Òmnium insta ERC i Junts a sortir de “l’atzucac” polític
Valida la via àmplia sense renunciar a la unilateral per recuperar una estratègia comuna
Avisa de les emergències social, econòmica, cultural i lingüística si es vol assolir la República Catalana
Òmnium Cultural reclama a ERC i Junts un acord per sortir de “l’atzucac institucional”. Sense referir-se al pacte de govern i dirigint-se genèricament a l’independentisme i al sobiranisme, l’entitat va fer pública ahir una declaració en què fa seves les estratègies d’ambdues forces amb l’objectiu de recuperar un front comú de partits i societat civil. Perquè, adverteix l’entitat, l’autodeterminació no serà possible sense abordar amb urgència les emergències social, climàtica, productiva, cultural i lingüística tot reconeixent les limitacions d’acció i recursos de l’autogovern català. De fet, l’entitat demana no pensar “només en els pròxims quatre anys sinó en el país de les futures generacions”.
Òmnium deixa clar que no els correspon “marcar els tempos del Parlament ni de l’inici de la nova legislatura però, mentre seguim en l’atzucac institucional, l’Estat segueix amb la via de la repressió”, adverteix el text llegit ahir pels vicepresidents de l’entitat, Marcel Mauri i Clàudia Pujol, acompanyats de tots els membres de la junta nacional. Mauri deixa clar que l’atzucac no és causat només per la manca de govern, sinó per la situació de repressió política, i que no volen afegir més pressió als partits de la que ja han d’afrontar davant les urgències del país: “Estem convençuts que, en la situació d’alta complexitat, amb un Parlament molt fragmentat, poder negociar un acord de govern no és senzill i, a més, amb un element que fa que tot sigui singular i preocupant: la repressió. Estem convençuts que des dels partits faran la feina que els pertoca i afrontaran els reptes.”
Òmnium reconeix el paper de tots els actors –institucions, entitats, presos polítics, la “tasca incansable que fa l’exili”– inclòs “l’esforç d’internacionalització ingent que fa el Consell per la República”. Ho reconeix amb l’objectiu d’aconseguir allò que ha estat impossible després del fracàs de la declaració d’independència del 2017: una estratègia unitària.
Recuperar la iniciativa
Òmnium veu imprescindible recuperar la iniciativa política i institucional, i per aconseguir aquest “front comú” fa compatibles les dues vies enfrontades fins ara: la d’ERC, de governar per ampliar la majoria social de l’independentisme, i la de Junts, de xoc institucional. Així, el document afirma: “Ens cal traçar un camí clar, ampli i compartit que ens condueixi cap a la consecució de la República Catalana. Però, davant d’un estat que no escolta raons, no es pot renunciar a cap via, des de la no-violència. I, si cal, desbordar democràticament l’Estat.”
Però això només serà possible, “només té sentit, si no deixem ningú enrere”, adverteix Òmnium. Per això demana valentia institucional per “erradicar la pobresa i la precarietat” i fomentar un model productiu que afronti les emergències que suposen el canvi climàtic, la desindustrialització i el despoblament rural del país.
Òmnium també recorda que “un milió de catalans no té dret a vot” i que cal garantir la seva ciutadania, així com reduir la vulnerabilitat dels més pobres per combatre “els discursos d’odi i el ressorgiment polític de l’extrema dreta”. Demana lluitar contra l’atur juvenil quan “estem superant màxims històrics de joves sense feina, i el fracàs escolar està 7 punts per sobre de la mitjana europea”, i proposa també polítiques de suport al teixit comunitari dels barris més pobres.
El 2% per a cultura i “centre de referència” audiovisual
Entre les urgències, Òmnium situa la cultura –“un sector desatès per les institucions públiques i durament colpejat per la crisi”– i la llengua, “amb un retrocés sever pel que fa a l’ús social”. L’entitat demana destinar el 2% del pressupost de la Generalitat a cultura, impulsar la reciprocitat de les televisions públiques del Principat, les Illes i el País Valencià i enfortir l’espai comunicatiu nacional. “Només una tercera part de la població utilitza de forma habitual el català”, alerta la declaració, que demana promoure la llengua entre els joves i els nascuts fora del país. També fer de Catalunya “un centre de referència” en continguts i nous formats cultural i audiovisual per mitjà del “finançament adequat” de TV3. Demana “institucions valentes” per enfortir i actualitzar el model d’escola catalana i adverteix que la recent sentència del TSJC sobre el percentatge de castellà “posa en risc el model”. També insta a impulsar l’amnistia i garantir drets com ara el de manifestació davant l’actual involució democràtica.
