Política

Referèndum sense un no oficial

Itàlia vota entre avui i demà si confirma la retallada d’un terç de parlamentaris, una proposta impulsada per l’anterior govern del M5E i la Lliga

El PD canvia d’idea a última hora i dona suport al sí per por a perdre el poder, fet que posa en evidència la falta de rumb del centreesquerra

Els italians estan cridats avui i demà a les urnes: a tot el país, per votar en un referèndum constitucional sobre la reducció de parlamentaris i, a més, hi ha eleccions a set regions i a 962 ajuntaments.

El referèndum estava programat pel passat 29 de març, al pic de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, i per això va ser ajornat. Es tracta d’un referèndum per confirmar una votació ja aprovada al parlament i no cal una participació mínima perquè tingui validesa.

El d’avui és el quart referèndum constitucional d’Itàlia des que és una república –i ho és perquè els ciutadans van escollir mitjançant un referèndum quin model d’estat volien–. El primer va ser el 2001 i el darrer el 2016: un referèndum que Matteo Renzi va convertir en plebiscit sobre la seva persona (i va perdre). Aquest, en canvi, és un referèndum menys apassionat, que no ha despertat gaire interès al carrer.

El Moviment 5 Estrelles (M5E), des del govern, presenta l’opció del sí com una “victòria anticasta” però, en realitat, tots els grans partits li han donat suport i no n’hi ha cap que defensi el no.

Itàlia té 945 parlamentaris –630 diputats i 315 senadors–, i si guanya el sí passarien a ser-ne 600 –400 diputats i 200 senadors–. Tot i que fa dècades que tant el centredreta com el centreesquerra han proposat –sense èxit– reduir el nombre de parlamentaris, aquesta retallada va ser promoguda durant l’anterior govern, el del M5E i la Lliga de Matteo Salvini. Va ser aprovada inicialment amb els vots grillini, de la dreta i de l’extrema dreta, mentre que el Partit Demòcrata (PD) hi va votar en contra. Al·legava que una retallada en si, si no va acompanyada de cap tipus de reforma –com és el cas–, només treu representativitat als ciutadans i perjudica les regions menys poblades i les minories. I aquesta és, encara ara, la posició de bona part del centreesquerra i de tota l’esquerra. Però no és pas la posició oficial del Partit Demòcrata.

El referèndum ha servit per posar en evidència un cop més la precària situació del centreesquerra italià, del tot desdibuixat políticament, sense líders sòlids ni estratègies clares. El PD no va decidir la seva posició respecte del referèndum fins el 7 de setembre. La direcció va optar per donar suport al sí mentre els seus socis de govern, el M5E, amenaçaven de tornar amb l’extrema dreta si l’executiu no estava unit entorn del sí. Però el canvi de posició no ha entusiasmat les bases i moltes veus importants del centreesquerra se n’han desmarcat. Han dit que votaran no l’exprimer ministre Romano Prodi, l’expresidenta del Parlament Laura Boldrini, l’exministra i magistrada Anna Finocchiaro i la senadora vitalícia i supervivent de l’Holocaust Liliana Segre.

Que el PD entrés al govern ocupant el lloc que va deixar Salvini ha creat situacions ben incòmodes al centreesquerra. I el referèndum n’és una més. Oficialment, el no ha quedat orfe d’un gran partit que el defensi després que el Partit Demòcrata canviés de posició per conveniència. Però la campanya pel no es continua fent des de l’entorn del PD, per exemple des dels mitjans de comunicació afins al partit, com el diari La Repubblica. El principal quotidià progressista d’Itàlia ha explicat en un editorial per què es posiciona a favor del no. I els arguments són els mateixos que havia esgrimit el Partit Demòcrata fins fa poc per oposar-s’hi: que sense venir acompanyada d’un marc de reforma, la retallada dels parlamentaris es transforma en una simple reducció numèrica incapaç de respondre a les necessitats d’un Parlament més eficient i que, de fet, perjudica el pluralisme i la democràcia.

El referèndum, tal com està plantejat, és producte del moment populista que viu Itàlia. És una mesura cridanera, que es pot presentar fàcilment com una mesura “anticasta”, com ha fet l’extrema dreta i el Moviment 5 Estrelles. És el discurs que diu que tots els polítics són iguals i com menys n’hi hagi, millor. Encara que sigui a costa que els ciutadans perdin representativitat. Enmig d’un ambient favorable a l’antipolítica i d’allunyament dels ciutadans de les institucions, els sondejos donen al sí una victòria amb el 70% dels vots.

LES XIFRES

600
parlamentaris
(400 diputats i 200 senadors) és la xifra que proposa la retallada, enfront del 945 actuals
70
per cent
dels italians consultats estaria a favor del sí al referèndum, segons els últims sondejos

El ball de números de l’estalvi

El principal argument a favor del sí en el referèndum és de caràcter econòmic: l’estalvi que suposaria tenir menys parlamentaris. Fa temps el Moviment 5 Estrelles (M53) havia fet circular un document que deia que amb aquesta retallada de parlamentaris s’estalviarien 1.000 milions d’euros cada any. Encara ara aquesta xifra corre per les xarxes socials per defensar el referèndum, i des de l’entorn de la Lliga i del partit postfeixista Germans d’Itàlia es parla de 500 milions.

En realitat, l’estalvi serà molt menor. En concret, s’estalviaran 65,5 milions d’euros l’any, comptant també els assessors de tots els parlamentaris que desapareixeran. Això significa un estalvi de 0,90 euros l’any per cada italià. Si l’objectiu a assolir fos evitar el malbaratament de diners públics i engreixar les arques de l’Estat hi hauria altres mesures força més urgents, com per exemple la lluita contra l’evasió fiscal. Les estimacions indiquen que cada any a Itàlia s’evadeixen més de 100.000 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Comptant les hores de la semillibertat

Figueres / torroella de montgrí

L’independentisme busca la unitat contra la repressió

barcelona

L’Estat incompleix invertint un 16,5% i no el 19% del PIB

madrid

ERC força Sánchez a revisar l’alarma al març i no al maig

madrid

El govern estatal preveu 172 milions per a Girona el 2021

girona
XAVIER VENDRELL
EXCONSELLER I EXSECRETARI D’ORGANITZACIÓ D’ERC

Membre de l’estat major a les ordres del país

Barcelona
Denuncien que el govern espia per la xarxa la CUP i Arran

Denuncien que el govern espia per la xarxa la CUP i Arran

barcelona

La fiscalia renuncia a recórrer contra l’absolució de Trapero

Barcelona

Macron reconfina tot França

París