Un jutjat condemna la UB per haver aprovat un text de suport als presos

El 21 d’octubre del 2019, Catalunya vivia uns moments de convulsió per la sentència condemnatòria dels líders del procés que s’havia conegut tot just una setmana abans. Aquell dia, el claustre de la Universitat de Barcelona (UB) es va reunir d’urgència per aprovar, per àmplia majoria, una declaració de denúncia, en la línia del que ja havien fet, o tenien previst fer, altres institucions acadèmiques. A banda de censurar la resolució adoptada pel Tribunal Suprem, l’escrit instava a la posada en llibertat dels presos polítics, donava suport a les mobilitzacions convocades arreu del país i reprovava qualsevol episodi de repressió policial. Quan ja ha passat gairebé un any de tot allò, el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona ha anul·lat el manifest de la UB amb l’argument, entre d’altres, que la seva ratificació va vulnerar els drets a la llibertat ideològica, d’expressió i d’educació, a més del principi de neutralitat ideològica que se li pressuposa, a una institució pública.

El litigi arrenca arran d’una demanda que van presentar quatre professors i un alumne de l’entitat Universitaris per la Convivència. Un d’ells, el catedràtic de filosofia del dret Ricardo García Manrique, és també membre del claustre de la UB i ja va intentar, prèviament, impedir que la proclama es portés a votació amb el raonament que l’objecte de debat estava fora de l’àmbit competencial de l’òrgan i, sobretot, que col·lidia amb drets bàsics de professors o alumnes. En no sortir-se’n, el cas va acabar als tribunals.

En la seva sentència, la magistrada del contenciós administratiu número 3 exposa, entre altres motius, que la universitat “en tant que institució que no articula la participació ni la representació polítiques”, ha de preservar “el deure de neutralitat” i, per tant, “no pot assumir com a pròpia una posició política determinada, i encara menys quan aquesta posició és manifestament contrària als valors i principis de l’ordenament jurídic vigent”. Respecte a la tesi que la ratificació del manifest és un acte protegit per un dret bàsic com el de la llibertat d’expressió, la resolució subratlla que la seva invocació “no justifica ni empara l’assumpció d’una posició política per una institució pública, la funció de la qual no sigui precisament la de la representació política”. Finalment, la magistrada també es fa seva la teoria de la fiscalia en el sentit que la posició ideològica de la UB “dificulta el desenvolupament integral d’alumnes i professors”.

Per tot plegat, i entenent que l’aprovació del manifest es contradiu amb drets com ara el de llibertat ideològica, d’expressió i d’educació, la sentència és condemnatòria i deixa sense efecte l’acord del claustre. Igualment, s’obliga el centre a pagar les costes processals del procediment –estimades en 600 euros– i a publicar el veredicte a la seva pàgina web durant un mes.

Per la seva banda, des de la UB han exposat com a rèplica que estan“en espera de l’anàlisi en profunditat de la sentència”, però que, tot i això, tenen intenció de presentar un recurs “davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reiterant els arguments en defensa de la seva actuació emparada en l’autonomia universitària”.