Política

Maduro anhela el Congrés

L’oposició veneçolana no presenta candidats a les eleccions parlamentàries d’avui i impulsa una consulta paral·lela a través d’internet

L’OEA i la Unió Europea no reconeixen la legitimitat dels comicis

El govern de Nicolás Maduro s’afanya a recuperar el control de l’Assemblea Nacional, que va perdre el 2015 en mans de l’oposició. Aquestes eleccions no seran com les que fa cinc anys van donar a l’antichavisme els dos terços del Parlament, després d’un ampli triomf a les urnes en unes eleccions validades per la comunitat internacional. Avui, aquells partits vencedors no presentaran candidats en considerar que els comicis són un frau que només pretén donar un vernís de legitimitat al règim. Tampoc hi haurà observadors externs rellevants, després que la Unió Europea i l’OEA s’abstinguessin de participar-hi.

Més de 20 milions de veneçolans estan cridats a les urnes. La consultora Datanálisis, no obstant això, calcula que el 70% d’ells es quedaran a casa. El desencís popular és gran amb una elecció marcada per les restriccions de la pandèmia, una crisi econòmica devastadora i la convicció que hi ha poc espai per a un canvi, sigui quin sigui el resultat. Les eleccions serviran per elegir 277 diputats, un 66% més que el 2015, que reemplaçaran els integrants de l’Assemblea controlada per l’oposició. D’aquesta Assemblea va sortir Juan Guaidó, el líder opositor reconegut per mig centenar de països com a president legítim de Veneçuela.

Guaidó i els seus seguidors han decidit boicotejar les eleccions i muntar una consulta paral·lela per canals digitals. Cada ciutadà haurà de registrar-se amb el seu document en un web on podrà respondre si “rebutja l’esdeveniment del 6 de desembre organitzat pel règim de Nicolás Maduro” i “sol·licita a la comunitat internacional el seu desconeixement”. En una segona pregunta, els ciutadans seran consultats sobre el “cessament de la usurpació de la presidència de part de Maduro i la realització d’eleccions presidencials i parlamentàries lliures, justes i verificables”. La consulta no està reconeguda per les autoritats electorals, però l’oposició aspira a demostrar així el seu poder de convocatòria al marge d’una elecció oficial que consideren de resultat cantat.

El 2015, Maduro va perdre el control de l’Assemblea i la va buidar de poder. Va muntar aleshores una Assemblea Nacional Constituent, de majoria oficialista, amb l’objectiu manifest de redactar una nova Constitució. Aquest òrgan serà dissolt avui, sense que hagi avançat en la seva missió, i serà reemplaçat pel nou Congrés. Diosdado Cabello, el segon home més poderós del govern de Veneçuela després de Maduro, ha advertit als veneçolans que “qui no voti, no menja”, una amenaça de retirar als rebels el carnet que permet accedir a l’ajuda alimentària que ofereix el govern.

“Estan plantejant que si ells guanyen les eleccions jo me n’he d’anar de la presidència, que això és un plebiscit”, va dir Maduro aquesta setmana. “Si el 6 de desembre és un plebiscit, jo crido el poble a guanyar aquest plebiscit”, va exclamar. L’oficialisme competeix gairebé sense rivals. Només s’han presentat els partits de l’oposició autoritzats pel Poder Judicial, petites agrupacions que es van allunyar de Guaidó i insten a dialogar amb Maduro.

Les eleccions no seran observades des de l’estranger. L’OEA i la UE s’han negat a enviar-hi representants amb l’argument que l’actual Consell Electoral l’ha triat el Poder Judicial i no l’actual Assemblea Nacional, com exigeix la Constitució. Per tant, consideren que les eleccions no tenen legitimitat. Diuen, a més, que l’augment del nombre de diputats que s’han triar no s’ha basat en l’augment de la població. L’oposició denuncia que respon a una estratègia del chavisme per estar sobrerepresentat als districtes on té més vots. El Consell Electoral al·lega que van ser nomenats pel Tribunal Suprem perquè l’Assemblea, controlada per l’oposició, es va negar a fer-ho. I asseguren que avui hi haurà almenys 200 observadors internacionals sobre el terreny.

LES XIFRES

20
milions
de persones estan cridades a les urnes en les eleccions parlamentàries d’avui a Veneçuela.
70
per cent
dels electors són els que es calcula que no votaran, segons una estimació de la consultora Datanálisis.
277
diputats
s’elegiran per a l’Assemblea Nacional, un 66% més que el 2015, un fet que ha causat polèmica.

Crisi econòmica greu al país

Veneçuela porta, fins al novembre, tres anys amb una inflació mensual per sobre del 50%, una xifra que ha evaporat el valor de la moneda nacional, el bolívar, i empobrit la majoria de la població. Només en l’última setmana de novembre, el preu dels aliments ha pujat un 40%, segons la Comissió de Finances de l’Assemblea Nacional, sota control opositor. Un salari mínim, que amb prou feines supera un dòlar, serveix per comprar, per exemple, un quilo d’arròs. El govern s’ha quedat sense ingressos per la destrucció de la indústria petroliera. Sense accés al crèdit extern, es finança amb l’emissió de moneda sense suport. El bolívar pràcticament ha deixat de circular i l’economia viu una dolarització que de fet deixa fora centenars de milers de persones que no tenen accés a divises. Les previsions per a enguany són les pitjors de l’Amèrica Llatina. Segons l’FMI, el PIB caurà un 25%, la inflació arribarà al 6.500% i la desocupació serà del 54%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol augmenta les pensions un 0,9% i assegura que és l’últim any que es fa amb una “decisió discrecional”

Madrid

El govern espanyol allarga la pròrroga de contractes de lloguer fins al 9 de maig

Madrid

El govern espanyol nomena l’almirall Teodoro López Calderón com a nou cap de l’estat major de la Defensa

Madrid

El govern permetrà saltar-se el confinament municipal per assistir a mítings electorals

barcelona

El Consell de Ministres aprova la pròrroga dels ERTO i de la prestació per a autònoms fins al 31 de maig

Madrid

El Govern desitja que Iceta superi el “balanç zero” d’Illa amb Catalunya

barcelona

Illa s’acomiada de la cartera de Sanitat destacant el paper de la cogovernança en la gestió de la pandèmia

Madrid

El Govern augmenta els pressupostos en 1.800 milions a càrrec d’un nou endeutament al FLA

barcelona

Albiach creu que JxCat hauria d’apartar Canadell i els perfils “excloents” de les llistes

Barcelona