Tornen les firmes

A la plaça de les Corts hi ha des del 1835 una estàtua de Cervantes que el 2009 va convulsar Madrid: unes obres faraòniques ordenades per l’alcalde Alberto Ruiz-Gallardón van fer-hi aflorar un cofre que era una càpsula del temps, amb diaris i objectes del segle XIX que van encuriosir els historiadors. En aquesta plaça davant del Congrés, on hi ha també l’edifici Plus Ultra, el PP es va introduir ahir en la seva particular càpsula del temps i va viatjar al Madrid del 2006, en el qual Esperanza Aguirre omplia districtes amb taules per recollir firmes contra l’Estatut. Amb una rojigualda com a tapet per ennoblir una taula de pícnic com les de fa catorze anys, el PP de Madrid va convidar des de les nou del matí tots els passants a firmar contra la llei Celaá pel tracte que dona al català tot assumint una iconografia que remet a Ciutadans: un llaç taronja que no només no és invasiu de l’espai públic –com sí que ho era el groc–, sinó que uneix el PP, Cs i Vox en la protesta.

Quan la campana de l’inici del ple del Congrés retronava a la Carrera de San Jerónimo a les nou del matí, animosos militants del PP madrileny feien l’últim retoc al seu estand i esperaven amb nervis la visita del líder davant dels lleons Daoiz i Velarde. Entre els agitadors contra el català hi havia ahir un vell protagonista de la ràtzia anti-Estatut, Ángel Carromero, aleshores líder de Noves Generacions i estret amic de Casado, que el 2013 va ser condemnat a Cuba a quatre anys de presó per homicidi involuntari per haver conduït el vehicle accidentat en el qual morien els opositors Oswaldo Payá i Harold Cepero. A un quart d’onze, Casado, Ana Pastor i la portaveu Cuca Gamarra deixaven l’escó i acudien a saludar els activistes del PP i a firmar amb rúbrica i DNI al full de Stop Llei Celaá, com si el destí del primer partit de l’oposició fos imitar Change.org. Casado va rebre un full de firmes com a regal. “Per mi?”, va dir com si temés que emportar-se el souvenir pogués invalidar unes firmes que superen ja les 10.000. L’estand del PP deixava pas hores més tard a la multitudinària protesta Stop Llei Celaá, amb llaços taronges i el càntic Libertad sin ira, i rebia la visita d’Espinosa de los Monteros (Vox) i d’Inés Arrimadas (Cs).

Aguirre va assolir la fita de recollir al barri de Salamanca més firmes contra l’Estatut (57.500) el 2006 que vots hi va tenir ella en les autonòmiques del 2003 (56.857), i allò va ser la revelació que les baixes passions anticatalanes exciten més el seu votant en negatiu que el millor programa electoral del PP en positiu. Qui captava la majoria de firmes a Aguirre, el factòtum del PP al barri de Salamanca Íñigo Henríquez de Luna, és ara regidor de Vox a l’Ajuntament de Madrid i té lligat de mans i peus l’alcalde. Casado té des d’ahir la seva pròpia càpsula del temps, la que un dia dirà als historiadors que ell va viatjar al passat electoralista on tot està ja inventat i on Catalunya sempre mereix una nova recollida de firmes si el que es busca és despertar periòdicament el vot dels intestins.