Política

La querella de la fiscalia contra Torrent, al forn

La condemna del TSJC a la mesa anterior aplana el nou cas per desobediència al TC contra el president del Parlament i tres membres de la mesa

Van permetre votar el dret d’autodeterminació i contra Felip VI

La condemna del TSJC a l’anterior mesa del Parlament per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver admès a tràmit resolucions i “les lleis de desconnexió” el 2017, feta pública ahir, referma la decisió de la Fiscalia Superior de Catalunya de presentar aviat una querella contra l’actual president del Parlament, Roger Torrent (ERC); el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, tots dos de JxCat, i contra la republicana Adriana Delgado, per haver admès dues resolucions, sobre el dret a l’autodeterminació i de reprovació a Felip VI, desaprovades pel TC, l’octubre i el novembre del 2019. És probable que els quatre polítics visquin el nou embat penal com a membres de les llistes d’Esquerra i Junts en les eleccions del 14-F.

El febrer passat, el Tribunal de Garanties apressava la fiscalia a investigar el president i els membres de la mesa –i, si calia, a querellar-s’hi–, advertits dues vegades (Delgado, una) per haver-lo desoït. L’estat d’alarma per la pandèmia i la suspensió de terminis ho va adormir tot. A més, la fiscalia catalana, que dirigeix Francisco Bañeres, volia esperar a conèixer la sentència del TSJC a la mesa anterior per refermar la nova querella, ja que considera que les accions són calcades: admetre a tràmit resolucions de grups, tot i la prohibició del TC. Fa setmanes que la fiscalia treballa en la querella contra el president Torrent i els membres sobiranistes de la mesa i, quan tingui el vistiplau de la fiscal general de l’Estat, la presentarà davant l’alt tribunal català.

El magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència del TSJC contra l’anterior mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, condemnada a onze anys i mig de presó per sedició, sosté que la inviolabilitat parlamentària no ho permet tot, i reprodueix arguments del Suprem en la sentència contra els independentistes catalans, de la qual assegura Ramos que és “molt clarificadora”. Hi indica: “L’acte parlamentari que s’aparta de la seva genuïna funcionalitat i es converteix en el vehicle per desobeir el que resol el Tribunal Constitucional no és un acte emparat pel dret, ni a recer de la prerrogativa d’inviolabilitat.”

Ramos també insisteix que “tampoc compromet l’autonomia parlamentària que el TC pugui requerir la mesa del Parlament perquè s’abstingui d’adoptar determinats acords”. El TSJC hi afegeix que tots els acusats van rebre una notificació personal i van poder presentar recursos (com en el cas de Torrent), i que, si no haguessin admès a tràmit unes resolucions, cap grup podria demanar incloure-les en l’ordre del dia com va passar. El TSJC tampoc accepta l’eximent d’error de prohibició pel fet que els acusats sostenen que complien un mandat popular fruit de les eleccions del 2015.

Les dues votacions judicialitzades

El Tribunal Constitucional (TC), en un comunicat el febrer passat, va considerar que el Parlament, per haver permès una votació (sense efectes executius), va vulnerar l’ordre constitucional i estatutari i va actuar de “manera inequívoca per exercir el dret a l’autodeterminació”, i que persegueix “continuar amb l’inconstitucional procés secessionista de Catalunya”. Hi detallava que es van ignorar i eludir les seves resolucions com ara la sentència que va declarar inconstitucional i nul·la la resolució del 9 de novembre del 2015 al Parlament “sobre l’inici del procés polític a Catalunya”.

Abans, el 28 de gener, el TC ja va instar la fiscalia espanyola a exigir les “responsabilitats penals que puguin correspondre” al president Torrent per haver permès el 29 d’octubre del 2019 que el ple de la cambra tramités i aprovés un text en què es reprovava el rei Felip VI i es defensava el dret a l’autodeterminació. També demanava la deducció de testimoni contra els membres de JxCat de la mesa, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós.

La segona acció sota sospita, denunciada pel TC al febrer, és que la mesa del Parlament va admetre a tràmit el 5 de novembre del 2019 una moció presentada per la CUP en què mostrava la voluntat del Parlament d’exercir de manera concreta el dret a l’autodeterminació. Aquí, el Constitucional hi va afegir perquè fos investigada la secretària quarta, Adriana Delgado (ERC).

D’altra banda, el TC revisarà la decisió del Suprem que va negar la immunitat al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i poder sortir de la presó per accedir a l’acta d’eurodiputat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

12 diputats francesos volen generar un “clima d’opinió” per resoldre el conflicte polític català

barcelona

ERC sobre l’acord dels pressupostos: “Cal continuar treballant en el que es va pactar a la investidura”

Madrid

Borràs, sobre els pressupostos: “No podem donar el ‘sí’ a canvi de res”

Madrid

La JEC autoritza l’homologació de butlletes i sobres electorals descarregables des d’Internet per al 14-F

barcelona

Forn demana relleus a l’independentisme: “Algunes persones s’han d’apartar”

Barcelona

El president de la mesquita de Ripoll afirma que Es-Satty tenia “dues cares”

Barcelona

El PDeCat assoleix un preacord amb el govern espanyol per votar Sí als pressupostos de l’Estat

Madrid

El mapa de referència

Barcelona

Borràs arrasa en les primàries i serà la candidata de JxCat

barcelona