Creix la pressió a Polònia i Hongria perquè retirin el vet als fons de recuperació
Budapest acusa els socis europeus de plantejar sancions per pura ideologia
S’espera demà un “senyal clar” dels líders de la UE per desencallar les ajudes
La majoria d’estats membre de la Unió Europea (UE) mantenen el torcebraç amb Hongria i Polònia per haver segrestat el fons de recuperació. Davant la seva negativa a aprovar el paquet econòmic anticrisi (no accepten que es condicionin les ajudes al respecte a l’estat de dret), gairebé tots els socis es van mostrar ferms ahir defensant el mecanisme.
Cedir només l’endemà de l’intent de xantatge de Budapest i Varsòvia trauria credibilitat a l’intent de la UE per reforçar la protecció dels sistemes democràtics europeus. Ara tothom espera a veure qui fa el primer pas per discutir una sortida al nou obstacle en el tortuós camí per finançar el fons de recuperació de 750.000 milions.
La pròxima cita on podria haver-hi moviment és la reunió telemàtica de demà dels líders europeus sobre la Covid-19. A Brussel·les esperen que enviïn “un senyal clar” per desencallar les ajudes, però encara no se sap qui accedirà primer a negociar. Per ara, ningú mou fitxa.
Els ministres d’Afers Europeus es van reunir ahir per parlar sobre l’endarreriment de les ajudes per la Covid-19. Una trobada que només va servir per certificar les posicions dels Vint-i-set i en què cap govern es va mostrar disposat a cedir, almenys durant la sessió pública. Budapest i Varsòvia van reafirmar el seu bloqueig al pla anticrisi. Mentre el seu homòleg polonès entonava un discurs més suau, la ministra hongaresa de Justícia, Judit Varga, va acusar amb duresa els altres estats de ser uns “hipòcrites” per voler pressionar-los amb un mecanisme “arbitrari” i “sense garanties”.
“Se’ns acaba el temps”
“No volem que se sancioni un país per pura ideologia, encara que no hagi violat cap norma”, hi va afegir. El seu homòleg polonès, Konrad Szymanski, va al·legar falta de “certesa jurídica” en el mecanisme. Tots dos governs senten que les repetides reprimendes de Brussel·les per les seves reformes judicials o atacs a minories no són objectives, si bé moltes entitats de drets humans denuncien, des de fa anys, vulneracions de drets fonamentals.
La resta d’estats van defensar que el mecanisme sobre la taula està en la línia de l’acord dels líders del juliol, i van instar Hongria i Polònia a “no tenir por” de perdre les ajudes si tenen la voluntat de respectar l’estat de dret.
“És l’únic compromís viable i se’ns acaba el temps”, va avisar el ministre alemany, Michael Roth, tot advertint Budapest i Varsòvia que seran els seus ciutadans els que “pagaran el preu” del bloqueig. També la Comissió va afegir pressió als socis de l’est recordant “la urgència” del fons de recuperació per no naufragar en la crisi sanitària.
