Política

CARLES RIBAS

Cap de llista del PNC a Girona el 14-F

“El PNC és el vot útil per a la feina del dia a dia”

Explica que es volen centrar en els problemes actuals i deixar de banda el “somni” ideològic

Proposa fer plans adaptats a cada comarca

Vaig marxar del govern de Junts a Girona per poder anar de debò i fer una política rigorosa en la gestió

Exregidor de l’Ajuntament de Girona per CiU i Junts, Ribas lidera a Girona la candidatura per al 14-F del PNC, el partit liderat per Marta Pascal.

Què aporta el PNC a aquestes eleccions? Per què s’ha de votar aquest partit i no un altre?
Fonamentalment, perquè volem ser rigorosos amb la gestió en un moment en què caldrà treballar sobretot per les necessitats d’urgència social i econòmica del país. Som un partit que té com a finalitat treballar únicament per al dia a dia, per resoldre les problemàtiques actuals i per tornar a situar Catalunya a l’avantguarda, no només en l’àmbit de l’Estat espanyol, sinó d’Europa.
I en què es diferencia el PNC del PDeCAT un cop Junts ja n’ha sortit?
Crec que la diferenciació és d’una claredat meridiana: és la valentia de definir un projecte sense intentar tenir un peu en cadascuna de les dues bandes per intentar quedar bé i intentar recollir els vots jugant una mica a la incògnita. El PDeCAT es vesteix d’una manera o d’una altra en funció de si li interessa aconseguir uns vots o uns altres, quan l’objectiu prioritari no és tant aquella ideologia o aquell somni que algú volgués aconseguir, sinó centrar-se en el dia a dia.
Entenc, doncs, que el PNC aparta la part més ideològica sobiranista per prioritzar el dia a dia.
Som un partit nacionalista, que no defuig cap objectiu, però que vol centrar la seva activitat en el dia a dia i que prioritza l’interès comunitari a l’individualitzat. Deixem de jugar als clarobscurs i de dir “donarem suport a Junts, però el que volem és treballar el dia a dia”. No, escolta, el vot útil d’aquell que treballarà en el dia a dia i se centrarà en les problemàtiques actuals és el del PNC, perquè no tenim un doble llenguatge.
Digui’m les tres propostes més destacades per a les comarques gironines.
Primer de tot, executar les infraestructures necessàries per vertebrar el territori: la C-32, la variant d’Olot i les Preses, l’estació del TAV a l’aeroport, i, evidentment, protegir i garantir la gratuïtat definitiva de l’AP-7. D’altra banda, cal fer una taula executiva per al sector turístic per definir estratègies adaptades a cada comarca. Ara es fa una política de caràcter general que no atén les particularitats. Cal trepitjar el territori, conèixer les realitats particulars. I en tercer lloc, cal, una vegada per totes, que amb la universitat i amb tots els centres educatius i formatius del territori s’estableixi un lligam amb entitats privades per crear veritables nodes de transferència de coneixement que evitin que perdem el talent de gent jove que se’n va.
A títol personal, per què va marxar de l’Ajuntament de Girona, on era regidor de govern de Junts, i va apostar pel PNC?
Per anar de debò, deixar d’anar “de farol”, com va dir Clara Ponsatí; per poder exercir una política molt rigorosa en la gestió que permeti ja no avançar, sinó recuperar tot allò que hem perdut. A més, a les comarques gironines, amb l’agreujant que ningú parla de fer polítiques centrades en cadascuna de les comarques, com deia. Al PNC volem escoltar la gent i això vol dir anar de debò, prometre coses que realment es puguin aconseguir.
Quines perspectives electorals tenen? Les enquestes no són bones.
Nosaltres tenim altres fonts que ens diuen que anem pel bon camí i fins i tot assenyalen la possibilitat que a Girona hi pugui haver un diputat del PNC, però no hem nascut per unes eleccions, sinó com a projecte que es vol quedar en el temps, que vol ser una opció de futur al país i també als municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.