La UE sancionarà 40 alts càrrecs del règim bielorús
La llista de sancions no inclou el president Lukaixenko en espera de veure si la situació empitjora al país
El club europeu no s’atreveix amb represàlies contra Erdogan per la disputa al Mediterrani
La Unió Europea sancionarà 40 alts càrrecs del règim bielorús per les eleccions fraudulentes de l’agost i la repressió de les protestes prodemocràcia. Superant un vergonyós bloqueig per un altre afer exterior sense relació, els líders europeus finalment es van posar d’acord ahir a la matinada per donar llum verd a la llista de sancions contra Bielorússia. El seu president, Aleksandr Lukaixenko, és el gran absent de la llista que implica la congelació de béns i la prohibició d’entrada a la UE. A la cimera europea d’aquests últims dies, els caps d’estat i de govern van discutir si hi incloïen el màxim responsable de la crisi, però finalment van decidir guardar-se aquesta bala per si la situació empitjora.
“Seguirem els esdeveniments”, va advertir ahir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en una roda de premsa per posar punt final a la trobada marcada per la política exterior malgrat l’emergència sanitària. Minsk va contraatacar ahir anunciant que també imposarà sancions a la Unió Europea, si bé per ara no pensen fer pública la llista d’afectats.
Malgrat deixar fora Lukaixenko, la UE ha posat importants figures del seu règim en la seva llista. Hi ha el ministre de l’Interior, Yuri Karayev, diversos líders del KGB i altres comandants de seguretat com a responsables de les “detencions arbitràries”, “tortures” i “violència” de les forces policials contra els manifestants pacífics i els periodistes.
Feia més d’un mes que a Brussel·les treballaven en la llista negra d’oficials bielorussos, però la seva aprovació es va encallar la setmana passada quan Xipre la va vetar si no s’adoptaven sancions similars contra Turquia. Per exigir una resposta europea dura contra el seu rival, Nicòsia es va aprofitar de la debilitat en política exterior de la UE que requereix el consentiment de tots els seus socis per fer qualsevol moviment.
Una tàctica amb no gaire èxit, malgrat tenir el suport de França. Finalment, els líders europeus no es van atrevir a enfrontar-se directament amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, amb noves represàlies. Simplement, van decidir apujar una mica més el to contra Turquia amenaçant amb sancions si no canvia d’actitud. Utilitzant la tècnica del pal i la pastanaga, la UE va oferir a Erdogan un nou impuls a les relacions si atura les prospeccions de gas i rebaixa la tensió al Mediterrani.
“Volem una relació positiva i constructiva amb Turquia, i això també hauria de ser d’interès per a Ankara”, va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un intent per rebaixar la tensió entre turcs, grecs i xipriotes que es barallen per un jaciment de gas.
LA FRASE
Frustració a Brussel·les pel ‘Brexit’
Les parts més difícils del pacte comercial entre la Unió Europea i el Regne Unit han quedat “completament obertes” en la novena i última tanda de converses que va acabar ahir. Malgrat emprendre accions legals contra el govern de Boris Johnson per haver-se saltar l’Acord de Retirada amb una polèmica llei de mercat intern, Brussel·les vol tancar un pacte sobre la relació amb Londres a partir del 2021 per evitar un ‘Brexit’ brusc.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apostar ahir per “intensificar” la negociació en les pròximes setmanes i avui mateix parlarà amb Johnson per decidir com encarar-la per sortir del punt mort. “Val la pena intentar-ho”, va dir l’alemanya, cada cop més frustrada per l’actitud del primer ministre britànic. I és que fa més de set mesos que mantenen converses i els punts clau del pacte –la competència justa, la pesca i la governança– continuen encallats.
