Sanitat i diàleg, el llegat de Lluch

De l’assassinat de l’exministre socialista Ernest Lluch, tots els que érem adults en recordarem sempre dues coses. Aquell míting al País Basc en què aixecava la veu a joves abertzales que el xiulaven: “Crideu més, que encara crideu poc! Perquè, mentre crideu, no matareu!” L’altre moment és la massiva manifestació contra la seva mort, quan la periodista Gemma Nierga va trencar el tabú i va demanar, en presència del president espanyol, José María Aznar, que es dialogués amb ETA tal com hauria volgut Lluch. Ho recordarem sempre impressionats, perquè eren dues crides a donar la paraula als rivals polítics i a dialogar-hi, també amb aquells que li acabaven de llevar la vida. Dues crides que continuen vigents en la política espanyola, i s’ha demostrat que no eren qualificades de còmplices amb el terrorisme només pel fet que ETA matava, ja que avui són criminalitzades igualment malgrat que el diàleg és amb l’independentisme pacífic.

Aquesta gairebé obstinació de Lluch per la via del diàleg polític és un dels trets de la seva trajectòria que més han destacat els participants en un vídeo d’homenatge que li ha dedicat el PSC i que ahir s’emetia en línia. La socialista gironina Sílvia Paneque el retrata com un “defensor de la pau, el diàleg i la diversitat”. Aquesta dimensió també la destaquen en els seus missatges el president de la Fundació Ernest Lluch, l’exministre Joan Majó; el ministre Salvador Illa; el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias; l’exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Però destaca la reflexió preocupada que hi fa la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, amb referència a la política de l’insult i la crispació actuals: “M’agradaria molt pensar que els nostres parlaments encara són llocs per a persones com Lluch, amb projectes de convivència i progrés. I necessito pensar també que fora del Congrés aquests valors i aquestes demandes són presents.” Reflexió que lliga amb la referència al seu pare que fa Eulàlia Lluch amb relació al conflicte polític actual durant la conversa amb Iceta que clou el vídeo: “Segur que intentaria fer de pont.” Un tret personal de Lluch que la seva filla i Iceta reforcen en recordar la seva relació des de la discrepància amb l’escriptor Joan Fuster en els seus anys d’estada al País Valencià, i el respecte que sentia també des de la rivalitat pel president Jordi Pujol.

L’altre llegat important en termes històrics és el sistema públic de salut que Lluch va fer realitat a l’Estat. “La sanitat universal és el principal llegat de l’acció política de l’Ernest”, deixa clar Majó. De “gir copernicà” qualifica Illa la llei de sanitat del 1986, els principis rectors de la qual “encara inspiren el sistema” actual. Elias també recorda la seva faceta a la Universitat de Barcelona, d’on va ser expulsat pel franquisme el 1966. Tornant d’una classe a la UB va ser assassinat el 21 de novembre del 2000.