La fiscal nega l’obligació del Suprem a consultar el TJUE
Sosté que la JEC era competent per sancionar el president Torra perquè era període electoral
Boye apel·la a la llibertat d’expressió i denuncia discriminació a “una minoria nacional” i doble sanció pel mateix
La fiscal Pilar Fernández Valcarce va ser la darrera a intervenir ahir en la vista sobre el recurs de cassació del president Quim Torra, contra la seva inhabilitació d’un any i sis mesos, dictada pel TSJC. Amb una intervenció tècnica, la fiscal no va esgotar els vint minuts que el president del Tribunal Suprem en aquesta causa, Andrés Martínez Arrieta, va donar a les parts per exposar els seus recursos, dels quals va anunciar que ja han llegit. La fiscal va intentar tapar dues esquerdes obertes per la defensa de Torra: la competència de la Junta Electoral Central (JEC) per sancionar-lo i preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Fernández Valvarce va assegurar que “no és obligat” que un tribunal plantegi una qüestió prejudicial al TJUE “si no té cap dubte sobre una norma comunitària”, que en aquest cas –va dir– “no existeix”. També va exposar que hi ha “un moment processal per fer-ho” i aquest ha de ser “abans dels informes finals”, com va fer Gonzalo Boye en el judici al TSJC. En la sessió d’ahir, l’advocat del president Torra va convidar els cinc magistrats del Suprem a no tenir por “de creuar els Pirineus” per complir el principi de legalitat penal, i preguntar al TJUE, com els demana. L’advocada de l’acusació popular de Vox, Marta Castro, va replicar-li que “el dret de la Unió ja està integrat en l’ordenament jurídic espanyol”, i va acusar la defensa de fer “màrqueting polític”.
El segon argument jurídic –ja que el president va admetre en el judici que sí que havia desobeït la JEC– és si aquest organisme és “superior i competent” per ordenar a Torra la retirada de la pancarta a favor dels presos polítics i dels llaços de tots els edificis públics. Boye va mantenir que no ho era, mentre que la representant del ministeri públic i del partit ultradretà van dir que sí, en considerar que “la llei fixa que en època electoral la JEC és òrgan superior”, i quan ho va fer era l’època de les eleccions del 21 d’abril del 2019. En la segona causa per desobediència que afronta el president Torra, sí que l’ordre va ser donada per un òrgan judicial: un contenciós.
A més d’un càstig desmesurat, Boye va denunciar que per la pancarta s’ha sancionat dos cops pel mateix el president de la Generalitat: la JEC el multa amb 3.000 euros i després deriva la causa a la via penal, saltant-se el principi Non bis in idem (no dos cops pel mateix), i va citar resolucions europees.
La fiscal i l’advocada de Vox van negar la parcialitat dels jutges que han intervingut en aquest procés. Boye no es va mossegar la llengua en exposar que un vocal de la JEC, Andrés Betancor, que va avalar la sanció a Torra, “treballava per a Cs”, que havia denunciat els fets. També va recordar declaracions del president del TSJC i les recusacions de tres magistrats del tribunal d’ahir, en formar part del que va condemnar els presos polítics. No va oblidar de recordant-los la sentència del TEDH en el cas Bateragune (2018), en què es confirma la parcialitat d’un tribunal espanyol en un judici contra Otegi.
Álvarez de Toledo
“Estem aquí per tres paraules: ‘Llibertat presos polítics’. És un atac ferotge o no contra la seva actuació, però és llibertat d’expressió”, afirmava el penalista. Per exemplificar la inviolabilitat parlamentària, va citar i defensar que a la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo “no li passés res” per haver criticat “dins i fora del Congrés” el pare del vicepresident espanyol, Pablo Iglesias. També va citar el cas del president Sánchez, que “només va ser sancionat a una multa” per la JEC per haver usat instal·lacions oficials en eleccions. Davant d’aquests casos, Boye va exposar que no només se sanciona el president Torra, sinó totes les persones amb els mateixos pensaments. I va denunciar que “aquest tracte diferenciat és perquè és una minoria nacional”, protegida en l’article 2 del tractat de la Unió Europea, i argument que segur que s’exposarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La inhabilitació, amb la notificació
La inhabilitació d’un president en actiu d’una comunitat autònoma no té precedents a l’Estat espanyol, i alguns dels passos legals són plantejats de forma distinta pels juristes, com ara el fet de si cal publicar-ho al BOE o al DOGC.
Del que no hi ha dubte és que si el Suprem, finalment, referma la inhabilitació del president Torra, dictada pel TSJC, aquesta serà efectiva en el moment que se li notifiqui personalment. El TSJC el pot citar al tribunal, comunicar-la-hi en persona o enviar-la al secretari de govern de la Generalitat. Des de llavors, el president ja no pot exercir les seves funcions i tot el que signi o faci serà nul, com ara presidir el Consell Executiu. Si ho fes cometria el delicte de trencament de condemna, sancionat amb multa, no presó.
