Política

Trump tria l’antítesi de la jutgessa Ginsburg per a la vacant al Tribunal Suprem

L’escollida, Amy Coney Barrett, és una dona jove, catòlica i antiavortista

La seva confirmació al Senat consolidarà el conservadorisme durant dècades

Donald Trump substituirà una icona del feminisme per una dona ultraconservadora, fervent catòlica i antiavortista: el president dels EUA va escollir Amy Coney Barrett, de 48 anys, per a la vacant al Tribunal Suprem que va deixar la mort de Ruth Bader Ginsburg fa una setmana.

La tria compleix els desitjos dels conservadors, ajuda als interessos electorals de Trump –s’espera que doni vots entre els votants religiosos i les dones dels suburbis– i omet l’última voluntat de Ginsburg, que havia pregat que fos el guanyador de les eleccions del novembre qui seleccionés el nou membre del tribunal. La Casa Blanca no va esperar ni un segon que acabessin els actes de comiat de Ginsburg per filtrar el nom de Barrett, i començar el procés d’una nominació i confirmació exprés al Senat.

Barrett era la gran favorita per tothom. Compleix tots els requisits necessaris: és una dona jove de profundes conviccions tradicionals i lectura estricta de la Constitució. Quan arribi al Suprem, ajudarà que el tribunal tingui una ideologia conservadora de formigó, amb una majoria estable i confiable que pot modificar profundament les lleis i drets del país.

Al punt de mira està, principalment, el tema del dret a l’avortament. El Partit Republicà fa anys que està incitant la lluita per derogar-lo o limitar-lo tant que pràcticament sigui inexistent, i l’activisme antiavortista de Barrett garanteix que, en cas que el Suprem hagi de decidir sobre aquest assumpte, l’estripada està gairebé assegurada.

Tot i que hi haurà polèmica, no hi ha dubte que el Senat, amb majoria sòlida dels republicans, confirmarà de manera exprés el nomenament de Barrett, que ja va superar un escrutini al Congrés fa tres anys quan va ser escollida per un tribunal d’apel·lacions.

Va ser llavors quan va sortir a la llum que formava part d’una comunitat ultrareligiosa, Praise of People, que alguns exmembres han qualificat de secta on domina el patriarcat i la submissió al marit; corren rumors que Margaret Atwood s’hi va inspirar per crear El conte de la criada.

El pes de la creença catòlica en les decisions judicials –per exemple, en l’avortament– va despertar les alarmes llavors i segurament tornarà a despertar-les ara, però si no hi ha cap escàndol Barret acabarà al Suprem, per regalar un nou triomf a Trump pocs dies abans de jugar-se la reelecció.

Quan tot es confirmi, Trump haurà col·locat tres juristes joves al Suprem; des de Herbert Hoover (1929-1933) cap president n’hi havia posat tants. Passi el que passi a les eleccions del 3 de novembre, l’empremta que deixarà al país en l’estament judicial serà palpable durant moltes dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’independentisme acusa l’Estat de deixar créixer Vox

barcelona

Es busca president candidat

Barcelona

Sàmper deixa en l’aire la restitució de Trapero al comandament dels Mossos

Barcelona

Mossos, sota la lupa

barcelona

El “braç armat” de l’1-O

barcelona

Vox juga a l’opa al PP en blanc i negre

madrid

Reconeixement de Torrent a la mesa inhabilitada

Barcelona

Aragonès serà a la conferència de presidents

Barcelona

El papa dona suport a les unions civils homosexuals

Roma