carnet de partit, tal com recorda sovint, també ahir–. El primer secretari socialista, Miquel Iceta, va demanar comicis per acabar la legislatura “amb la màxima dignitat possible”, mentre que Catalunya en Comú-Podem els vol “perquè no hi hagi dos presidents simbòlics i cap d’ells efectiu”. Les dues forces que governen a La Moncloa pretenen que Torra negociï un nou sistema de finançament amb l’Estat.

Segons la CUP, cal votar abans d’hora pel “desgast, el bloqueig i el desgavell” del govern, per tal d’obrir un nou cicle que permeti preparar un altre embat amb l’Estat. “El que no volem és que la data de les eleccions vingui marcada per les decisions activades pels tribunals”, va explicar Carles Riera, que insistia en la via Venturós, l’alcaldessa de Berga inhabilitada que va continuar figurant d’alcaldessa però cedint la firma a algú altre. Potser per això Riera va desvincular aquesta fórmula d’una “presidència simbòlica”. I des del subgrup del PP, Alejandro Fernández també va observar un bloqueig institucional, però per “problemes personals” de Torra.

En el torn de rèplica, el president va recordar a Iceta que qui està fent el càlcul partidista és l’Estat intentant que l’independentisme es baralli i, davant de tanta insistència per anar a les urnes, va demanar-li que pregunti als comerciants, els sanitaris, els mestres, els pares o els que estan esperant cobrar l’ERTO si la seva gran preocupació són les eleccions.

Tant als socialistes com als comuns va convidar-los a dur al Congrés la llei d’amnistia. “Que no hi ha una majoria? Donar la culpa al PP ja no cola. Vostès governen amb el pressupost del PP, això sí que és veritat”, va adreçar a la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, a qui va suggerir que en tindria prou amb què Iglesias fos qui demanés perdó per l’afusellament de Lluís Companys en nom del govern espanyol.

Adreçant-se a la majoria independentista, Torra va agrair el suport personal per la persecució judicial i va tancar la intervenció confiant que JxCat, ERC i la CUP reprendran el fil de la unitat estratègica per culminar el procés cap a la independència: “Mai em trobaran en cap disputa dels partits, la meva única disputa és amb l’Estat.”

El Suprem no resoldrà avui el recurs de Torra

M.Piulachs

Un tribunal format per cinc magistrats de la sala penal del Suprem celebrarà avui, a partir de les dotze del migdia, la vista pública sobre el recurs presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva condemna d’inhabilitació, dictada pel TSJC per no haver fet cas a la Junta Electoral Central, que l’ordenava treure la pancarta de la Generalitat en suport dels presos polítics i exiliats, per les eleccions del 28-A. Torra ja fa dies que va anunciar que hi aniria, però en aquestes vistes només intervenen els advocats defensors, Gonzalo Boye en el seu cas, i les acusacions: la fiscalia i Vox.

Fonts jurídiques van informar ahir a Efe que el Suprem no té previst anunciar avui mateix la resolució, sinó que la farà pública amb la redacció de la sentència, que llavors serà ferma. També van exposar que el tribunal demanarà al TSJC que executi la resolució (ningú dubta que confirmarà la inhabilitació), procediment —s’afegeix— que no s’aturarà malgrat que la defensa de Torra presenti un incident de nul·litat o que anunciï un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC), el qual sí que podria acceptar de suspendre la inhabilitació de forma cautelar. JxCat criticava ahir que tres dels cinc magistrats formaven part del tribunal que va condemnar els presos polítics. Són: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo (ponent) i Antonio del Moral. Els altres dos magistrats de la sala són Susana Polo i Vicente Magro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El jutjat dona per tancada la instrucció de la querella per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià

girona

Biden culpa Trump de les morts per la pandèmia en el primer debat electoral: “Ets el pitjor president dels Estats Units”

wAshington
GUILLEM AGULLÓ I CARME SALVADOR
Pares de Guillem Agulló, jove independentista i antifeixista assassinat per la ultradreta l'any 1993

“Guillem no va fer res i el feien passar per assassí”

BURJASSOT (HORTA NORD)

Un jutge de Sabadell investiga els agents que el 23-S van escorcollar el pis de Jordi Ros

barcelona

Desconcert sense president

Barcelona

L’oposició busca una escletxa per poder avançar les eleccions

barcelona

Illa accepta unificar les mesures anti-Covid a totes les grans ciutats de l’Estat

MADRID

Els jutges exculpen Bankia

MADRID

Torra recorre al TC pensant en Europa i exigeix l’amnistia

BARCELONA