Política

L’indult, gest previ al diàleg

El ministre de Justícia diu que la setmana que ve s’inicien els tràmits per als presos polítics en paral·lel a la reforma de la sedició

L’independentisme manté que l’única via per a la resolució del conflicte polític és la llei d’amnistia

Ho desvinculen de qualsevol gest d’acostament a l’independentisme

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va fer bona ahir la creença estesa que les casualitats en política no existeixen anunciant al Congrés dels Diputats que la setmana que ve el seu departament començarà la tramitació dels expedients de les diverses peticions d’indult als dotze presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem (TS) per delictes de sedició, malversació i desobediència. Ho feia el mateix dia que el president de la Generalitat, Quim Torra, estava citat a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat per segon cop de desobediència per haver col·locat una pancarta, i en resposta a la intervenció de la portaveu de JxCat, Laura Borràs, en què li retreia que no abordessin el conflicte amb Catalunya des de la política i continuessin optant per la judicialització.

En un context marcat per obtenir suports en les negociacions dels pressupostos, pels interrogants d’una possible inhabilitació de Torra i quan tornava a sonar la música d’una possible trobada de la taula de diàleg, tornen a escena les peticions d’indult que no convencen ni agraden a les forces i entitats independentistes, que continuen reclamant abordar la tramitació d’una llei d’amnistia, precisament un dels punts que l’executiu català vol que, sí o sí, s’inclogui en l’ordre del dia de la taula de diàleg, que tampoc s’acaba de convocar mai, juntament amb el dret a l’autodeterminació.

En qualsevol cas, el ministeri va voler deslligar-ho de l’actualitat i les urgències polítiques de l’executiu de Pedro Sánchez i va circumscriure la tramitació de les peticions d’indult al fet que amb la Covid-19 s’havia produït un retard i acumulació de sol·licituds que es començaven a resoldre ara. En el cas dels presos polítics, la primera petició la va fer a títol personal l’advocat penalista Francesc Jufresa el 23 de desembre per als dotze condemnats pel Tribunal Suprem en la causa principal de l’1-O, tot i que després també se n’han impulsat des de la UGT de Catalunya per a l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, el 15 de juliol passat, i la impulsada pels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert per a la també expresidenta de la cambra Carme Forcadell, que van presentar l’agost passat. A finals del mes passat, la Lliga Democràtica presidida per la politòloga Àstrid Barrio i en què també milita l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, també va anunciar que havien aprovat demanar un indult per a tots els presos polítics i activistes condemnats per l’1-O i les seves derivades.

Jufresa rebat Campo

Segons explicava ahir l’advocat Jufresa a El Punt Avui, el més normal seria que ara totes aquestes altres peticions d’indult, en referir-se a la mateixa sentència, s’acumulin i s’ajuntin amb el seu expedient, tot i que Campo va dir ahir, en una entrevista a La Sexta, que els expedients s’abordaran individualment per a cada condemnat, en un tràmit que podria durar entre sis i vuit mesos, ja que la tramitació exigeix la petició d’informes no vinculants al tribunal sentenciador (el Suprem en aquest cas), la fiscalia i el mateix ministeri de Justícia. Tanmateix, el penalista que va activar la via que ara el govern espanyol té sobre la taula, també en això contradeia el ministre, ja que assegurava que tota aquesta tramitació prèvia en realitat “ja està feta”, segons la informació que té ell, que, això sí, no és oficial, perquè admet que el govern espanyol no té cap obligació de comunicar cap tràmit al peticionari, més enllà de la concessió final o no de l’indult. “Aquests informes ja estan fets, els tenen sobre la taula del Consell de Ministres per resoldre, si volen”, perjurava Jufresa, amb la qual cosa interpretava l’anunci de Campo com una “esperança” que en realitat resoldrà el cas en breu. Segons ell, si el ministre “mareja la perdiu” dient que tot just ara comença la tramitació, pot ser per motius polítics, per jugar amb els tempos per si per exemple els convé com a carta per aconseguir el suport d’ERC als pressupostos generals de l’Estat. “Sé que aquest indult està tramitat; si volen, el poden aprovar en el proper Consell de Ministres”, insistia Jufresa, que aprofitava per enviar una crítica directa als socialistes catalans: “No entenc com partits que deien que donarien suport a un indult, quan han sabut que està presentada la petició no han dit res.”

Tant el ministre com el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, van insistir a desvincular la iniciativa d’un possible gest d’acostament a l’independentisme perquè era un tràmit “d’obligació legal” després d’una petició feta un any abans. Malgrat la “no notícia” amb què ho va qualificar Iceta, Campo sí que va reconèixer que el govern espanyol “és dialogant”, que considera que els problemes polítics “s’han de resoldre en política”.

Malgrat tot, ni JxCat ni ERC van interpretar l’anunci d’ahir com un gest d’acostament. “Que tramitin no vol dir que prosperin”, va recordar Borràs, que va demanar una solució política al conflicte que “estaria més a prop de l’amnistia que no de l’indult”, malgrat reconèixer que la concessió d’indults “seria una bona notícia” perquè els condemnats deixin d’estar a la presó. El seu company de JxCat, el president del grup al Parlament, Albert Batet, va reblar que l’amnistia hauria d’afectar els “més dels 2.850 catalans que han patit aquesta repressió”. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, deixava clar que la tramitació dels indults no era “cap gest ni cap voluntat”, sinó que “és una cosa que han de fer per força” perquè ho marca la llei”. La consellera de Justícia, la també republicana Ester Capella, considerava l’indult “un pedaç” i reclamava “posar el comptador a zero, amb un acord polític per l’amnistia”.

A la bancada unionista, però, l’anunci va encendre tots els llums d’alarma. El líder del PP, Pablo Casado, va amenaçar de recórrer al TS si finalment s’aproven els indults. Una advertència a la qual es va afegir la secretària general de Vox al Congrés, Macarena Olona, retraient a Pedro Sánchez que tenia els indults “al seu full de ruta”, i també Ciutadans (Cs). Per al cap de l’oposició a Catalunya, Carlos Carrizosa, aquest anunci també era el resultat “d’unes negociacions opaques entre forces polítiques”.

Però el cert és que Pedro Sánchez va passar de la indefinició i les evasives abans de la sentència del judici de l’1-O, quan se li preguntava per la possibilitat dels indults, a garantir el seu “íntegre compliment” en una compareixença el mateix dia que es feia pública, el 14 d’octubre del 2019. Dos dies després, la mateixa vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carme Calvo, i l’aleshores ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es van refermar en la idea: “Acatar una sentència és complir-la íntegrament, i no hi ha en els plans cap indult.”

Reforma del Codi Penal

En paral·lel a l’indult, el govern espanyol vol complir un dels compromisos fets en campanya electoral per Pedro Sánchez: tirar endavant la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió, una fórmula que els socis de govern de Podem, en boca de l’ara portaveu d’En Comú Podem, Jaume Asens, ja va defensar l’abril de l’any passat. Ahir Asens tornava a defensar aquesta opció com a via per “desjudicialitzar la política” i “desinflamar el conflicte”. Els comuns tornaven a posar sobre la taula la triple via de l’indult, la reforma del Codi Penal i l’amnistia. La líder de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, defensava que els tres procediments no són excloents, tot i admetre que les de l’indult i la reforma de la sedició són “les més ràpides i efectives”, perquè a més “es poden tirar endavant amb la majoria simple dels diputats, que són 176”, mentre que una llei d’amnistia “requereix una majoria més àmplia. La reforma del delicte de sedició en el Codi Penal tampoc convenç les dues formacions que configuren el govern català. JxCat, en boca de Batet, va reiterar que tocaria derogar el delicte, mentre que els republicans creuen que el procés podria durar mesos i, com recordava fa uns dies la secretària general, Marta Rovira, no queda garantit que qualsevol grup de més de 50 diputats podria impugnar-ho al Tribunal Constitucional. Per aquest motiu consideren que la millor manera de posar fi al conflicte és l’amnistia.

LES XIFRES

6
mesos
com a mínim fixa el Ministeri de Justícia per resoldre la tramitació de les peticions dels indults.

LES FRASES

2.850
persones
represaliades són les que s’haurien de beneficiar d’una amnistia, segons JxCat.
Estem obligats a tramitar aquestes peticions que fan els ciutadans d’un país democràtic
Carmen Calvo
VICEPRESIDENTA PRIMERA DEL GOVERN ESPANYOL
Que tramitin no vol dir que prosperin. No sabem quins seran els informes que podrà fer la sala segona del TS
Laura Borràs
PORTAVEU DE JxCAT AL CONGRÉS
Ja veurem què diu el tribunal sentenciador, la fiscalia i el centre penitenciari
Juan Carlos Campo
MINISTRE DE JUSTÍCIA
La solució política i democràtica al conflicte només passa per l’amnistia i per l’autodeterminació
Marta Vilalta
PORTAVEU D’ERC
S’està creant un clima favorable. No es pot iniciar una taula de diàleg amb l’altra part a la presó
Jaume Asens
PORTAVEU D’EN COMÚ PODEM
Recorrerem al Tribunal Suprem si els indults s’aproven en contra del que va dir Sánchez
Pablo Casado
LÍDER DEL PP A MADRID
Quan es demana un indult, en el període d’un any ha de començar-se a tramitar
Miquel Iceta
PRIMER SECRETARI DEL PSC
Els indults són el resultat de negociacions opaques entre forces polítiques
Carlos Carrizosa
PRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI DE CS


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’independentisme acusa l’Estat de deixar créixer Vox

barcelona

Es busca president candidat

Barcelona

Sàmper deixa en l’aire la restitució de Trapero al comandament dels Mossos

Barcelona

Mossos, sota la lupa

barcelona

El “braç armat” de l’1-O

barcelona

Vox juga a l’opa al PP en blanc i negre

madrid

Reconeixement de Torrent a la mesa inhabilitada

Barcelona

Aragonès serà a la conferència de presidents

Barcelona

El papa dona suport a les unions civils homosexuals

Roma