Política

Indignació a França per una pallissa policial a un negre

El govern viu una setmana nefasta pel desmantellament d’un campament de refugiats i per la brutal detenció d’un productor de música

L’executiu estudia modificar la llei de “seguretat global”

Setmana negra a França marcada per la violència policial. Després del brutal desmantellament dilluns d’un campament de refugiats a la plaça de la República de París, la polèmica creixia ahir per un altre cas d’ús abusiu de la força de la gendarmeria.

El diari digital Loopsider va revelar abans-d’ahir un vídeo en què es veia un negre apallissat per tres agents. El president, Emmanuel Macron, va assegurar que estava “consternat” per aquest episodi de violència policial, que arriba en un moment de protestes per la voluntat del govern francès d’aprovar la nova llei de “seguretat global”, que restringeix la difusió d’imatges d’accions policials.

“Nàusea”. Així titulava ahir en portada el diari progressista Libération. La realitat és que les imatges publicades per Loopsider fan venir ganes de vomitar. S’hi veu el productor de música Michel Zecler mentre l’apallissen tres agents a les portes del seu estudi al districte XVII de París. Gravat per les càmeres de videovigilància d’aquest barri acomodat, al vídeo s’observa com li claven cops de puny, de porra i puntades, mentre la víctima mostra una escassa resistència. També van dir-li “negre de merda” múltiples vegades. Una detenció que va tenir lloc dissabte passat, amb una violència desenfrenada originada pel simple fet que l’home no portava mascareta.

Els agents implicats, que ja han estat suspesos de les seves funcions, van ser detinguts perquè els interrogués la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN). Després que en els últims temps l’executiu centrista aviciés els sindicats de policia –d’orientació conservadora– i negués l’existència d’abusos policials a França, ara s’ha vist obligat a mostrar certes distàncies després de la successió d’intervencions brutals. Macron va demanar al ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, que emprengués accions contra els policies que van intervenir en la pallissa. Les recents polèmiques han debilitat la figura de Darmanin, un deixeble de l’expresident conservador Nicolas Sarkozy al qual Macron va encarregar una política de duresa en matèria de seguretat.

Els casos de violència policial no resulten cap novetat a l’Estat francès, però la indignació que generen s’ha accentuat en coincidir amb l’aprovació de la nova llei de “seguretat global”. L’Assemblée Nationale donava dimarts llum verd a aquest text, que penalitza amb penes d’un any de presó i multes d’un màxim de 45.000 euros la difusió d’imatges d’intervencions policials que perjudiquin “de manera manifesta” la “integritat física o psíquica” d’un agent.

Arran de la pressió creixent al carrer, el primer ministre, Jean Castex, ha iniciat la creació d’una comissió per revisar aquesta mesura, un moviment que suscita desconfiança entre els detractors del text. Avui s’han convocat més manifestacions a París i en altres localitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trump, “orgullós” de no haver començat “noves guerres”

Washington

L’informe jurídic del govern conclou que l’ajornament del 14-F s’ha de justificar amb la “inexistència d’alternatives”

Barcelona

Núria Marín i Gerard Figueras, investigats pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet

Barcelona

El govern convocarà la taula de partits “en els propers dies” per analitzar les decisions del TSJC

Barcelona

El govern espanyol “no té res a afegir” sobre la decisió del TSJC de mantenir el 14-F

madrid

El Govern reactiva el dispositiu del 14-F

barcelona

La JEC trasllada a les juntes de zona que el procés electoral continua on va quedar interromput

madrid

Reaccions davant la suspensió cautelar de l’ajornament electoral

barcelona

El TJSC suspèn de forma cautelar el decret que ajorna les eleccions i les manté el 14 de febrer

barcelona