La meitat de vacunes el 2020
Els problemes en el subministrament de matèries primeres obliguen Pfizer a reduir la producció de dosis contra la Covid-19 per a aquest any
L’empresa no sap si l’antídot evita la propagació del virus
La farmacèutica nord-americana Pfizer esperava poder fabricar més de 100 milions de les seves vacunes contra la Covid-19 durant aquest 2020, però en els últims dies havia reduït les projeccions a la meitat. La companyia va confessar que el causant d’aquesta retallada van ser problemes en l’adquisició de matèries primeres, així com que els resultats clínics van aconseguir-se més tard del que s’esperava.
“L’ampliació de la cadena de subministrament de matèries primeres va necessitar més temps del previst”, va dir una portaveu de la farmacèutica al diari The Wall Street Journal. En gran part, segons la font que va parlar amb el diari, perquè lots de matèries primeres “no complien amb els estàndards” necessaris.
“Ho hem arreglat, però ens hem quedat sense temps per arribar als enviaments projectats per a aquest any”, va admetre. Tot i això, no tenen cap dubte que compliran amb l’objectiu de tenir més de 1.300 milions de dosis en acabar el 2021, tal com havien promès.
La vacuna de Pfizer, fabricada en col·laboració amb el laboratori alemany BioNTech SE, va ser la primera a ser aprovada pel Regne Unit aquesta mateixa setmana, i s’espera que sigui també la primera a rebre el llum verd de les autoritats nord-americanes la setmana vinent, una vegada passi el control previst pel 10 de desembre.
La Unió Europea n’ha adquirit 200 milions de dosis; els Estats Units, 100 milions. El Regne Unit en tindrà 40 milions: el govern britànic esperava administrar una primera tanda de 800.000 a partir de la setmana vinent, i tenir-ne 10 milions abans d’acabar l’any.
Pfizer va assegurar que el ritme de producció està ja en els màxims possibles, i que les línies de producció en territori nord-americà i europeu funcionen a ple rendiment, després d’haver fet les modificacions necessàries per solucionar els impediments i reptes que van aparèixer en la cadena de subministrament.
La vacuna de Pfizer va ser la primera gran esperança per controlar el coronavirus. Una vacuna que, si bé és cert que ha presentat una efectivitat del 95% en la prevenció de la Covid-19 amb símptomes, no és segur que en freni la propagació. “Crec que és una cosa que cal examinar. No estem segurs sobre aquest fet ara mateix, amb el que sabem”, va manifestar el president de la companyia, Albert Boula, en una entrevista a la cadena de televisió NBC.
La vacuna de Pfizer presenta reptes majúsculs. Primer, en la distribució, ja que s’ha d’entregar i conservar a una temperatura extremament baixa (-70 graus Celsius), fet que ha provocat que la demanda de gel sec s’hagi disparat arreu i hagin aparegut molts dubtes sobre la seva viabilitat en zones del planeta amb climes molt càlids i sense els recursos necessaris per emmagatzemar-la en les condicions necessàries. A més, una vegada descongelades, les vacunes, que s’han d’administrar en dues dosis, només tenen una vida útil de quatre o cinc dies; si no s’ha administrat en aquest període, o no es torna a congelar (un procés que només pot fer-se durant un mes), la dosi s’ha de descartar.
L’altra gran esperança, la vacuna de la també nord-americana Moderna, espera rebre d’aquí a un parell de setmanes l’aprovació del regulador dels Estats Units. La companyia va anunciar que espera tenir entre 100 i 125 milions de dosis durant el primer trimestre del 2021, que estarien disponibles arreu del planeta.
Les notícies sobre vacunes no haurien de fer baixar la guàrdia. L’ONU, en l’última sessió del conclave especial sobre la Covid, va recordar que l’existència de la vacuna no significa que el coronavirus desapareixerà com si res.
Mentrestant, les dades als Estats Units continuen batent rècords, amb gairebé dos morts per coronavirus cada minut. Els nous casos ja es mantenen estables en 200.000 diaris, i dijous es van superar els 14 milions de contagis. La nova onada, a diferència de fa un temps, ja no està concentrada en només una zona i és homogènia a tot el territori.
El col·lapse hospitalari està a punt de produir-se, i estats com Califòrnia compten les hores per haver de tornar a imposar mesures de confinament que no es veien des de la primavera.
LES XIFRES
Cent dies amb mascareta
El compromís del president electe dels EUA, Joe Biden, amb l’ús de les mascaretes per lluitar contra el coronavirus, una acció que considera un gest “patriòtic”, es farà palès des del primer dia que trepitgi el Despatx Oval. En una entrevista amb la CNN, el futur mandatari nord-americà va anunciar que demanarà als ciutadans que, durant cent dies, duguin mascareta, i la farà obligatòria allà on el seu poder li ho permeti, com ara edificis federals i transport interestatal. La idea és que, si es compleix la seva demanda, les xifres es puguin controlar en paral·lel a la producció i distribució de la vacuna.
D’altra banda, ahir es va confirmar que Anthony Fauci, epidemiòleg en cap dels EUA, es mantindrà al càrrec durant l’administració Biden, i serà el principal assessor mèdic del nou govern. “Vaig dir que sí immediatament”, va confessar Fauci, preguntat sobre el que serà el seu nou paper. A més, Biden, tal com van fer tres expresidents, es va oferir voluntari per rebre la vacuna en directe per televisió.
