Vint-i-una fosses en tres anys

Els arqueòlegs iniciaran dimecres l’excavació d’una fossa de la Guerra Civil al cementiri municipal de Salomó (Alt Camp). Esperen trobar-hi les restes mortals de diversos soldats republicans caiguts durant l’ocupació franquista del poble, el gener de 1939. Testimonis orals indiquen que els mateixos veïns van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos a terra i els van enterrar. N’hi podria haver una vintena.

Quan acabin la intervenció procediran a obrir una fossa a Móra d’Ebre, en una finca als afores de la capital de la Ribera d’Ebre, a prop d’un mas on l’exèrcit republicà va instal·lar un hospital de guerra per atendre els ferits de la batalla de l’Ebre. Allà es calcula que hi hauria una trentena de soldats republicans.

Amb aquestes dues actuacions, el Departament de Justícia de la Generalitat, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, haurà obert vint-i-una fosses de la guerra i la dictadura des de l’inici de la legislatura, el gener del 2018. La primera, al tossal de Folies, a Seròs (Segrià), el febrer d’aquell mateix any. D’aleshores ençà s’han recuperat un total de 32 cossos. No sempre hi ha sort. En sis ocasions no es va trobar ningú.

En qualsevol cas, Salomó i Móra d’Ebre seran, respectivament, la 32a i la 33a fosses on s’han practicat excavacions des que es va posar en marxa, el 2017, l’anomenat pla de fosses. La inversió en l’obertura de les rases i en la identificació de víctimes ha estat de més de 2 milions d’euros. El programa, impulsat pels aleshores consellers Raül Romeva, Carles Mundó i Toni Comín, ha permès recuperar 316 individus, dels quals se n’ha aconseguit identificar vuit amb el programa d’identificació genètica, una base de dades amb perfils d’ADN de familiars de víctimes i de restes localitzades en fosses que s’encreuen per cercar coincidències. “Tenir memòria és la millor base per tenir futur i la millor vacuna contra els nous extremismes, que com l’extrema dreta i el nou feixisme estan apareixent en les societats”, va recordar el vicepresident, Pere Aragonès, en una visita la setmana passada al laboratori antropològic de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es realitzen els estudis antropològics i l’extracció de l’ADN de les restes òssies. Les extraccions de mostres de frotis bucal es fan a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El programa d’identificació disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de familiars, mentre que al cens de desapareguts hi ha registrats 6.000 casos. L’agost del 2016 no arribaven a 4.800.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en les 523 fosses documentades. L’Estat espanyol, amb més de 144.000 persones en parador desaparegut, és el segon del món amb el nombre més alt de fosses sense obrir, només per darrere de Cambodja. L’any 2004 la Generalitat va obrir, a Prats de Lluçanès (Osona), la primera fossa al Principat en democràcia. Anteriorment, les primeres iniciatives públiques –a partir del 2000– se centraven en la reparació econòmica de les víctimes, amb indemnitzacions a antics presos polítics, una línia d’actuació que ha atès unes 40.000 sol·licituds. Però no va ser fins al pla de fosses que les esperades exhumacions van agafar embranzida. Abans que es posés en marxa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts.

El novembre del 2018 es van enterrar, també a Prats de Lluçanès, les restes recuperades de la fossa de la carena de Sant Sebastià i de la fossa de l’antic cementiri de Sant Andreu de Llanars, divuit soldats no identificats, molt probablement de l’exèrcit republicà, morts en combat el febrer de 1939. Es tractava de les primeres restes d’una excavació del pla que tornaven al municipi on van ser exhumades per rebre sepultura.

Però fins al gener de l’any passat no van arribar els primers fruits del programa d’identificació, quan es va poder determinar la identitat de les quatre primeres víctimes: Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Eren enterrats al cementiri antic del Soleràs (Garrigues). Els tres primers eren civils, veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 per les bombes franquistes. Moles, en canvi, era un soldat republicà de Vimbodí (Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938 al front del Segre. “Tancarem un capítol i ell podrà descansar” , deia a aquest diari el net de Preixens, Josep Maria Ruestes, mentre esperava rebre les despulles per enterrar el padrí.

La del Soleràs és la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus, amb restes de 146 persones. Les fosses que es derivaven de l’existència pròxima d’un hospital de campanya acostumen a estar dins dels mateixos cementiris, però hi ha altres tipologies de fossa, com les creades per la repressió republicana entre el juliol de 1936 i el maig de l’any següent. També existeixen les que es van generar a partir dels camps de treball republicans, creats pel ministre de Justícia de l’època, el reusenc Joan Garcia Oliver, de la FAI. Hi complien condemna presos que es dedicaven a excavar trinxeres. Els que hi morien eren enterrats allà mateix.

Després hi ha les fosses que van sorgir a partir de la repressió de les tropes rebels quan van ocupar el país. En aquest cas, la majoria se sap aproximadament on són i qui hi pot haver enterrat; en general, civils. Igualment, hi ha fosses de soldats dels dos bàndols al llarg de la línia de front a Ponent, així com de soldats republicans en retirada, enterrats sovint pels mateixos veïns.

La primera fossa que es va obrir amb el pla, el 2017, va ser d’aquesta tipologia. Arran de la tàpia del cementiri de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), a l’exterior, es van trobar restes de disset individus arrenglerats –es creu que del bàndol rebel– i indumentària militar diversa. Haurien mort entre l’abril i el maig del 1938 al front.

Al sud també es localitzen fosses de la batalla de l’Ebre, tot i que són més aviat petites, ja que les restes de les més grans les van traslladar al Valle de los Caídos el 1964. Encara hi són. Per les Terres de l’Ebre, però, no és difícil trobar restes en superfície en camps, al bosc o a les carenes, a la serra de Pàndols i altres indrets de la batalla.