Política

La Xina lidera la recuperació

El gegant asiàtic superarà l’economia nord-americana d’aquí a menys de tres anys, segons el Banc Mundial i l’FMI

Amb un superàvit comercial rècord, el país creixerà prop del 8% durant el 2021

L’economia xinesa creixerà un 7,9% el 2021 malgrat la desacceleració general forçada pels nous rebrots de coronavirus, segons va informar el Banc Mundial. En un informe titulat De la recuperació al reequilibri, la institució financera va advertir Pequín que eviti qualsevol “contracció significativa” de la política fiscal l’any vinent per portar a bon terme la recuperació econòmica postpandèmica.

L’informe subratlla que la confiança dels consumidors i les empreses xinesos ha augmentat i que les condicions del mercat laboral han millorat. El Banc Mundial també va instar la Xina a reforçar la seva demanda privada, “encara fràgil”, i a adoptar reformes estructurals orientades al mercat.

D’altra banda, el ritme en què van augmentar les exportacions de la Xina al novembre és el més ràpid en gairebé tres anys, ja que la vigorosa demanda mundial de béns necessaris per superar la pandèmia va fer que la segona economia més gran del món obtingués un superàvit comercial sense precedents.

La ràpida recuperació de les fàbriques de la Xina després dels confinaments pel coronavirus a principis de l’any passat ha superat amb escreix les reobertures que s’han produït entre els principals socis comercials, molts dels quals continuen lluitant contra brots. Al novembre, es va produir un superàvit comercial de 75.420 milions de dòlars, el més gran almenys des del 1981, quan van començar els registres. El saldo positiu també va ser més gran del previst, que era de 53.500 milions de dòlars.

Les exportacions de la Xina es van beneficiar d’una forta demanda a l’estranger d’equips de protecció individual (EPI) i productes electrònics per treballar des de casa, i de la demanda estacional de Nadal, segons han indicat diversos analistes.

Les exportacions s’enforteixen, tot i que el iuan se situa a prop dels nivells més alts en diversos anys enfront del dòlar, cosa que serà ben rebuda pels dirigents econòmics, als quals ha preocupat l’impacte de l’afebliment del dòlar en la competitivitat comercial de la Xina.

Europeus, fora del mapa

Segons un altre estudi recent del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional (FMI), l’economia xinesa superaria la nord-americana d’aquí a menys de tres anys i es preveu que els països asiàtics copin el top 5 d’economies més importants del món pel seu PIB el 2024, amb l’excepció dels mateixos EUA, que ja haurien cedit el lideratge a la Xina.

El creixement econòmic xinès ha estat pronunciat des dels anys noranta, mentre que l’Índia i Indonèsia han entrat recentment en el club de les deu economies més grans del món i s’espera que assoleixin els llocs tres i cinc el 2024, respectivament.

Malgrat que les economies dels Estats Units i Europa han estat les més grans del món des del 1992, la puixança significativa dels països asiàtics ha fet que les principals economies europees –Alemanya i França– pràcticament desapareguin del mapa, mentre que el Japó mantindrà el seu estatus en el top 5. La nova classe mitjana asiàtica és una de les principals raons del canvi continental en el PIB del planeta. El mateix estudi assenyala que Rússia arribarà al sisè lloc i Indonèsia, juntament amb les Filipines i Malàisia, veurà un augment significatiu en la seva força de treball en els propers anys i contribuirà a un augment dels ingressos mitjans disponibles.

Tot i que el 2019 el creixement del gegant asiàtic va ser, en plena guerra comercial amb els EUA de Trump, de només el 6,1%, la taxa més baixa dels darrers 30 anys, la reacció dels dos països davant la pandèmia està sent força diferent. Però malgrat tenir models econòmics diversos, i malgrat que enguany la Xina ha declarat la fi de la pobresa extrema dins del seu territori, tant el gegant asiàtic com els EUA presenten xifres molt similars pel que fa a desigualtats socials.

Segons les dades més recents del mateix Banc Mundial, un 10% de la població dels dos països concentra el 30% dels ingressos. A més, el coeficient que avalua les desigualtats d’ingressos dels ciutadans és similar.

LES XIFRES

75.420
milions
de dòlars de superàvit comercial va registrar l’economia xinesa durant el mes de novembre passat.
5
països asiàtics
ocuparan els cinc primers llocs del rànquing de les economies més potents el 2024.

Reforçats després de la Covid-19

Josep Solano

Si bé ara fa un any començaven a arribar informacions de la Xina sobre un nou virus aleshores desconegut, el més destacat és la rapidesa amb què s’ha recuperat l’economia. Els darrers informes de consultores com ara Morgan Stanley i McKinsey evidencien que el gegant asiàtic està en una situació més favorable que abans de la pandèmia, una fita que ha aconseguit amb una gestió diferent de la d’Europa. En la projecció de Morgan Stanley per al 2021, es prediu un creixement del PIB mundial del 6,4%. El seu informe s’assembla al de McKinsey, en què són més optimistes amb països comara l’Índia i la Xina, als quals vaticinen creixements del 9,8% i el 9% per al 2021. Unes xifres que, pràcticament, doblen qualsevol altra economia. No deixa de ser paradoxal que el país que suposadament va iniciar la pandèmia i que és qüestionat per violació dels drets humans, censura i contaminació a gran escala surti victoriós en el terreny econòmic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia