Política

L’independentisme sumaria, però no superaria el 50%

ERC guanyaria les eleccions amb quatre diputats més que JxCat, segons el CEO

La majoria per la ruptura s’ampliaria de dos a cinc escons

El PDeCAT no apareix i Vox irrompria amb 4-6 seients

La gran pròxima fita que espera assolir l’independentisme en les eleccions al Parlament del 14 de febrer, superar el 50% del vot, s’haurà de deixar per a més endavant, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el vot per la ruptura al 47,7%, a 2,3 punts més un vot del seu objectiu. Això sí, la majoria independentista tornaria a sumar, i amb més força, passant dels 70 escons del 21-D a una forquilla de 72 a 75 diputats.

ERC, que ara en té 32, guanyaria les eleccions a la cambra per primera vegada des de la República, amb 35-36 parlamentaris, i a poca distància del seu competidor dins del bloc independentista, Junts per Catalunya, que retrocediria dels 34 actuals a 31 o 32. De fet, ERC ampliaria la distància respecte a JxCat: el darrer baròmetre del CEO donava pràcticament un empat tècnic entre les dues forces. “El país seguiria governat per l’independentisme i el mandat de l’1-O seria vigent”, va celebrar la portaveu del govern, Meritxell Budó.

Igual que els republicans, la CUP creixeria, de quatre a sis o set escons. En el millor dels resultats d’ERC i JxCat, els socis de govern actuals necessitarien continuar disposant dels vots anticapitalistes per arribar a la majoria.

El CEO no detalla quina part del 3,6% de sufragis que aniria a “altres” correspon a partits sobiranistes. Val a dir també que un 21,3% està indecís. Tot i que la pregunta és de resposta espontània i es pot especificar a quin partit es té intenció de votar, el Partit Demòcrata, que des d’abans de l’enquesta ja preparava la seva candidatura en solitari, no treu el cap, per bé que una part de respostes despistades podrien haver anat a parar al sac de JxCat.

Tant el PSC com el PP es beneficiarien de la caiguda de Ciutadans, l’actual primera força, que podria perdre de cop una vintena d’escons: passaria de 36 a 16 o 17 diputats. El socialista Miquel Iceta quedaria en tercera posició, amb 24-25 seients (ara en té 17), seguit d’En Comú Podem, estable en 8-9. Els populars podrien arribar a doblar els quatre diputats actuals. D’altra banda, la ultradreta de Vox irrompria a la Ciutadella amb 4-6 parlamentaris, i això sense comptar amb la promoció del candidat Ignacio Garriga en la moció de censura d’aquesta setmana al Congrés.

L’enquesta, telefònica, va ser feta a 1.500 persones entre el 29 de setembre i el 9 d’octubre, quan ja estava clar que Catalunya celebraria eleccions, en un moment en què la majoria de partits encara no havia proclamat el seu candidat i quan s’acostava la segona onada de la pandèmia, però encara no havien tancat bars ni restaurants.

Només aprova Junqueras

El president d’ERC, Oriol Junqueras, que no es podrà presentar a les eleccions perquè és a la presó, és el líder polític més ben valorat, amb un 5,6. És, de fet, l’únic que aprova. El segueixen la secretària general republicana, Marta Rovira –a l’exili– (4,9), el ministre del PSC, Salvador Illa (4,7), i els presidents Quim Torra –inhabilitat– i Carles Puigdemont –exiliat– (4,1). Els comuns Jaume Asens i Jéssica Albiach o el cupaire Carles Riera superen la nota dels dos presidents, però el seu grau de coneixement entre la població és molt menor.

En termes generals, els polítics catalans no mereixen la confiança dels enquestats (un 52,8% els suspèn), però encara menys confiança els mereixen els dirigents espanyols, a qui un 74,1% suspèn. La Generalitat rep una nota mitjana de 3,88, mentre que La Moncloa, de 3,54. La forma de govern que prefereixen els catalans és clarament la d’una república, un 71%, davant de l’ínfim 14,5% que vol la monarquia. Pel que fa a la situació política actual de Catalunya, més del 80% considera que és dolenta o molt dolenta. Només l’abril del 2018 s’havia superat aquest llindar. La d’Espanya arriba al 82%, més que l’octubre del 2017.

El sí retalla distàncies i es prefereix un referèndum pactat

El sí a la independència de Catalunya, del 45,5%, retalla distàncies i se situa a menys d’un punt del no, que obté un 46,3%, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió.

Al juliol, els partidaris de la independència eren tres punts i mig menys, mentre que els contraris a la secessió són ara 4,2 punts menys. El no guanya des del juliol de 2019 i des d’aleshores el sí no havia estat tant a prop de fer el sorpasso. El turbulent octubre de 2017 va ser quan els partidaris que Catalunya esdevingui un Estat independent van assolir el seu sostre, amb un 48,7%.

D’altra banda, la gran majoria dels enquestats, un 82,5%, prefereix que la Generalitat pacti un referèndum d’autodeterminació amb l’Estat espanyol. En canvi, el 37,3% declararia la independència unilateralment.

Preguntats entre si prefereixen que Catalunya sigui una comunitat autònoma, un Estat dins una Espanya federal o un Estat independent, guanya la tercera opció amb un 35,4%. Les altres reben un 29% de vots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona