Biden guanya les eleccions als Estats Units després d’un recompte molt ajustat qüestionat per Trump
El demòcrata s’imposa a l’estat de Pennsilvània i Kamala Harris es converteix en la primera dona vicepresidenta
Donald Trump passa a ser el cinquè president que es queda sense un segon mandat en els darrers 100 anys
El demòcrata Joe Biden ha guanyat les eleccions als Estats Units (EUA) després d’imposar-se a Donald Trump a l’estat de Pennsilvània. Amb els 20 vots electorals de Pennsilvània, Biden supera els 270 necessaris per ser escollit com a nou president dels EUA, amb 284.
El recompte s’ha allargat durant quatre dies, en una situació insòlita, i ha estat qüestionat per l’actual president i candidat republicà, Donald Trump.
Biden ha aconseguit recuperar per als demòcrates estats industrials que Trump havia obtingut el 2016, com Michigan o Wisconsin, i també s’ha imposat a Pennsilvània, l’estat més gran que seguia en joc.
Amb la victòria de Biden, la seva número dos, Kamala Harris, es converteix en la primera dona que accedeix al càrrec de vicepresidenta. Harris, a més, serà la primera persona negra i la primera d’ascendència asiàtica en ocupar el segon càrrec més important del país.
Minuts després de fer-se pública la victòria, Biden ha assegurat que “és l’hora de deixar enrere l’odi i la retòrica dura” i unir tots els americans.
A través d’un comunicat, Biden ha admès que tindrà una feina “dura” i ha promès ser “el president de tots els americans”, independentment de qui hagin votat. El demòcrata ha destacat que en un context “d’obstacles sense precedents, una xifra rècord d’americans han votat”.
“Hem demostrat, una vegada més, que la democràcia batega profundament en el cor dels Estats Units”, ha indicat. “És l’hora de que Amèrica s’uneixi, i es curi”, ha dit, afegint: “Som els EUA, no hi ha res que no puguem fer si ho fem junts”.
Quatre dies de recompte
L’anunci de la victòria de Biden arriba després de quatre llargs dies de recompte amb molta tensió per l’estret marge de diferència entre els dos candidats als estats que quedaven en joc.
Malgrat assegurar-se Florida, Texas i Ohio la primera nit electoral, dimecres Trump va començar a veure com el seu avantatge s’esfumava poc a poc als estats del cinturó de l’òxid per l’inici del recompte del vot anticipat.
L’augment sense precedents del vot per correu arran de la pandèmia ha estat un factor determinant en l’evolució del recompte.
Així doncs, Donald Tump passa a ser el cinquè president que es queda sense un segon mandat en els darrers 100 anys. Fins ara, en l’últim segle només quatre presidents dels EUA que optaven a la reelecció no van tenir un segon mandat.
En un país en què la majoria dels presidents estan en el càrrec durant dos mandats, el màxim possible, la majoria dels que van perdre la reelecció es van veure immersos en crisis econòmiques i de política exterior o en incompliments de promeses electorals.
En el darrers 100 anys, el primer en perdre la reelecció va ser Herbert Hoover, que va perdre les eleccions del 1932 després d’haver esdevingut president l’any 1929.
Després d’un mandat del republicà marcat per la Gran Depressió, el demòcrata Franklin Roosevelt es va fer amb la victòria en els comicis del 1932 amb la promesa d’un New Deal que impulsés reformes al país.
En els 44 anys posteriors tots els presidents van ser reelegits i es va haver d’esperar fins al 1976 perquè Gerald Ford caigués davant Jimmy Carter. Es tracta d’un cas especial perquè Ford no havia estat escollit directament a les urnes.
Ford, republicà, va arribar a presidència després de la renúncia de Richard Nixon per l’escàndol del ‘Watergate’. Ford era en aquell moment el vicepresident de Nixon, on havia arribat per la dimissió de l’anterior vicepresident, Spiro Agnew.
Va ser precisament Carter el següent president que va perdre la reelecció quatre anys més tard contra Ronald Reagan. Els efectes econòmics de la crisi del petroli i la crisi dels ostatges a l’Iran van fer caure la popularitat del demòcrata.
El darrer president que no va repetir mandat va ser George H. W. Bush després de prendre els comicis del 1992. El demòcrata Bill Clinton es va imposar en unes eleccions marcades pel final de la Guerra Freda per la dissolució de la Unió Soviètica. Bush també havia perdut la confiança dels votants republicans per incomplir la promesa de no crear nous tipus impositius.
Gairebé tres dècades després, Trump es converteix en el cinquè president que no renova a la Casa Blanca en l’època moderna. Els escàndols, les polèmiques i la gestió de la pandèmia han pesat en la seva cursa a la reelecció en uns comicis molt ajustats en què els demòcrates també estaven més mobilitzats que el 2016, quan el controvertit home de negocis va arribar a la Casa Blanca.
De la mà de Kamala Harris
Joe Biden, veterà demòcrata amb gairebé mig segle com a senador i vicepresident, arriba a la Casa Blanca després d’haver fracassat en dos intents presidencials en què no va arribar a ser el candidat del partit. Biden ha fet gal·la d’experiència i moderació durant la campanya davant la turbulenta presidència de Donald Tump.
Amb 77 anys, el que va ser vicepresident de Barack Obama serà ara el president amb major edat en assumir el càrrec. Quan sigui investit el 20 de gener tindrà 78 anys.
Biden arriba a la presidència de la mà de Kamala Harris, que esdevenint la vicepresidenta fa història en ser la primera dona, negra i d’ascendència asiàtica en el càrrec.
I és que, en plenes protestes contra el racisme al país, Biden va oferir la vicepresidència a Kamala Harris, amb un pare immigrant de Jamaica i mare de l’Índia, en un gest per reconèixer la diversitat racial del país. Harris, de 56 anys, ha estat fiscal general de Califòrnia del 2011 al 2017, any en què va esdevenir senadora pel mateix estat.
Amb la victòria demòcrata, Harris fa història i es converteix en la primera dona, la primera negra i la primera d’ascendència asiàtica en ocupar la vicepresidència dels Estats Units.
Abans de Harris, només dues dones, Geraldine Ferraro, demòcrata, i Sarah Palin, republicana, havien optat a la vicepresidència. Cap de les dues va arribar a ocupar el càrrec perquè van perdre les eleccions l’any 1984 i 2008, respectivament.
