El rapte d’Europa

Si als Estats Units Trump segresta la democràcia i els esforços per combatre els efectes de la pandèmia obstaculitzant l’alternança política, a Europa el sabotatge porta la firma de Viktor Orbán, l’ultranacionalista primer ministre d’Hongria. Els governs hongarès i polonès, amb el suport de l’eslovè, bloquegen el desemborsament del fons de recuperació europeu –un paquet vital d’ajudes valorat en 750.000 milions d’euros associat al pressupost comunitari dels pròxims set anys– perquè no accepten que la recepció d’aquests diners estigui condicionada al respecte a l’estat de dret (independència judicial, llibertat de premsa, reconeixement dels drets de les minories...).

Per Budapest i Varsòvia, aquesta condicionalitat –imposada pels vint-i-cinc socis restants per forçar-los a complir els estàndards democràtics– suposa una ingerència inacceptable, un atac en tota regla a la sobirania nacional. Al·leguen que, en mans de Brussel·les, el mecanisme del respecte a l’estat de dret es converteix en un instrument de dominació que s’aplicaria de forma arbitrària amb l’objectiu de castigar països per motivacions “purament polítiques i ideològiques”. “Polònia no confia en l’objectivitat de les institucions europees”, etzibava en una entrevista a El País el viceministre d’Afers Europeus, Pawel Jablonski. La fractura interna amb el front de l’est es reobre enmig de la turbulència pandèmica. Després d’una cimera, dijous, en què es va decidir encetar un diàleg per resoldre la crisi, els líders comunitaris i la cancellera Merkel –presidenta de torn de la UE– es van mostrar optimistes a l’hora de trobar una ràpida sortida de l’atzucac. Tot i que no van voler especular sobre les possibles vies, sembla descartat fer marxa enrere i suprimir la condicionalitat. Una renúncia d’aquest calibre equivaldria a cedir davant dels règims autoritaris de l’est, a avalar-ne la deriva il·liberal i l’estratègia coactiva.

Mentrestant, Orbán juga amb el rellotge, conscient de la urgència del pla de rellançament per a les economies del sud d’Europa. “Un joc perillós tenint en compte que Varsòvia i Budapest, principals beneficiaris nets dels fons europeus, també hi tenen molt a perdre”, va indicar l’agència France Presse. Fonts diplomàtiques especulen que es podrien donar “garanties” sobre la imparcialitat del mecanisme i amb altres fórmules tècniques. En canvi, analistes com R. Daniel Kelemen reclamen respostes més contundents. En un article al diari digital Politico, Kelemen retreu a Brussel·les una actitud conciliadora amb els dos socis que desafien la Unió en àmbits com ara la immigració, la separació de poders o la llibertat de premsa, i al Partit Popular Europeu, que hagi protegit la formació d’Orbán per consolidar-se com el principal grup del bloc. “Només quan la UE hagi demostrat la determinació a defensar la democràcia i l’estat de dret podrà començar a escapar de la trampa que els seus anys d’apaivagament han creat.”