Referèndum acordat per resoldre conflictes a Europa
El document de l’IEC i l’acadèmia basca sobre conflictes de sobirania proposa un pacte de claredat semblant al del Canadà
Rebutja la via unilateral i la imposició de l’‘statu quo’ dels estats
Un referèndum sota l’empara de les recomanacions de la Comissió de Venècia i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa és la via que proposen els redactors del document acadèmic Bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania. Impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikaskuntza, es va presentar ahir a Bilbao, hi han col·laborat més de cinquanta experts d’universitats internacionals i es vol portar a les institucions europees perquè elaborin el seu propi codi.
L’estat democràtic i la comunitat que aspira a la sobirania han d’acordar les condicions “de l’exercici del dret a decidir” per mitjà d’una fórmula semblant a la llei de claredat canadenca en el cas del Quebec. Unes condicions que haurien de garantir la “legitimitat” del procés de decisió tenint en compte tant les majories parlamentàries com els mecanismes de consulta i referèndum directe als ciutadans. En la consulta, totes les opcions haurien de tenir igualtat de condicions, la campanya s’hauria de finançar amb fons públics, s’hauria de posar una data coneguda per garantir el debat previ i la pregunta –“desitjable” que fos consensuada per les dues parts– hauria de ser “clara i fàcil d’entendre”. Una comissió electoral independent dels governs en la qual es podrien implicar les institucions europees supervisaria el procés.
Perquè la gestió del conflicte sigui democràtica, els autors proposen establir un procés de diàleg i negociació entre les “majories contraposades” –la del conjunt de l’Estat i la de la comunitat subestatal– amb l’objectiu d’evitar tant les vies de fet secessionistes com la imposició de l’statu quo estatal. Una imposició que els autors recorden que es perpetua de facto perquè la majoria subestatal que aspira a la sobirania sempre serà minoritària dins l’estat. Però el document també planteja que la UE hauria de tenir en compte les declaracions unilaterals d’independència en cas que l’estat incomplís les condicions acordades.
Presentació a les institucions de la UE
El document de bases, que també argumenta i justifica per què les institucions europees han de fer seus els conflictes territorials en el si de la UE, s’esmenarà fins a final d’any amb les aportacions que tots els experts han fet durant aquests darrers tres dies en les jornades de Bilbao. L’objectiu és presentar-lo a les institucions de la UE perquè facin seu un codi per resoldre aquests conflictes.
