La UE s’acosta a l’Orient
NEGOCIACIÓ
Brussel·les i Pequín tenen previst segellar avui un acord global d’inversions
L’aproximació a la Xina genera recels en la pròxima administració dels EUA
El pacte trigarà encara mesos a firmar-se
La Unió Europea (UE) i la Xina ultimen un gran pacte que ha de permetre a les empreses comunitàries reforçar l’accés al mercat xinès, millorar les condicions de la competència i protegir les seves inversions al país asiàtic. Pequín va explicar ahir que s’han produït “grans avenços” en les negociacions sobre l’acord d’inversions amb la UE i confia que es pugui tancar “en una data pròxima”.
Fonts europees, per la seva banda, asseguren que l’acord se segellarà avui amb una reunió per videoconferència entre Ursula von der Leyen, cap de la Comissió Europea (CE); Charles Michel, president del Consell Europeu; Angela Merkel, cancellera alemanya, i Xi Jinping, líder xinès. No es descarta que, a última hora, s’hi afegeixi el president francès, Emmanuel Macron.
El tractat d’inversions, que es negocia des del 2014, suposa un pas important en les relacions entre la UE i la Xina i permetrà pal·liar, en part, els desequilibris existents en matèria d’inversió estrangera directa, ja que el mercat europeu és molt més obert que el xinès.
La Comissió Europea, que és la que dirigeix les negociacions en nom de la UE, va informar que, en les darreres converses amb Pequín, es van registrar avenços “també en estàndards laborals”, un dels temes de litigi més importants.
L’acord es tancarà avui políticament, però passaran mesos fins que pugui firmar-se i entrar en vigor, ja que primer haurà de traduir-se a les 24 llengües oficials de la UE i obtenir el vistiplau dels experts legals i de l’eurocambra.
El 2019, l’últim any en què les relacions econòmiques no van resultar afectades per la pandèmia, la inversió estrangera directa de la UE cap a la Xina va ser d’uns 9.800 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 70% respecte al 2018, segons dades de la CE.
Els Països Baixos van ser el principal inversor en el gegant asiàtic (uns 3.800 milions d’euros), i la inversió de la UE cap a la Xina va ser principalment al sector de l’automòbil, per un valor d’uns 4.000 milions d’euros. Per contra, la inversió de la Xina cap a la UE –uns 10.600 milions d’euros– va disminuir respecte al 2018.
Compromís ambiental
Finlàndia va ser el principal destinatari de la inversió (uns 4.300 milions d’euros). En general, a la UE, la inversió xinesa es va dirigir al sector dels productes i serveis de consum. L’acord d’inversions, una peça clau per a les relacions entre la potència asiàtica i la UE, pretén millorar l’accés al mercat xinès a les empreses europees i augmentar la transparència dels subsidis estatals per garantir una competència en igualtat de condicions. La Comissió Europea va informar fa uns dies que el text de l’acord estava tancat al 95% després que Pequín hagués fet concessions oferint un accés més gran al seu mercat que en rodes negociadores anteriors i avançant en els seus compromisos de desenvolupament sostenible. Però els Vint-i-set es van mostrar preocupats per la falta de compromís dels xinesos en estàndards laborals i la seva negativa a ratificar els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT), sobretot el relatiu a l’abolició del treball forçat.
En la reunió d’ambaixadors de dilluns, la CE va transmetre que Pequín estaria disposada ara a avançar cap a la ratificació d’aquests convenis, segons fonts diplomàtiques. L’acostament cap a la Xina ha generat recels en l’equip de la pròxima administració demòcrata als EUA. “L’administració Biden-Harris agrairia mantenir aviat consultes amb els nostres socis europeus sobre les nostres preocupacions comunes en referència a les pràctiques econòmiques de la Xina”, va declarar la setmana passada a Twitter l’assessor de seguretat nacional de Biden, Jake Sullivan, en saber-se que l’acord estava a punt de tancar-se.
“No hi haurà treball forçat?”
RedaccióTot i que fonts europees insisteixen que el que s’està a punt de tancar és un bon acord per a a la UE, hi ha també desconfiança envers la Xina. “La Comissió i els estats membres s’acontenten amb promeses que no comprometen els dirigents xinesos. Es podrà garantir l’aplicació de l’acord? Es podrà verificar sobre el terreny que no hi ha treball forçat?”, es pregunta l’eurodiputat del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates Raphaël Glucksmann, citat per Le Monde. “No seria el primer cop que un dictador firma un text internacional sense respectar-lo.” Segons Glucksmann, amb l’acord “augmentarà la interdependència amb la Xina en un moment en què es parla de relocalitzar les cadenes d producció.”
