La llei electoral de Biden, pel vot de les minories, fracassa
La forta divisió partidista evita que es debati
La Casa Blanca presenta un pla sobre la violència de les armes
Al Washington actual és impossible arribar a cap acord legislatiu convertint el Congrés –i especialment el Senat– en una institució totalment inoperant. La proposta de reforma de la llei electoral impulsada per la Casa Blanca, com era previsible, no va obtenir els vots necessaris ni per començar a debatre’s, la qual cosa va enfonsar qualsevol opció de diàleg en un entorn polític increïblement polaritzat.
Una de les herències més potents que van rebre els EUA dels últims compassos de la presidència de Donald Trump va ser el dubte permanent en la democràcia i el sistema electoral, que va acabar amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener. Els demòcrates es van veure amb la urgència d’accelerar la reforma electoral, una reforma profunda de l’estructura de com es vota al país. Els republicans, més interessats a vendre una imatge de seguretat electoral que d’expansió de les facilitats de votar –amb el benentès que una major participació significa més opcions de triomf demòcrata–, estan completament units en el bloqueig a qualsevol canvi. I, amb els dos partits enrocats, el Senat es converteix en una cambra inerta.
Límit d’accés a les urnes
El Partit Demòcrata veia en la llei proposada una resposta federal a l’ofensiva dels estats conservadors per dificultar el dret a vot. Texas, Geòrgia, Florida o Arizona, per posar alguns exemples, ja han aprovat lleis per endurir i limitar l’accés a les urnes; com ara la restricció del vot anticipat, nous requisits d’identificació o la capacitat que els parlaments estatals tinguin l’última paraula sobre el vot popular.
La inexistència de majories al Senat i la impossibilitat matemàtica d’arribar a una majoria qualificada de qualsevol dels dos partits –60 dels 100 senadors–, van fer la resta: ni tan sols es va iniciar el procés perquè la llei electoral es tingués en consideració, un escac i mat abans de començar la partida.
“Va ser la supressió d’una llei per posar fi a la supressió de vot; un altre atac contra el dret de vot que tristament té precedents”, va queixar-se Biden. “Seré clar: la lluita està lluny d’haver acabat”, va dir anunciant que la setmana vinent en “parlarà.”
Mentrestant, la Casa Blanca va presentar ahir una altra iniciativa per aturar la violència de les armes, amb la venda pels núvols i la sensació d’una nova onada de criminalitat.
El pla inclou una persecució més intensa dels venedors sense llicència, una atenció especial al tràfic d’armes i programes federals de reinserció social i serveis comunitaris per evitar onades de violència en barris empobrits i entre les generacions més joves durant l’estiu.
Un expolicia per a l’alcaldia de NY
L’excap de la policia Eric Adams lidera el recompte en les primàries demòcrates per a l’alcaldia de Nova York. És un triomf del missatge de seguretat pública, que xoca amb la tendència de l’ala progressista, que demana treure finançament als cossos policials. El resultat final encara no és clar: el sistema de vot, de selecció de preferència d’una llista, farà que no sigui definitiu fins al juliol.
