Nosaltres decidim, massivament
La resposta a la crida del 10-J contra la retallada de l'Estatut desborda les previsions i col·lapsa el centre de Barcelona
La capçalera només pot avançar a estones i molt lentament
L'èxit del 10-J col·lapsa el centre de Barcelona. L'assistència a la manifestació és tan massiva que els centenars de milers que ciutadans que hi participen esperen amb paciència i amb crits d'"independència, independència" que la marxa arrenqui. Ni tan sols la capçalera, ni el grup d'honor que la precedeix, format pels sis presidents i amb una senyera gegantina, no pot avançar amb normalitat. Han aconseguit fer les primeres passes mitja hora després del previst, fet que ha comportat, per tant, que fins i tot Heribert Barrera, de 93 anys, s'hagi estat mitja hora de peu dret, sense ni poder caminar, sota la calor de juliol.
El col·lapse s'ha produït pels milers de persones que, malgrat que no estava previst, s'han anat a situar per davant de la capçalera pels carrers laterals, ja que han trobat l'inici de la manifestació ple.
De fet, l'embrió de la manifestació ha arribat fins a Via Augusta Diagonal, diverses travessies més a amunt del punt de trobada, que era a Diagonal-passseig de Gràcia.
Ruta alternativa per la rambla Catalunya
El col·lapse, amb els carrers laterals plens de gom a gom, ha fet que molts manifestants hagin habilitat espontàniament la rambla Catalunya com a ruta alternativa per baixar cap a la plaça Tetuan amb banderes i tota la litúrgia de la manifestació.
Els manifestants han pres el centre de Barcelona abans de l'hora de la manifestació Som una nació, nosaltres decidim. Una hora abans de la cita, la gent ha començat a aplegar-se al passeig de Gràcia, que ràpidament s'ha omplert de gom a gom. La Guàrdia Urbana s'ha vist obligada a tallar els carrers adjacents abans del previst.
La capçalera s'ha muntat al passeig de Gràcia amb el carrer Aragó, i al davant s'ha disposat, ajaguda a terra, una senyera de 240 metres quadrats que porten diversos sindicalistes i darrere de la qual van els sis presidents: el de la Generalitat, José Montilla, el del Parlament, Ernest Benach, i els seus predecessors vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Heribert Barrera i Joan Rigol.
La mobilització és tan massiva que, a banda dels 900 autocars desplaçats de tot Catalunya, milers i milers de persones han agafat els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per arribar a Barcelona des del Vallès Occidental. El resultat ha estat un col·lapse als trens, malgrat que el servei s'havia reforçat. A primera hora de la tarda, a Terrassa calia fer una cua de 20 minuts per comprar el bitllet. I aviat els trens ha hagut de deixar de fer parades entre Sabadell i Barcelona o Terrassa i Barcelona, perquè no hi podia pujar ningú més.
Els cris d'"independència, independència" són la banda sonora en els moments previs a l'arrencada de la marxa, amb els 6 presidents ja situats darrere de la senyera.
