El TGUE avala el rebuig de Brussel·les a la iniciativa ciutadana de l’ANC i el CpR contra l’estat espanyol
Les entitats independentistes encara poden recórrer la sentència del TGUE davant del TJUE
L’Assemblea i el Consell per la República consideren que la resolució “no s’ajusta a la legalitat de la UE”
El Tribunal General de la Unió Europea ha avalat el rebuig de la Comissió Europea a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) de l’ANC i el Consell per la República que pretenia sancionar Espanya. Les dues entitats van registrar el 2019 una ICE que demanava a Brussel·les examinar si l’estat espanyol està “vulnerant els drets polítics i civils” del poble català. Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma: que no es demana explícitament un acte jurídic. L’ANC i el CpR van impugnar la desestimació davant del TGUE acusant l’executiu europeu de rebutjar-la en realitat “pel fons de la qüestió”.
Aquest tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó aquest dimecres a la CE, però les entitats independentistes encara poden recórrer davant del Tribunal de Justícia de la UE.
El TGUE veu provat que l’ANC i el CpR no van convidar a la CE a presentar “una proposta d’acte jurídic” i que, per tant, la iniciativa no complia els requisits formals per ser acceptada.
Disputa per una qüestió formal
L’ANC i el CpR van registrar el maig del 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que pretenia instar a la Comissió Europea a iniciar el procediment previst a l’article 7 del Tractat de la UE per sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”.
Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. En concret, la va rebutjar perquè la ICE no “convidava” explícitament a la Comissió a “presentar una proposta d’acte jurídic”. Només demanava examinar la situació a Espanya, i no exigia mesures concretes. “Aquest és l’únic objectiu que pot tenir una ICE”, va recordar l’executiu europeu.
La ICE de les entitats pretenia que “tant la Comissió com el Parlament” tinguessin “coneixement de la situació” a Espanya respecte “els seus riscos sistèmics i la falta de compliment de normes” europees. També que fossin conscients de “la necessitat d’activar mecanismes que permetin ajudar a la millora de la qualitat democràtica a Espanya” i del seu “tracte a les minories” en el marc de l’article 7 dels tractats, entre d’altres.
Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. En concret, la va rebutjar perquè no “convidava” explícitament a la Comissió a “presentar una proposta d’acte jurídic” per activar l’article 7 del tractat sobre l’estat de dret. Demanava examinar la situació a Espanya, que és la primera fase del procés sancionador previst a l’article 7, però no exigia explícitament a Brussel·les que utilitzés aquest mecanisme.
Arguments del TGUE
“Aquesta fórmula no es pot interpretar com una invitació a la Comissió Europea perquè recorri als mecanismes establerts en el mencionat article”, critica el TGUE en la sentència.
El tribunal de la UE de primera instància no entra a valorar el fons de la qüestió. És a dir, si Brussel·les ha d’acceptar una iniciativa ciutadana europea que demana l’activació de l’article 7 contra un estat membre. De fet, la CE va registrar una petició d’aquest tipus contra Hongria el 2015.
Així, l’ANC i el CpR hauran de decidir si intenten revertir la decisió de Brussel·les per la via judicial amb un últim recurs davant del TJUE, o si tornen a presentar la petició a la Comissió Europea tenint en compte els criteris formals que el TGUE ha avalat aquest dimecres.
Reaccions de l’ANC i el CpR
L’ANC i el Consell per la República (CxR) consideren que l’aval del Consell General de la Unió Europea (TGUE) “no s’ajusta a la legalitat de la UE”. En un comunicat conjunt, afegeixen que ara estudiaran si modifiquen el text de la ICE o bé presentaran un recurs perquè la Comissió Europea acabi registrant la proposta.
El president del CxR, líder de Junts i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha opinat via Twitter que la justícia europea “mereix el màxim respecte” perquè quan pren una decisió ho fa en base a “raons estrictament de dret i no pas polítiques”.
La justícia europea té un gran avantatge sobre l’espanyola: quan pren una decisió, sigui favorable o sigui contrària, ho fa en base a raons estrictament de dret, jurídiques. No pas polítiques, ni per complaure a estats o organitzacions. Per això mereixen el màxim respecte. https://t.co/ynLbfKRZGx
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 9, 2021
