Política

Els Països Baixos mantenen el toc de queda malgrat les tres nits de disturbis

Més de 180 detinguts per les protestes contra les restriccions de la pandèmia

El govern interí de Rutte es nega a revertir mesures per l’acció “d’uns idiotes”

Els Països Baixos resisteixen l’embat dels disturbis contra el confinament dels darrers tres dies. Grups de joves i negacionistes del virus s’han revoltat en diverses ciutats holandeses per denunciar les restriccions de la pandèmia. Unes protestes que han acabat amb forts aldarulls, saquejos de botigues i enfrontaments amb la policia.

Tot va començar per la imposició d’un toc de queda més estricte: de les 21 h de la nit fins a les 4.30 h del matí. Els Països Baixos han estat un dels més afectats per la segona onada de la pandèmia a Europa i tampoc s’han recuperat en la tercera. Amb una incidència superior als 500 casos per 100.000 habitants, tot el territori holandès està en un estat d’alt risc de contagis.

Arran de les noves restriccions, des de dissabte van anar esclatant aldarulls en ciutats com ara Eindhoven, Venlo i Roermond, a l’Holanda del Sud, on l’extrema dreta treu els seus millors resultats. Tanmateix, dilluns es van propagar també als grans centres urbans del nord, com ara Rotterdam, Amsterdam i la Haia. Segons recull la premsa holandesa, la policia antidisturbis ha hagut d’utilitzar canons d’aigua i gasos lacrimògens per dispersar les protestes.

A les portes d’unes noves eleccions al març, el primer ministre holandès en funcions, Mark Rutte, qualifica els fets de “violència criminal” i es nega a revertir les mesures que preveu aplicar fins al 9 de febrer. “No té res a veure amb la lluita per la llibertat. No prenem aquestes mesures per divertir-nos. Ho fem perquè estem combatent el virus i és el virus el que ens treu la nostra llibertat”, va dir ahir Rutte, que afronta la seva segona gran crisi de govern després de l’escàndol per la discriminació en les ajudes socials. Més contundent i despectiu contra els revoltats va ser el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra. “No capitularem per uns quants idiotes”, va assegurar ahir. Segons la policia holandesa, els fets no tenen “res a veure amb el dret bàsic a manifestar-se” i ja s’han detingut més de 180 persones pels disturbis.

“Us fa sentir millor haver ajudat a arruïnar la vostra ciutat? A aixecar-vos amb una bossa plena de coses robades?”, va demanar ahir l’alcalde de Rotterdam, Ahmed Aboutaleb, als protagonistes dels aldarulls. També va instar els pares a impedir als fills que surtin de casa, perquè molts són joves. Els greus aldarulls han impactat la societat holandesa, que ha obert un debat sobre la fatiga per la Covid i les limitacions a la vida social: fins a quin punt les protestes canalitzen la frustració, sobretot entre el jovent, per gairebé un any de restriccions o, per contra, són fruit de les notícies falses a les xarxes que encenen els ànims dels ciutadans.

Bèlgica tem un efecte contagi sobre Flandes

Natàlia Segura Raventós

Bèlgica ja tem l’efecte contagi dels aldarulls holandesos a Flandes. Les ciutats frontereres estan en alerta pel risc que les protestes s’escampin i es repeteixin els disturbis. Els mitjans flamencs van avisar ahir que per aquest cap de setmana s’estan convocant concentracions a les xarxes socials per reclamar el relaxament de les mesures de confinament. El govern belga va tancar tots els bars i restaurants a principis d’octubre i encara no han reobert malgrat que la incidència està per sota dels 250 casos. Les botigues ho van fer a mitjan desembre, però el toc de queda continua vigent i les reunions socials estan molt limitades. Les autoritats flamenques es preparen i alerten que no toleraran disturbis i que la policia actuarà quan calgui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Serret i Puig presenten les credencials al Parlament com a electes d’ERC i JxCat

barcelona

Villarejo, després de declarar a l’Audiencia Nacional: “Desemmascararé a tots”

Madrid

Els síndics electorals de l’1-O diuen que no van actuar des del 8 de setembre i que no van publicar cap acord

Barcelona

Més de 400 acadèmics exigeixen en una carta a ‘The Guardian’ la retirada dels càrrecs contra els síndics electorals

brussel·les
política

Segueix en directe la conferència de Pere Aragonès

BARCELONA

Albiach proposa Gallego com a president del Parlament i en destaca la seva capacitat de “superar blocs”

barcelona

Sàmper: “D’ordre públic, n’hi ha d’haver. De Brimo, n’hi ha d’haver”

barcelona

ERC, JxCat, PDeCAT i CUP demanen les compareixençes de Felip VI i de Sánchez al Congrés

madrid

Síndics territorials de l’1-O, “decebuts”

barcelona