Biden i Putin passen el tràngol

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, van superar ahir a Ginebra el tràngol de veure’s cara a cara per garantir el diàleg entre les dues potències, tot i els importants desacords entre els dos països i la mala relació entre els respectius mandataris. Els dos presidents van acordar mantenir una relació “pragmàtica” en què, encara que persisteixin les diferències, puguin dialogar sobre matèries com ara el control d’armes i la ciberseguretat. També van convenir fer tornar els ambaixadors retirats.

Les discussions a Ginebra van durar tres hores –menys del que els assessors de Biden preveien–, però el president nord-americà va assegurar que havien estat intenses i que no havia calgut “estar més temps parlant”. Putin va qualificar el seu homòleg de soci constructiu i experimentat i va dir que parlaven “el mateix llenguatge”. Això sí, per si no era prou clar, va matisar que no hi havia amistat, sinó un diàleg positiu per als interessos dels dos països. “Necessitem unes normes bàsiques per fer camí”, hi va afegir Biden.

El format de la cimera va reflectir la manca de química personal entre els dos caps d’Estat. Res a veure amb la reunió d’Hèlsinki del 2018 entre l’aleshores president nord-americà, Donald Trump, i Putin, on tot eren rialles i els dos mandataris van passar una bona estona amb una pilota de futbol. A diferència d’aquella ocasió, els dos presidents van comparèixer ahir de manera separada i sense haver compartit cap àpat. Tot i això, en una declaració conjunta després de les conferències de premsa, les dues parts van dir que la reunió demostrava que podien avançar en objectius compartits, fins i tot, en períodes de tensió.

Putin, que va ser el primer a informar de manera breu de la trobada, va dir que la reunió havia estat constructiva, sense hostilitat i havia mostrat el desig dels líders d’entendre’s els uns als altres. Preguntat pels periodistes, el president rus va dir que era “difícil de dir” si les relacions amb els Estats Units millorarien, però que hi havia una “escletxa d’esperança” pel que fa a la confiança mútua. Ni l’un ni l’altre es van convidar a una pròxima reunió ni a Washington ni a Moscou.

Biden, per la seva part, va donar valor a la trobada presencial dels dos líders i va remarcar que no hi havia “cap substitut del diàleg cara a cara”. El cap de la Casa Blanca va assegurar a Putin que els Estats Units no tenen cap pla “contra Rússia” sinó “a favor del poble nord-americà”, arran del malestar que havia expressat el líder rus. El president nord-americà va subratllar el caràcter pràctic de la cimera amb Putin. “No es tracta d’una qüestió de confiança, es tracta de l’interès propi” dels EUA. Amb tot, hi va afegir que “hi ha perspectives genuïnes de millorar de manera significativa les relacions entre els dos països”.

Un cop constatades les diferències, els dos líders van entrar en matèria i van tractar qüestions clau com el control d’armes i els ciberatacs, segons va explicar Biden, que va insistir a dir al seu homòleg que “les infraestructures crítiques” haurien d’estar totalment blindades d’eventuals ciberatacs. El president dels EUA va lliurar, fins i tot, al rus una llista de setze sectors estratègics a protegir. També van tractar sobre les responsabilitats compartides per garantir l’estabilitat nuclear i van anunciar que els dos països mantindrien converses sobre possibles canvis en el seu recentment ampliat tractat de limitació d’armes New Start.

Tot i que Biden va mirar de mantenir un discurs conciliador, no va poder evitar apujar el to en referir-se a la situació del líder opositor rus Aleksei Navalni, empresonat per les autoritats russes. El president nord-americà va advertir que les conseqüències serien “devastadores per a Rússia” si es morís Navalni, que tot just s’ha recuperat de la vaga de fam que va fer per protestar contra les seves condicions de detenció.

Putin va reiterar que Navalni estava empresonat per haver incomplert la llei i va ignorar les preocupacions de Washington sobre l’augment de la presència militar de Rússia a prop de la frontera est d’Ucraïna i sobre els suposats ciberatacs russos als Estats Units.