Política

Un país desdibuixat

Els tres grans partits italians afronten crisis d’identitat, indefinició ideològica o tenen líders qüestionats

El Partit Demòcrata i l’M5E governen plegats i l’extrema dreta deté l’hegemonia del poder regional

És un clàssic: després d’unes eleccions, sobretot si es vota en diferents llocs al mateix temps, és difícil saber qui n’ha sortit més beneficiat perquè bona part dels partits es proclamen vencedors. Les recents eleccions en set regions d’Itàlia, que a més van coincidir amb un referèndum constitucional, no han estat una excepció.

En realitat, però, cap gran formació (la Lliga de Matteo Salvini –la seva coalició ha guanyat en quatre regions–; el Partit Demòcrata, que n’ha conservat tres, i el Moviment 5 Estrelles) passa per un bon moment. Encara que els mitjans afins s’esforcin a fer creure el contrari.

Els que estan pitjor són els 5 Estrelles (M5E). En dos anys han perdut 8 milions de vots. “És la derrota més gran de la nostra història”, va dir l’endemà de les regionals Alessandro di Battista, cara històrica del partit, juntament amb Luigi di Maio.

Di Battista és del corrent oposat a Di Maio, que va ser el vicepresident del primer govern Conte al costat de Salvini. Di Battista es va indignar amb Di Maio perquè l’ara ministre d’Exteriors va exultar pel resultat del referèndum de la retallada de parlamentaris, presentant el 70% dels vots favorables com una “victòria anti-casta” del seu partit. Di Battista, que és dels que s’oposen a l’aliança amb el centreesquerra, va recordar que tant el Partit Demòcrata (PD) com la Lliga de Salvini havien fet campanya pel sí i, per tant, no tenia sentit apropiar-se del resultat.

Itàlia viu amb l’amenaça certa d’una victòria de l’extrema dreta. La coalició entre la Lliga, els postfeixistes Germans d’Itàlia i Força Itàlia de Silvio Berlusconi governa a la majoria de regions i guanyaria, de molt, unes generals. Per això, les regions que el centreesquerra ha conservat, com la Toscana, s’han celebrat com a grans fites.

Que la candidata de Salvini no hagi pogut arrabassar al PD un dels seus feus ha estat presentat com una alenada d’oxigen per al govern. Però, què vol dir “el govern”? Quina ideologia té l’actual executiu?

Conte, el tecnòcrata

Giuseppe Conte era un advocat desconegut fins que Salvini i Grillo van triar-lo com a primer ministre després de les eleccions del 2018. Durant el primer govern, va ser un home de palla que responia a les indicacions dels seus dos vicepresidents, com ell mateix reconeixia.

Conte, de l’òrbita grillina, a l’escola de formació de la Lliga, el 2018, es va definir com a “populista” i es va posar la platea leghista a la butxaca. Ha pogut passar de ser el cap de l’executiu grillino-leghista, el primer ministre que se sotmetia a Salvini i Di Maio, que defensava el seu ministre de l’Interior quan aquest prenia posicions racistes, a ser el primer ministre del govern grillino-demòcrata. Sense despentinar-se, i sense donar pistes sobre les seves conviccions polítiques. Pretén vendre’s com un tècnic sense ideologia però això, ho sabem tots, en política no existeix pas. Uns altres que també tenen problemes de definició ideològica són els demòcrates. Encara no s’han recuperat de la crisi d’identitat provocada per la desesquerranització que va practicar Matteo Renzi, i que va portar el PD als mínims històrics electorals. L’aliança amb els grillini ha enxampat els demòcrates a mig refer-se, sense líders carismàtics ni propostes engrescadores.

El canvi de posició d’última hora en el referèndum va ser-ne l’enèsima prova. Molts han votat el PD per exclusió, per no fer guanyar l’extrema dreta. Però el partit no aixeca passions. L’anhel indissimulat de seduir l’electorat grillino desencantat deixa molts votants del centreesquerra de tota la vida orfes de representació.

Per contra, els partits que conserven una línia ideològica clara i intel·ligible són els de l’extrema dreta. La Lliga continua amb l’obsessió de culpar els immigrants de tots els mals. Però Salvini tampoc viu un gran moment: té massa competència interna i, per això, la seva figura de líder de la dreta i l’extrema dreta també ha quedat desdibuixada.

LES XIFRES

15
de les 20 regions
d’Itàlia han donat la victòria a la coalició de l’extrema dreta i la dreta i 5, al centreesquerra.
76%
de vot
va treure Luca Zaia, que repeteix com a governador del Vèneto, en els comicis del 20 de setembre.

Victòries amargues per a Salvini

asidera

La coalició encapçalada per la Lliga amb el partit postfeixista Germans d’Itàlia i Força Itàlia ha confirmat l’hegemonia regional: ha guanyat en 15 de les 20 regions. A més, tot i haver perdut popularitat des que va sortir del govern, Matteo Salvini continua liderant els sondejos. Amb tot, però, les regionals li han deixat un regust amarg. A les Marques, la coalició va guanyar, però amb un candidat de Germans d’Itàlia –que fa pocs mesos va commemorar Mussolini. La victòria no és casual: la formació té una bona xarxa de contactes entre l’empresariat de la regió. Germans d’Itàlia en surt molt reforçat.

Al Vèneto la Lliga va tenir una victòria històrica: el 76,8% dels vots. Però el governador que revalida aquest feu leghista, Luca Zaia, és de l’ala de la Lliga que voldria tornar a ser la Lliga Nord. Diu que no té ambicions nacionals, i això fa que tots els enemics de Salvini –del centreesquerra a la dreta– li estiguin donant molt de protagonisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament rebrà dimecres els exmembres de la Mesa condemnats pel TSJC per desobediència

Agències
En directe
Senat

Sessió de control al Senat

Barcelona

La fiscalia recorre l’absolució de Tamara Carrasco d’incitació a desordres públics

Barcelona

L’Audiencia Nacional ja té a punt la sentència de Trapero

Barcelona

El Govern aprova la subvenció de 40 milions per al sector de la restauració

Barcelona

El Suprem rebutja remetre la causa d’Anna Gabriel als Jutjats d’Instrucció de Barcelona

Barcelona

Osàcar creu que Mas estava al cas del “barrufeig” a CDC per blanquejar 

Barcelona / Madrid

L’Ajuntament de Barcelona avisa que exercirà “tota l’autoritat” per garantir els usos públics del front marítim

Barcelona

El TSJC envia al jutjat ordinari la segona causa a Torra per desobediència

Barcelona