Política

Inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’anterior mesa

Corominas, Simó, Guinó i Barrufet han recorregut al Suprem contra la condemna per desobediència reiterada al TC

De nou, la fiscalia de Catalunya es querella contra la mesa del Parlament per haver permès que es debatessin, la tardor del 2019, resolucions a favor de l’autodeterminació i en contra de les advertències de no fer-ho del Tribunal Constitucional (TC). La diferència, aquest cop, és que l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, s’enfronta també a l’acusació de desobediència junt amb els seus companys independentistes de la mesa i no pas als delictes de rebel·lió i sedició que van ser imputats en el seu dia a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell –Forcadell va ser condemnada a presó per sedició també per haver desobeït el TC, en aquest cas permetent tramitar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 2017.

A diferència de les dures peticions fiscals de presó per a Forcadell, el president Torrent i els seus companys de la mesa s’enfronten a querelles per desobediència semblants a les que van afrontar els companys de mesa de Forcadell –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet–. Tot i ser vicepresident primer o secretària primera de la mesa al costat de Forcadell, Corominas i Simó van ser condemnats per desobediència l’octubre passat a 1 any i 8 mesos d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa cadascun junt amb Guinó i Barrufet.

Desobedients obstinats

El TSJC considerava en la sentència que la seva desobediència als requeriments que els havia fet personalment el TC de no permetre tramitar aquelles lleis havia estat “contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent”. De fet, el tribunal atribuïa aquesta tossuderia al fet que ja van rebre el primer requeriment el 2015, quan la cambra va aprovar la resolució del 9 de novembre sobre el full de ruta independentista –la querella d’ara contra Torrent i els seus companys també recorda que el TC els prevenia de desenvolupar qualsevol iniciativa relacionada amb aquella resolució.

El TSJC, en canvi, va absoldre de desobediència la que fou presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, perquè no havia rebut personalment el requeriment del TC, un element que feia dubtar el tribunal sobre si l’acusada s’havia sentit “concernida” pels fets, tot i que admetia que n’havia estat “conscient” –la sentència admetia que la de l’exiliada Anna Gabriel era una situació similar.

Corominas, Simó, Guinó i Barrufet tenen presentat al Suprem un recurs de cassació en considerar que el TSJC els condemna per “haver executat actes parlamentaris”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i Junts acceleren, però no concreten acords encara

barcelona

Campo refarà la sedició “més aviat que tard”

madrid
Memòria històrica

Explicar el calabós de Companys a Sol

madrid

Aval renovat a Janssen

Brussel·les

La família Pujol Ferrusola, a judici

barcelona

El centrista Laschet atura el gir a la dreta alemanya

Berlín

Les emissions globals de CO2 repunten i s’acosten al màxim històric del 2010

BARCELONA
IRLANDA DEL NORD

La policia apunta a una escissió de l’IRA rere un atemptat frustrat

política

La Guàrdia Civil sosté que el govern va afavorir un negoci de Vendrell