Torra s’ofereix a treballar en una proposta conjunta per si se supera el 50%

El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, es va posar a disposició ahir dels partits independentistes per treballar en una proposta de consens sobre com s’hauria d’actuar en cas que el moviment superi el 50% dels vots en les eleccions del febrer. “En les pròximes setmanes em dedicaré a trobar el comú denominador entre tots els partits independentistes per dir a la ciutadania què farem”, manifestava a Catalunya Ràdio, per la qual cosa apel·lava a totes les forces a parlar clar i a exposar què pensen fer en aquesta hipòtesi. Torra va recordar que l’unionisme “correrà” a demanar-los responsabilitats polítiques si no s’arriba a la meitat dels vots –de fet, ell creu també que en aquest cas l’independentisme haurà de “canviar d’estratègia”– i va refermar la conveniència, expressada per tots, que aquest llindar se superi per “donar una legitimitat extra, tant internament com externament”, al mandat de l’1-O. Si això passa, insistia, “caldrà donar-li conseqüències jurídiques”, que, segons ell, seria “la implantació de la república”. I encara hi afegia un avís: “Si tornem a malbaratar una oportunitat com aquesta hi ha el risc que els partits independentistes perdin suport”, ja que, segons ell, que no passés res suposaria un altre incompliment dels seus compromisos.

Torra va criticar que el govern espanyol pensi en l’indult o en una reforma del Codi Penal, perquè no servirà “d’absolutament res” als 2.850 represaliats, ni per “posar a zero” el comptador del conflicte polític. Considera que la taula de diàleg no ha d’esperar a la pròxima legislatura, i que es pot convocar abans de les eleccions; això sí, sempre que prèviament hi hagi un “paper” amb un ordre del dia en què figuri el referèndum d’autodeterminació i el projecte d’amnistia. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, recordava després del Consell Executiu aquesta mateixa predisposició, “si hi ha voluntat verídica” a l’altra banda, aclaria. El president inhabilitat va revelar que quan va assumir el càrrec estava disposat fins i tot a “anar a la presó” perquè l’única manera que veu d’assolir la independència és “la ruptura democràtica i un procés de desobediència generalitzat”, i va mostrar la seva “decepció” amb el funcionament dels partits, sobretot pel “doble llenguatge” que fan anar “molts”, “un per sobre la taula i un altre per sota”.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja va respondre poc després que veu “bé” la proposta de Torra de cercar un “denominador comú” entre JxCat, ERC i la CUP si l’independentisme supera el 50%. “Menys Twitter i més reunions”, va reclamar Rufián, que va rebutjar posar data a la taula de diàleg, tot i que va defensar que “el que és important és preservar-ne la idea” perquè hi ha un “consens general” a la societat catalana, i fins i tot a l’espanyola, va aventurar-se a dir, sobre la necessitat de dialogar i “fer política”. Per això va justificar que ERC parli del pressupost general de l’Estat, perquè en l’actual situació “hi ha poc marge per a la màgia”, i troba que seria “irresponsable no escoltar, no parlar”. “Això no ens fa menys independentistes, ens fa més útils”, concloïa.