Política

Els palestins protesten en la primera vaga general unitària des del 1936

La jornada té seguiment a Israel i als territoris ocupats, on els xocs amb la policia provoquen tres morts

Creixen les veus a la UE i als EUA que reclamen la treva

Avingudes comercials desèrtiques i escoles tancades ahir als territoris ocupats i a Israel, durant la primera vaga general que els palestins fan de manera unificada des del 1936. El rebuig a la violència contra Gaza i al que consideren un tracte injust de les polítiques israelianes respecte als palestins va fer sortir milers de persones al carrer en l’anomenada “vaga de la dignitat”. Palestins amb ciutadania israeliana la van secundar i en van fer partícip aquesta comunitat d’un milió i mig de persones, algunes de les quals denuncien que se senten ciutadans de segona: “Aquesta minoria és objecte de discriminació i racisme, i els governs de Netanyahu han deslegitimat els seus drets durant els darrers 12 anys”, afirmen a El Punt Avui membres d’Adalah, una entitat que vetlla pels drets dels palestins a Israel.

Les batusses dels darrers dies han tensat la corda entre grups: “La inacció de les forces israelianes quan extremistes jueus han llançat atacs planificats contra palestins israelians aixeca sospites sobre la política policial institucional”, hi afegeixen des d’Adalah. Les protestes a Cisjordània van provocar enfrontaments entre els manifestants i la policia, que va denunciar la presència de civils armats. Almenys cinc persones van resultar ferides per munició real i tres van morir.

El president dels Estats Units, Joe Biden, no ha demanat explícitament la fi de la violència, però s’ha pronunciat de nou a favor d’una treva que cada vegada provoca més soroll. Per la seva banda, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va anunciar ahir que 26 dels 27 membres de la Unió Europea donaven suport a la fi de les hostilitats, amb l’única excepció d’Hongria.

L’administració de Biden rep peticions de rectificació des de dins i des de fora de casa. Membres del Partit Demòcrata li demanen que endarrereixi la venda d’armament prevista a Israel, valorada en més de 600 milions d’euros, mentre que Amnistia Internacional denuncia aquesta mateixa transacció al·legant que “podria ser utilitzada per cometre crims de guerra per part d’Israel”.

Als països del voltant, s’hi continuen produint mostres de desaprovació cap a Israel. El rei Abdal·là de Jordània, el segon estat àrab a acordar la pau amb Israel i el que més palestins acull, va etzibar al secretari general de l’ONU, António Guterres, que l’escalada a banda i banda del mur de la Franja de Gaza havia estat incentivada per “accions provocadores d’Israel”. Hi va afegir que la comunitat internacional hauria de fer més per aturar la situació. Des del sud del Líban, on es van registrar manifestacions en solidaritat amb la vaga general palestina, es van llançar sis coets en direcció a Israel, però van fer fallida i van caure en territori libanès.

LA XIFRA

600
milions
d’euros és el valor de la propera venda d’armament dels Estats Units a Israel.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia