14-F en femení

Que deixi de ser un titular. Així respon Gemma Geis a la pregunta de què n’espera, del Parlament amb més dones de la història. “Perquè voldrà dir que ha esdevingut un Parlament normal”, assenyala. Quina serà la seva contribució com a diputada electa? “Cal tolerància zero amb les afirmacions masclistes o contra la dona en el debat parlamentari, així com una visió transversal en les polítiques que incorporin la perspectiva de gènere.” També reconeix que és “fàcil de dir i complex de dur a terme”.

“Ens hem compromès a crear una conselleria d’igualtat i feminismes”, destaca Teresa Jordà (ERC), amb l’objectiu de “garantir la perspectiva de gènere en totes les polítiques”. Entre altres coses, considera que s’ha de treballar per fer polítiques “que empoderin les dones i trenquin rols i estereotips socials”. Anna Caula (ERC) hi afegeix que la conselleria ha de “vetllar per allò que sobre el paper és tan fàcil de definir, però en el dia a dia queda molt per fer”. En aquesta política transversal, Gemma Geis (Junts) vol posar el focus en l’educació, en la lluita contra la violència de gènere i en la perspectiva de gènere en salut. “Cal posar atenció a l’impacte de la pandèmia en les dones”, i assenyala el seu rol preeminent en les cures. Marta Madrenas (Junts) considera que la igualtat de gènere “ha d’anar molt més enllà d’una conselleria” i ha d’incloure “la pràctica totalitat de les polítiques”. “Prefereixo que des de Presidència es creï una secretaria general que dissenyi, dirigeixi i impulsi de manera transversal i coordinada les polítiques en termes d’igualtat i feministes en tots els departaments”. Sílvia Paneque (PSC), que ha estat regidora d’Igualtat al consistori gironí, consideraria una “excel·lent notícia” que la igualtat de gènere fos una de les prioritats del nou govern. I coincideix amb Madrenas: “No em mostro contrària a una conselleria, però en aquests àmbits transversals sempre he pensat que és millor la dependència de Presidència.” Remarca incloure-hi el col·lectiu LGTBI. Per Montserrat Vinyets, “no calen tants organismes creats de nou”. “Cal una determinació política per treballar els feminismes en tota la seva amplitud, amb polítiques en favor de la igualtat de les dones i persones LGTBI.”

Es marca cinc objectius, com a diputada, en el pla femení. En primer lloc, posar fi a la “vergonyosa xacra que suposa la violència masclista” i a la bretxa salarial. Per Madrenas, la conciliació familiar ha de ser una responsabilitat que no recaigui sobre les dones. També es fixa en la inseguretat: “Poder caminar tranquil·lament pels carrers i places sense la por de ser agredides.” I destaca un objectiu “gairebé personal”: l’aposta tecnològica i digital. “Treballar per fomentar les vocacions científiques”, hi afegeix.

Posa èmfasi en el fet que es tracta d’una legislatura “importantíssima”: “Cal donar resposta a les necessitats socials i econòmiques derivades de la pandèmia i continuar avançant cap a una república catalana verda, socialment justa i feminista.” Per Anna Caula, cal continuar impulsant el pla d’igualtat efectiva entre homes i dones, “que està començat, però que encara no és una realitat al cent per cent”. Pren com a referent Carme Forcadell, amb projectes com el pla d’igualtat i “adaptar la reforma horària”.

Vol aportar la mirada “feminista i real que ja existeix a la nostra societat”, i creu que el Parlament amb 64 diputades n’és un reflex. Es proposa continuar lluitant per la igualtat “efectiva i real”, ja que considera que tot i haver avançat en alguns drets “encara queda camí per recórrer”. Indica també que l’augment del nombre de diputades és un “important salt qualitatiu” que “donarà valor afegit” tant en l’organització de les institucions com en l’execució de noves polítiques, amb “una mirada més inclusiva i transversal”.

Destaca que, més enllà de la paritat en el nombre de diputats i diputades al Parlament sorgit del 14-F, és necessari que la perspectiva de gènere es tingui en compte en tots els àmbits de la representació parlamentària. “Cal un nou àmbit institucional que encapçali les polítiques de gènere”, assenyala. Sobre la seva contribució com a diputada, remarca l’aportació de “proximitat, sensibilitat i empatia”: “Contribuir que el Parlament desenvolupi polítiques que ens acostin als ciutadans a través d’aquests valors.”

S’estrena en aquesta legislatura amb l’objectiu de “fer d’altaveu a la institució de totes les propostes polítiques” que la CUP du en el programa electoral i “aconseguir que s’implementin”. En aquesta línia, espera que sigui una “legislatura emancipadora en tots els sentits”. Sobre si les 64 diputades a la cambra catalana contribuiran de manera efectiva a la despatriarcalització de la política, considera que, “com en els altres àmbits de la vida, només s’aconseguirà amb la fi de les estructures capitalistes”.

Alerta dels retrocessos en les consecucions feministes que vol l’extrema dreta de Vox: “Hem de ser més contundents que mai a l’hora de defensar la nostra llibertat i igualtat.” Paneque assenyala també que caldrà respecte entre les forces democràtiques. “I reconèixer-nos mútuament com a legítimes”, hi afegeix. Considera que les 64 diputades són “una bona notícia” i que es contribuirà a fer una “política més completa, perquè és més diversa”. “Insistiré a crear consensos entre forces diferents”, remarca.

Remarca que el país necessita estabilitat i “un mandat que sigui fructífer”, i, en aquest sentit, sobre el Parlament amb més diputades de la història, indica que és un salt, “però no suficient”. Per Teresa Jordà, és responsabilitat de “totes i tots” el fet que “ningú quedi enrere”, fent referència en especial als “col·lectius més vulnerables, que sovint són els més feminitzats”. “Defensem els drets de totes les dones, sense excepcions, perquè així és com entenem que es construeix una societat millor”, assenyala.