El jutjat desestima la demanda d’un guàrdia civil contra Òmnium per usar la seva declaració al Suprem

El jutjat de primera instància número 57 de Barcelona ha desestimat la demanda d’un guàrdia civil que va testificar al judici de l’1-O contra Òmnium Cultural per vulneració del dret a la imatge, per haver fet servir una part de l’àudio de la seva declaració sense permís per fer una campanya de propaganda.

La jutgessa conclou que la veu es va obtenir lícitament, perquè la gravació era pública; que l’agent estava en un acte de servei, perquè era la seva obligació declarar per ordre judicial, i que Òmnium no té finalitats comercials. Per això, fa prevaldre el dret a la llibertat d’expressió de l’entitat per sobre del dret a la imatge de l’agent.

La sentència recorda que Òmnium és una entitat sense afany de lucre i que la campanya per captar socis era anterior a aquell anunci. La magistrada també explica que l’entitat va fer públics altres declaracions d’agents durant el judici. A més, el to burlesc que acompanyava l’àudio de l’agent en la campanya de promoció d’Òmnium no incloïa expressions pejoratives o ofensives.

La veu de l’agent, sense cap tret particular, diu la magistrada, no podia ser reconeguda per ningú més que el seu entorn immediat, i no es va alterar. De fet, la declaració la van fer pública nombrosos mitjans de comunicació aquells dies.

Per tot plegat, conclou que l’ús legítim de la llibertat d’expressió per part de l’entitat preval sobre el dret a la imatge

La magistrada no valora la declaració del guàrdia civil al Suprem, quan va dir que havia vist “banderes d’Òmnium” a la seu d’Economia el 20-S, banderes inexistents, i per això tampoc té en compte l’al·legació del denunciant recordant que l’entitat no l’havia denunciat per fals testimoni.

Mauri: “Avui la llibertat d’expressió guanya, però la persecució dels poders de l’Estat contra Òmnium continua”
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri ha celebrat que la justícia hagi absolt Òmnium Cultural. Segons ell, la decisió judicial demostra “un cop més el fals relat” que es construeix contra l’independentisme català, “un fals relat que ja es va evidenciar amb les mentides que van servir per condemnar els presos polítics durant el judici al Tribunal Suprem”. Mauri també ha posat en valor que “la llibertat d’expressió guanya però la persecució dels poders de l’Estat contra Òmnium continua”.
Amb tot, ha assegurat que “res” els aturarà en la defensa dels drets fonamentals per “seguir exigint” el dret a l’autodeterminació i una amnistia com a “única via” per “posar el comptador a zero” al “conflicte polític que viu Catalunya”.

L'entitat destaca que la jutgessa “ha posat en valor el dret a la informació per sobre del dret de la pròpia imatge del policia”. També valora que la sentència reconegui que pel fet de tractar-se d’una associació sense ànim de lucre dedicada principalment a la promoció de la llengua i la cultura, en cap cas la crida a fer-se socis “s’ha d’entendre amb finalitat de lucre o publicitària”.

El president de l’entitat, Jordi Cuixart, que va declarar al judici com a representant legal de l’entitat -declaració telemàtica des de la presó de Lledoners-, va dir que la campanya tenia l’objectiu de difondre “un despropòsit: que una persona que diu haver vist una bandera d’Òmnium, després és incapaç de descriure-la. Volíem denunciar i ho seguim fent, que el testimoni no estava dient la veritat, estava mentint. O hi ha mala fe, o hi ha fals testimoni o hi ha incompetència per part d’un servidor públic”.