Explicar el calabós de Companys a Sol

El turista que visita la Puerta del Sol a Madrid acostuma a prioritzar la fotografia amb la placa del quilòmetre zero –Origen de les carreteres radials, hi diu–, amb l’os i l’arboç o amb algun angle que recordi l’emblemàtic indret de les campanades. Però la majoria ignora, i la Comunitat de Madrid ha fet tot el possible perquè hi regni la ignorància, que qui durant el franquisme passejava per Sol podia sentir els crits sorgits dels calabossos dels soterranis del que ara és la presidència de la Comunitat de Madrid i que aleshores era la seu de la direcció general de Seguretat de Franco. Entre els detinguts i torturats a mans de la Brigada Político-Social, n’hi va haver molts d’anònims i també alguns d’il·lustres, com ara Lluís Companys, el comunista Julián Grimau o el socialista Tomás Centeno, que hi va morir per les ferides dels interrogadors. En la cursa electoral del 4 de maig, el programa del cap de llista de Podem a Madrid, Pablo Iglesias, inclou la creació d’un espai de memòria a l’edifici on ara té el despatx Isabel Díaz Ayuso que relati el lloc de terror que va ser.

Com a comissionada per la memòria a petició de l’aleshores alcaldessa Manuela Carmena, Paquita Saquillo ja va proposar un espai de memòria aprofitant que aquell soterrani de Sol –on ella mateixa va ser empresonada– conserva la configuració original com a calabossos i lloc de tortura. Ara Iglesias inclou en el punt 129 del seu programa electoral –apartat 7.8 de memòria democràtica– que l’edifici de Sol passi a tenir el recorregut explicatiu pels calabossos on tant Companys –després de ser arrestat per Pedro Urraca– com tants altres antifranquistes hi van patir el terror del règim.